L'associació Irídia ha assegurat aquest dimecres que el cos dels Mossos d'Esquadra utilitza dos tipus de projectils de foam diferents —el SIR i el SIR-X—, i que la conselleria d'Interior i la policia catalana "han decidit autoritzar en els protocols que es dispari aquest cartutx a distàncies inferiors a les recomanades pel mateix fabricant". En un comunicat, han explicat que, segons l'informe de test del projectil SIR-X redactat per l'empresa fabricant B&T, aquest tipus de projectils poden causar "lesions severes tals com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes" si es llança a una distància inferior de 30 metres.

Han explicat que la conselleria fa constar en la regulació d'ús de les llançadores de foam el 'Procediment Intern de Treball (PIT) número 22' que protocolitza el seu ús, que "la distància per disparar aquest cartutx és de 20 a 50 metres". "La conselleria d'Interior està autoritzant a disparar un projectil des d'aquesta distància sabent que això pot provocar lesions gravíssimes i absolutament irreversibles. A aquesta qüestió s'ha de sumar un element molt important: el PIT 22 permet fer ús contra l'extremitat superior d'una persona que mostri un objecte que vol llançar, un objecte contundent o arma blanca", han afegit. Han explicat que és "molt greu" que la conselleria autoritzi disparar contra l'extremitat superior d'una persona a una distància que pot causar lesions severes, i han recordat que tres persones han perdut el globus ocular per un impacte de bala de foam, dos el 14 d'octubre i una el 18 d'octubre de 2019.

Les protestes contra l'empresonament de Hasel

També, han explicat que durant les protestes contra l'empresonament del raper Pablo Hasel, una jove va patir lesions greus que està investigant el Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona. "És necessari que es pugui determinar quin agent va ser el que va donar el tret que va ferir la jove, i qui va ordenar el tret a tan poca distància, permetent que es disparés cap a la zona del cap, en un carrer que no supera els 30 metres d'ample", han detallat. Des d'Irídia han remarcat que és necessari incloure la perspectiva de drets i l'anàlisi de risc en totes les fases de l'ús de la força, per saber si és una eina apta o no perquè els cossos policials la utilitzin. També, han destacat que "l'existència d'un mecanisme extern i independent de control que supervisés tot el procés suposaria un avenç imprescindible perquè els casos com aquests no tornin a repetir-se".