Isabel Ferrer és la directora general de Protecció Civil. Des del mes de març la seva gestió està centrada en la pandèmia de la Covid-19 i en les mesures que s'estableixen des del Procicat. Experta en l'atenció psicosocial en emergències massives, admet que la pandèmia ha posat tothom a prova. A les portes de les festes de Nadal i amb un rebrot de les dades de contagis, la directora general es mostra molt preocupada per la situació i per com cal afrontar-la des de l'administració.

Té clar que aquesta emergència no té res a veure amb les que s'havien gestionat fins ara i que els seus trets diferencials en fan més complicada la gestió.

Amb les previsions i dades que hi ha, les festes de Nadal són la màxima preocupació ara mateix de Protecció Civil?

Des de Protecció Civil estem preocupats, ja no tant pel Nadal, sinó pels efectes que ha tingut i tindrà el pont de la Puríssima. Estàvem en una situació d'inestabilitat molt precària i amb una baixada molt lenta, però les dades estan pujant un altre cop. Per tant, ens preocupen moltíssim les conseqüències que tindrà el Nadal i com ens trobarem al mes de gener i on ens trobarem, també, amb les conseqüències d'altres malalties que són estacionals com la grip. És la primera vegada que cada dia hem de sortir per recordar que estem en una situació d'emergències i que hem tingut més de 16.000 morts, i que cada dia en tenim 30, 40, 50 a casa nostra. Perquè com que no és veu, és una emergència que està invisibilitzada, sovint la gent se sent amb una normalitat absoluta, no compleix les normes i això té un impacte brutal. Per tant, estem superpreocupats del que passarà immediatament en acabar el Nadal i les repercussions que tindrà sobre la pressió assistencial. 

Equip mèdic a l'UCI de l'Hospital Clínic de Barcelona - Sergi Alcàzar

Diu que és una emergència que està invisibilitzada. Per què? Perquè no es veuen els hospitals col·lapsats? Perquè no es veuen els morts?

Perquè quan hi ha una situació d'emergència, quan hi hagut unes inundacions, unes nevades, un accident d'avió, de tren... els diaris, els mitjans obren i parlen constantment del que ha passat. Encara que no hi hagi imatges dels ferits, hi ha imatges colpidores de les destrosses i això impacta i ens fa a tots tenir una actitud més protectora i anar més amb compte. D'aquesta emergència no en tenim imatges i aleshores pots tenir la sensació, si no has tingut una persona pròxima hospitalitzada i greu o has perdut un ésser estimat, que no existeix. 

Les imatges d'aquesta emergència haurien de ser les dels hospitals, però és el Govern, vostès mateixos, qui ha de donar l'autorització als mitjans...

Hi ha un tema de privacitat que s'ha de respectar, dels hospitalitzats i dels familiars que han perdut un ésser estimat. Evidentment això està fora de lloc. Això mostra que és una emergència molt diferent de les que hem viscut i a les quals estem acostumats. Jo no havia viscut mai una emergència sanitària. L'abordatge i com ho afrontem és molt diferent de com abordem un altre tipus d'emergència. No en tenim cap experiència i, per tant, no és un tema d'imatges. Necessitem de veritat aquestes imatges per saber que estem en una situació d'emergència? 

Pel que diu sembla que sí, no?

Sembla que les recomanacions no són suficients. Perquè en una emergència on hi ha inundacions, tu veus que està plovent. Però, ara, si et diuen que hi ha molta pressió assistencial, es gestiona de cara la gent en funció de les dades, no hi ha imatges. I tot el nostre món són imatges i si no hi ha imatges la credibilitat és relativa... No estic dient si està malament, si és culpa del Govern o si hem de treure o no imatges, dic que pel que fa a la gestió és complicat i que en aquesta emergència s'han d'anar repetint les recomanacions perquè no es veu.

En aquesta emergència sanitària tots som víctimes

Com està afectant aquesta emergència psicològicament a la població?

