“Ah, eres boliviana” seguit de “nos vamos a contagiar de sarna”, “venís aquí para robar”; “que te vayas para tu casa tonto, que eres un moro tonto de mierda”, o “latin king, salvatruchas, que has venido a robar, chileno ladrón”. Aquests són alguns dels comentaris racistes que les persones ateses pel Servei d’atenció davant situacions de violència institucional (SAIDAVI) d’Irídia -que ofereix assistència jurídica i psicosocial gratuïta- han denunciat haver rebut per part d'agents en actuacions policials a l’espai públic durant l’any passat, segons recull l’informe Violència Institucional d’Irídia 2022, presentat aquest dijous. El codirector d’Irídia, Andrés Garcia Berrio, ha reclamat que el sistema judicial i les administracions han de corregir aquesta persistent discriminació racista per part d’alguns agents dels cossos policials, com també de vigilants de seguretat, perquè és "una urgència" i "va en augment".
En concret, l'advocada Sònia Olivella ha informat que de les 113 consultes rebudes el 2022, ha atès i derivat al servei 57 persones que han patit violència institucional. Irídia detalla que “en 19 dels 57 casos hi ha un component de racisme, o bé perquè hi ha una verbalització explícita, o bé perquè la manera com s’ha dut a terme l’actuació policial és racista o perquè els fets passen en un context de racisme institucional”. Representen el 33,3% del total de casos. D’aquests 19 casos amb racisme: 8 van ser protagonitzats per agent Mossos d’Esquadra; 6 de la Guàrdia Urbana de Barcelona; 2 d’agents de seguretat privada; un d’agents de la Policia Municipal de Sabadell, un d’agents de la Policia Local de Cornellà i un d’agents de Policia Portuària. Olivella ha posat en qüestió que "no es garanteix la tutela judicial efectiva en aquests casos" i que s'han d'impulsar des de les acusacions particulars i populars.
L'agressió a Imad
Des d’Irídia s’exposa que un exemple d’aquest racisme institucional és la selectivitat policial per mitjà de la perfilació ètnic-racial, que ha estat assenyalada per diversos col·lectius i entitats. Una d’elles és SOS Racisme Catalunya, que "ha posat de manifest de manera reiterada que hi ha una sobrerepresentació de les persones racialitzades i sense nacionalitat espanyola en les identificacions policials".
En l'acte, s'ha presentat el cas d’Imad, que ha explicat que agents de la Policia Local de Cornellà el van agredir sense cap motiu quan sortia de la discoteca Mambo el 24 d’octubre passat; un li va donar diversos cops de puny, dient-li “moro de mierda”. Imad ha assegurat que només sabia parlar francès, que els agents no li feien cas i li van agafar el mòbil per esborrar el vídeo de l'agressió, que després va poder recuperar. En sortir del centre mèdic, va anar a la comissaria dels Mossos de plaça Espanya i ha afirmat que no li van voler recollir la seva denúncia perquè era contra agents; ho va poder fer amb l'ajuda d'Irídia. "Tinc por de la policia i no surto de festa", ha confessat Imad.
Pel cas d'Imad, hi ha cinc agents de la policia local de Cornellà investigats al jutjat d'instrucció 4 de Cornellà, acusats dels delictes de lesions i obstrucció a la justícia amb agreujant de discriminació per racisme, segons ha informat el gabinet de premsa del TSJC.
Dels casos atesos, es detalla que dos dels elements que s’identifiquen com a desencadenants de la situació de violència són: “el no reconeixement o el qüestionament de la veracitat de la informació que dona la persona i, l’associació d’una persona amb un fet delictiu a partir del seu perfil ètnic-racial”. Per exemplificar-ho, s’explica el cas que agents de seguretat privada al transport públic van retenir i emmanillar una dona davant del seu fill petit, en identificar-se amb un passaport no espanyol. Els agents van qüestionar l’adreça que ella els hi estava proporcionant.
Cossos policials, més denunciats
En el conjunt dels 57 casos de violència institucional atesos, Irídia precisa que 35 han estat per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic; 7 per denúncies de vulneracions de drets a la presó; 5 en comissaries; 4 en domicilis privats, 4 en context de protesta; 1 al CIE (Centre d’Internament d’Estrangers), i un altre per una situació viscuda a la Fiscalia de Menors. Dels 57 casos oberts: 19 responen a actuacions del cos de Mossos d’Esquadra; 21 a intervencions del cos de Policia Nacional; 7 a accions de Policia Local (dels quals 4 de la Guàrdia Urbana); 5 a actuacions de funcionaris de presons, i 5 a intervencions de personal de seguretat privada.
