Més control als agents de seguretat privada perquè respectin els drets humans. És el que reclama l’entitat Irídia  en assegurar que ha constatat un augment “d’actuacions desproporcionades” per part d’agents de seguretat privada a Catalunya. Detalla que a través del Servei d’Atenció i Denúncia davant Situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) van  rebre 9 denúncies contra vigilants privats l’any passat, de les quals 6 van tenir lloc en estacions de transport públic, (3 de metro i 3 de Renfe). En dos dels casos la persona afectada era menor d’edat i en 6 dels 9 s’al·lega que hi va haver un component de discriminació (5 per racisme i 1 per discapacitat). En 3 dels casos, a més, es va dur a terme "una detenció il·legal" de la persona i en 4 casos les lesions físiques o afectacions psicològiques "van ser greus".  Aquesta irregularitat és recollida a l’Informe sobre violència institucional de 2021, elaborat per l’entitat de drets humans, i que  aquest matí presenta la codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa, juntament amb advocades del centre. També intervindrà Fàtima, afectada per l’actuació de dos vigilants en un centre comercial l’estiu passat.

La seguretat privada s’ha  expandit a molts espais públics, en què les administracions han “externalitzat” aquesta tasca. Irídia precisa que segons l’informe del síndic de Greuges de 2016, aquell any a Catalunya hi havia 2.537 vigilants de seguretat en actiu treballant per a empreses de seguretat que presten serveis de vigilància. En comparació hi havia 16.600 efectius dels Mossos d’Esquadra i  uns 10.700 policies locals. Per Irídia, “la seguretat privada és un sector que pot afectar o interferir de moltes maneres amb la garantia dels drets de les persones”, i afegeix que “la ciutadania ha de veure protegits els seus drets tant quan es relaciona amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, que són públiques per definició, com quan es relaciona amb algun servei de seguretat privada”. Per això, precisa que “és indispensable que l’administració asseguri la transparència en la normativa i regulació de l’actuació dels agents de seguretat privada i de les empreses i la seva contractació”. Així mateix- indica- que “resulta essencial que dugui a terme la necessària tasca de control i sanció en casos de mala praxi per part d’agents d’aquest àmbit". 

 

 

Control

 Les competències en matèria de la seguretat privada es troben repartides entre el govern espanyol i el català. Ara bé, Irídia afirma que les competències relatives a l’autorització, inspecció, control i sanció de les activitats i serveis de seguretat privada que es duguin a terme a Catalunya i la incoació dels expedients respecte activitats infractores estan cedides a la Generalitat de Catalunya. Gran part de la regulació sobre seguretat privada se centra principalment en l’externalització pròpiament dita, la contractació pública de les empreses proveïdores d’aquest servei, les condicions laborals i la necessària coordinació entre aquesta i les forces i cossos de seguretat. Per contra, Irídia precisa que hi ha  molt poca regulació vers l'actuació dels vigilants privats. Per això, Irídia proposa que des de la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) dugui a terme una auditoria sobre els plans de prevenció de delictes i infraccions (compliance) que tenen les empreses de seguretat privada que operen a Catalunya; avaluï el grau de compliment dels drets humans  per part del personal de seguretat de les empreses de seguretat privada que operen a Catalunya; desglossi per quines infraccions s’han tramitat expedients sancionadors contra agents de seguretat privada i quants d’aquests han acabat amb una sanció i de quin tipus a la memòria anual del Departament d’Interior, on l’any passat es van tramitar 66 casos, però no es donen detalls. Els vigilants del metro també pateixen agressions per part d'alguns usuaris.

Franquisme

Pel que fa al conjunt de la seva actuació, Irídia  detalla que l’any passat va rebre 161 sol·licituds, de les quals 62 eren per violència institucional. D'aquest total, vuit casos s’han derivat a la via judicial: un cas de tortures de la brigada Político-Social a la Prefectura de Via Laietana durant el franquisme, de la qual l’entitat avança que aviat es presentarà la querella;  2 corresponen a fets succeïts en manifestacions; 4 a l’espai públic, i un en privació de llibertat (a la presó). Aquests vuit casos  se sumen als 60 que el servei va assumir com a litigi entre el 2016 i el 2020. En els 56 casos restants, s’afirma que s’han realitzat tasques d’assessorament i seguiment jurídic, així com actuacions psicosocials puntuals. A més, durant l’any 2021 Irídia ha atès 23 casos que han tingut lloc a l’espai públic. D’aquests, 5 estan relacionats amb les mesures restrictives aprovades per controlar la pandèmia de la Covid-19.

Pel que fa al perfil de les 62 persones ateses per Irídia haver patit situacions de violència institucional, 24 eren dones, 34 eren homes i 2 eren persones no binàries. A més, en dos casos es van dur a terme assessoraments a col·lectius. Entre aquestes persones hi ha 6 menors d’edat; 19 persones d’entre 18 i 34 anys; 12 persones d’entre 35 i 64 anys; 2 persones de més de 65 anys i, per últim, 23 persones de les quals no en consta l’edat, ja quevan ser ateses per telèfon.

Propostes

En l’exhaustiu informe  es repassen les actuacions polèmiques i judicialitzades dels cossos policials, sobretot dels Mossos, però també es recullen les  “bones pràctiques” de les administracions, com ara que el Parlament hagi creat una comissió per debatre el model policial.  I també hi ha un apartat de propostes a les administracions, la fiscalia, el poder judicial i l’advocacia. Una de les propostes dirigides al Govern és que es creï una oficina especialitzada d’atenció a persones afectades per vulneracions de drets humans en el marc de l’ús de la força per part dels cossos policials, funcionaris de presons o efectius de seguretat privada. Aquesta oficina hauria de garantir una atenció integral, que tingui en compte les múltiples afectacions causades per aquestes vulneracions de drets, i que promogui la reparació del dany causat, conclou Irídia.