Jo vaig estar als Alps atenent les famílies de l'accident d'aviació de Germanwings que arribaven per buscar els seus familiars, que evidentment no hi eren. No vam trobar res. L'enfocament que fem d'això és molt diferent perquè és un accident que ha estat provocat. Aquestes persones van passar de pensar "el meu fill ha tingut un accident, quina desgràcia" a "al meu fill me l'han matat". La gestió que es fa d'això no té res a veure amb el que està passant en aquest moment. Ara és una emergència molt diferent de les altres. En aquesta emergència sanitària tots som víctimes. Hi ha unes víctimes que han perdut famílies, que són les d'una perspectiva psicològica i familiar, són víctimes de primer nivell. I d'aquí tots hi hem perdut, ni que sigui la sensació de seguretat, de sortir a la nit i fer els horaris que tu vols, d'anar on vols... Has perdut llibertat de moviment... Tothom té pèrdues. Hi ha gent que hi ha perdut econòmicament, gent que ha perdut el seu estatus... és una emergència molt devastadora... Tothom haurà d'elaborar el dol. Hi haurà gent que tindrà una cadira buida al sopar de Nadal per sempre més. I a més, té una durada llarguíssima en el temps i encara ens queden uns mesos fins que la gent no estigui vacunada. Això provoca una fatiga emocional i psicològica molt gran. I això dificulta també el compliment de les mesures i les restriccions. És una emergència molt complicada i complexa de gestionar i de viure. 

Com està la ciutadania psicològicament respecte al mes de març?

Amb les dades que tenim en aquest moment tampoc tenim la certesa que el pla de Nadal es pugui complir. Les dades estan creixent i això s'ha d'aturar. El més complicat d'aquesta emergència és gestionar la incertesa. A nivell psicològic provoca uns desajustos i un desequilibri important, perquè afecta la presa de decisions, afecta el dia a dia, no pots planificar la teva vida a una setmana vista i això tindrà conseqüències, com també tindrà conseqüències a nivell de Salut la pressió assistencial en aquests moments. Hi ha un percentatge de gent molt gran que està utilitzant els serveis sanitaris i això vol dir que altres feines de prevenció no es podran fer. I d'això en veurem els efectes d'aquí un any o un any i mig. 

 És molt difícil prendre decisions perquè les pressions no són poques

Dins el Procicat, és difícil prendre les decisions sobre les restriccions tenint en compte que moltes d'aquestes decisions afecten drets fonamentals i l'economia?

És molt complicat aquest equilibri perquè s'enfronta amb drets fonamentals. Però tot i tenir clar que has d'ajustar aquest equilibri, el primer que hem de fer amb aquesta emergència és sobreviure. I això és el primer objectiu que hem de tenir. I sobreviure vol dir superar la Covid-19. I el tema econòmic és importantíssim i hi estem treballant i ho tenim en compte alhora de prendre decisions, però si no sobrevivim, la resta passa a una segona posició. Per nosaltres, en aquest moment, el més important és la salut, la vida, la garantia dels drets i el que és essencial per la subsistència. Amb la resta, tot i ser important, i tenir-ho en compte, hem de jugar amb aquest equilibri precari. És molt difícil prendre decisions perquè les pressions no són poques.

Es troben gestionant una emergència com mai s'havia fet i a punt de convocar unes eleccions al Parlament. Això ho dificulta més? 

A Interior no tenim cap dificultat en aquest sentit. Des del primer moment el conseller Sàmper ho ha deixat molt clar. Per nosaltres la primera prioritat és la pandèmia i la resta va en tercer o quart lloc. Nosaltres dins la conselleria ho tenim clar. Sí que és veritat que de portes enfora s'han de negociar els acords i les mesures que proposa Salut. Intentem veure des de Protecció Civil de quina manera es poden acomodar millor per tal que els alcaldes i els municipis els puguin entomar millor i tinguin menys impacte en determinats àmbits. Però està molt clar que en aquest moment qui està dirigint aquesta emergència és l'autoritat sanitària, són els únics que tenen criteri per prendre les mesures i nosaltres fem suport en el sentit que intentem que els altres sistemes estiguin funcionant i que cap sistema no es paralitzi, que tinguem garantits els serveis bàsics, però qui està prenen les mesures és l'autoritat Sanitària i això és indiscutible. Hi ha discussió però fins a cert punt, perquè qui mana, mana.