S’especifica que de les 57 denúncies que entraven dins l’àmbit del SAIDAVI, aquest ha assumit la representació lletrada de 6 casos, i un altre del 2021. A aquestes causes s’hi sumen les 55 que seguien oberts d’anys anteriors, de manera que durant l’any 2022 les advocades i psicòlogues del SAIDAVI han treballat en un total de 62 litigis estratègics. I novament, Irídia denuncia la “inactivitat de la Fiscalia” i sosté que només ha estat activa en dos procediments penals.
En el darrer informe sobre violència institucional, corresponent a l’any 2021, es va destacar especialment el descontrol de la seguretat privada: es va detectar un augment de la gravetat dels casos de violència institucional exercida per efectius d’aquests serveis privats, contractats per les administracions per desenvolupar funcions de seguretat que són competència pública.
No poder interposar una denúncia a comissaria
Irídia també destaca que durant l’any 2022, ha atès tres persones que van manifestar que se’ls va impedir interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra. En tots tres casos, la persona que pretenia presentar-la era un home, jove i racialitzat no blanc; i en dos dels tres casos, els fets que es pretenien denunciar feien referència a un episodi de violència policial viscut per la mateixa persona. “Qualsevol ciutadà o ciutadana hauria de poder presentar una denúncia contra un agent en una comissaria de policia amb les mateixes garanties que quan es denuncia algú que no és policia”, s’exigeix des d’Irídia.
En un dels tres casos, s’explica que la persona va ser després acompanyada per un integrant del SAIDAVI, va interposar una queixa al cos policial pel tracte rebut i per impedir-li denunciar els fets. “Davant d’aquesta, el comandament policial va esgrimir l’argument de no haver entès adequadament les pretensions de la persona, en existir una barrera idiomàtica; malgrat que la persona duia un informe mèdic per aportar a la denúncia en el que es referien les lesions que havia patit a causa de l’agressió d’uns agents de policia local la matinada d’aquell mateix dia”, se sosté.
Perfil persones de les persones ateses
Pel que fa al perfil de les persones afectades amb relació a aquests 57 casos: 18 eren dones, 1 era una dona trans, 37 eren homes i 1 de les persones no va voler indicar el gènere. Quant a l’edat, hi ha 2 que en el moment dels fets eren menors, mentre que 22 tenien d’entre 18 i 34 anys; 8 d’entre 35 i 64 anys, i de la resta no es va recollir en ser atencions telefòniques.
Bones pràctiques
Un any més, Irídia en el seu informe recull recomanacions a totes les institucions implicades, des dels grups parlamentaris al Poder Judicial, i també les bones pràctiques realitzades. Enguany, afirma que malgrat la decisió de la majoria parlamentària catalana "de bloquejar la creació d’un mecanisme independent i extern d’investigació i supervisió de les actuacions policials, sí que s’ha acordat un seguit de mesures que suposen un avenç en els drets de les persones afectades per vulneracions de drets i la defensa dels drets humans“.
A més, l’entitat reconeix que, en compliment de la Moció 128/XII del Parlament de Catalunya, sobre les actuacions de la policia, aprovada el 2019, ja ha finalitzat la implementació del nou sistema d’identificació policial a les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) del cos de Mossos. Es detalla que aquesta mesura, que fins ara només s’aplicava als agents de la Brigada Mòbil (BRIMO), implica una reducció del Número Operatiu Policial (NOP) que porten els agents d’ordre públic, en passar de nou a sis dígits, i una nova codificació alfanumèrica més curta. Així mateix, el número passa a ser visible a la part posterior i davantera de l’armilla protectora (fins ara només ho era a la part posterior) i als dos laterals del cas. “Aquest nou sistema d’identificació permet la lectura del NOP des dels 360 graus, la qual cosa redueix els buits existents a l’hora d’identificar qualsevol agent policial que faci ús de la força”, sosté Irídia i que fins ara ha provocat l’arxivament de causes penals.