Un investigador científic de la Universitat de Barcelona va morir l'any passat després de patir símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, l'equivalent humà a la malaltia de les vaques boges, una afecció de caràcter neurològic contagiosa i letal. El científic, un bioquímic, estava estudiant precisament aquesta malaltia i ara fa tres mesos que la universitat va obrir una investigació interna per esclarir l'origen de milers de mostres no autoritzades, algunes d'elles amb capacitat d'infectar, que s'han trobat en un congelador del seu laboratori, segons ha avançat El País aquest dijous.
El bioquímic difunt també treballava en l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i al consorci públic CIBER, institucions que d'igual forma han començat una investigació. Els companys de laboratori del difunt han expressat a aquestes institucions científiques la seva inquietud pel contagi i per saber fins a quin punt han estat exposats sense saber-ho. L'investigador del Creutzfeldt-Jakob es va incorporar al laboratori 4141 de la Universitat de Barcelona el 2018 i el 2020 va començar a trobar-se malament i va demanar la baixa. Afectat per símptomes compatibles amb la malaltia que investigava, va ocultar el diagnòstic fins a la seva mort, amb 45 anys.
Mostres d'alt risc biològic sense autorització i en secret
El cap del laboratori, el catedràtic Isidre Ferrer, va informar el desembre de 2020 que havia trobat en un congelador a 80 graus sota zero mostres de líquid cefalorraquidi de persones afectades per Creutzfeldt-Jakob. En suma, milers de mostres no autoritzades de persones i animals, sense que hi hagués constància. Unes mostres d'alt risc biològic que, a més, el laboratori no estava preparat per albergar. Llavors, la universitat va decretar el tancament de les instal·lacions, situades a la Facultat de Medicina, a l'Hospitalet de Llobregat, per a la seva descontaminació.
Una malaltia neurològica letal
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob és una afecció neurodegenerativa contagiosa i altament letal, equivalent humà a la malaltia de les vaques boges que va aterrar a la població fa unes dècades quan va transmetre's a humans a través del consum de carn bovina infectada. La patologia comença a manifestar-se en l'infectat en forma de demència i una deterioració de la memòria i la capacitat de pensament, així com amb problemes de coordinació muscular que eventualment poden convertir-se en rigidesa i contraccions musculars involuntàries. El malalt també pot quedar-se cec per l'afectació al cervell o perdre el control dels esfínters, fins a caure en un coma i eventualment morir.
L'Idibell dona explicacions
Arran del coneixement del cas, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha assegurat que "mai ha autoritzat cap estudi" amb mostres priòniques com les que van aparèixer en un congelador d'un laboratori de la Universitat de Barcelona (UB), amb les quals presumptament va treballar un científic que va morir en 2022 i que estava vinculat amb aquest centre. En un comunicat d'aquest dijous, l'Idibell ha destacat que el campus "no disposa d'instal·lacions necessàries per a desenvolupar experiments amb mostres priòniques" i reitera que el Comitè de Bioseguretat de l'Idibell no ha autoritzat cap estudi amb aquesta mena de mostres.
L'Idibell ha assegurat que l'investigador, expert en malalties neurodegeneratives, va morir "a causa d'una possible afecció priònica" (com és la Creutzfeldt-Jakob). Segons el centre, el científic havia estat contractat pel CIBER- Institut de Salut Carles III (ISCIII) i treballava en un laboratori de la UB. Ha assegurat que el cas "va ser abordat immediatament i amb la deguda diligència per part de la UB —titular dels espais—, el CIBER —amb qui tenia contracte— i l'Idibell —com a investigador afiliat—, i fonts de la UB han informat que les tres institucions van iniciar una recerca al juliol d'enguany per a estudiar l'origen de les mostres i comprendre el succeït. L'Idibell ha assenyalat que el laboratori "va ser clausurat unes hores després de ser notificats sobre l'existència de les mostres" i que va ser descontaminat per una empresa especialitzada. També es va identificar a les persones que van treballar en aquest laboratori i se'ls va comunicar el "potencial risc al qual potencialment havien pogut estar exposades" i se'ls va oferir fer-los proves mèdiques i suport psicològic.