Un cas greu. Un jutjat de Barcelona investiga sis tècnics  de la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) i de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Barcelona, a qui la fiscalia acusa d’un delicte continuat contra els recursos naturals i el medi ambient per haver donat permisos de producció a l’empresa Ditecsa, de Montornès del Vallès, que gestiona residus perillosos, sense valorar els riscos. En la querella, el fiscal delegat de la secció de Medi Ambient i Urbanisme, Antoni Pelegrín, exposa que aquestes irregularitats suposen una “altíssima perillositat per a la seguretat, la salut humana i el medi ambient”, que es van fer evidents el desembre de 2019, quan Ditecsa va patir un incendi que va generar una gran columna de fum tòxic i perillós que va durar hores i l’abocament de milers de tones d’aquells residus també tòxics i perillosos acumulats en la indústria al riu Besós, el qual va durar dies i que va eliminar les possibilitats de la vida aquàtica en aquell curs d’aigua des del punt de l’abocament en aquella població fins a la desembocadura a Barcelona i  que també va danyar greument infraestructures públiques, com ara l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Montornès. Els responsables de l’empresa també són investigats en un jutjat de Granollers des de l’any passat per un delicte contra els recursos naturals.

En la querella, el fiscal exposa que la tècnica del servei central de Prevenció de la  DGQA i dos dels seus caps van analitzar la proposta del 2017 de la societat d’augmentar el tractament i recuperació de residus perillosos (dissolvents) en la seva factoria de Montornès del Vallès i van donar-li  l’Autorització Ambiental (AA). Hi afegiex  que, tot i la seva especialització, “no van tenir en compte en cap moment que es donaven les circumstàncies d’augment de consum d’aigua i d’energia, en atenció al risc ambiental de l’activitat que gestionava residus perillosos, i que implicava la necessitat de considerar que aquell canvi que es proposava calia un informe superior”. Tampoc -indica el fiscal, van valorar ni van fer valorar a cap organisme expressament si l’augment d’emissions atmosfèriques, especialment de Compostos Orgànics Volàtils (COV’s), que el canvi proposat implicava, també podia suposar la superació dels llindars legals.

 

 

Augments

 En concret, s’indica que Ditecsa va demanar a la Generalitat un augment de la capacitat anual de valorització de dissolvent per tal de passar de les 7.250 tn/any a 8.650 tn/any. Amb un Canvi No Substancial (CNS) aprovat l’any 2009, aquella empresa ja havia obtingut abans l’autorització administrativa per passar de produir les 5.800 tn/any previstes el 2005 a produir les referides 7.250 tn/any. El fiscal hi sosté que els canvis que es sol·licitaven pels responsables d’aquella companyia “es presentaven sempre de manera interessada com un simple Canvi No Substancial (CNS), malgrat que sabien que havien de seguir els tràmits més complexos del Canvi Substancial (CS)”, ateses les circumstàncies d’augment de producció, de consum d’aigua i d’energia o d’augment d’emissions atmosfèriques que havia experimentat l’activitat per l’augment de producció de dissolvents valorats i que impedien autoritzar aquells canvis amb una autorització bàsica.

El fiscal insisteix que no es pot oblidar que un augment de producció o valorització de dissolvents, com el que es proposava en aquell expedient, implicava necessàriament saber que també es produiria un augment de les emissions atmosfèriques, atès que les instal·lacions no contemplaven de cap manera una reducció d’aquelles i l’increment del procés de destil·lació dels dissolvents a produir generava emissions a l’aire a través del necessari ús de la bomba de buit del reactor. Aquesta tramitació irregular es va detectar en investigar l’empresa per l’incendi provocat. I recorda que en les inspeccions realitzades el 2016, el 2017 i el 2018 a Dictecsa ja s'indicava que s'havia de fer una adaptació de l'empresa per evitar perills, com els ocorreguts el 2019 al riu Besòs.