Ara mateix, veient les dades de contagis, si no es pogués fer el que està previst en el pla de Nadal, aniríem cap a una retallada d'horaris i de número de persones que es poden reunir?

Si les dades van creixent, el pla de Nadal quedarà aturat. De fet el pla de Nadal no és una resolució. Les resolucions el que diuen que no es pot sortir més tard de les deu de la nit, que no es poden reunir més de 6 persones... El pla de Nadal era una mica d'obertura per celebrar aquestes festes en unes altres condicions. Però si això no es pot fer no es farà i ens quedarem com estem en el tram d'aquest moment. Això vol dir: reunions de sis persones, no ajuntar diferents nuclis de convivència, treballar temes de ventilació, amb les normes que tothom coneix. Però, evidentment, si les dades continuen creixent, el pla de Nadal no es podrà aplicar tal com estava pensat.

Sobre l'arribada dels Reis, s'ha donat instruccions ja als ajuntaments sobre el que han de fer o que no poden fer?

Hi estem treballant des del mes d'octubre. Des de Protecció Civil i des de Salut, el comitè tècnic, té molt clar que les cavalcades en el sentit ordinari i habitual no es poden fer. Són un risc per l'aglomeració de persones i perquè no es pot controlar aquesta aglomeració. Ni tenim mitjans per evitar aglomeracions a 600 cavalcades que es fan al país en el mateix moment, a la mateixa hora i el mateix dia. Des de Salut ja han dit que aquest format és absolutament impossible. S'han proposat uns altres formats estàtics en els quals la gent estigui asseguda, on no hi hagi aglomeracions. Des de Salut i Protecció Civil el posicionament és inamovible. No es pot fer una cavalcada en el format de tota la vida. S'ha de pensar d'una altra manera. Des de Cultura s'ha treballat fer-ho en format d'acampada, en teatres o poliesportius, on els nens puguin estar asseguts. Els Reis han d'arribar però no com sempre han arribat a les ciutats i els pobles. 

La tercera onada podria arribar per Nadal?

Hi ha experts que diuen que aquesta pujada que tenim ja és de la tercera onada. Entre els epidemiòlegs hi ha diferents versions. Alguns diuen que la pujada d'ara és un rebrot, d'altres que ja és la tercera onada. El que anem fent és recopilant dades a nivell internacional i a nivell de territori espanyol per poder fer previsions dins del possible. Nosaltres treballem amb els tècnics de Salut Pública.

Les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya es podran fer?

En principi, en aquests moments, està previst que sí. Però no sabem què pot passar al febrer. Està tot preparat perquè ho aprovi el Procicat i en principi està tot bé. Si res no es torça i les dades no canvien gaire, no penso que hi hagi cap problema perquè se celebrin.

Amb les dades a la mà, no podem fer cap previsió més enllà de 15 dies

El mes de març farà un any de l'estat d'alarma i l'inici de les restriccions. Us atreviu a fer previsions de quan hi podrà haver una certa normalitat? 

No. Hi ha un grup avançat que recull dades i a partir d'aquestes dades dibuixem possibles escenaris a nivell de Protecció Civil. Però amb les dades a la mà, no podem fer cap previsió més enllà de 15 dies. És ciència ficció. Hi ha moltes variables d'aquesta pandèmia que no es poden controlar. Des del comportament de les persones, fins al comportament del virus. Hi ha moltes variables no controlades que no depenen de nosaltres. Sabem que arribaran les vacunes al gener, que en el moment que hi hagi un 70-75% de la població vacunada podrem no tornar a la normalitat, però sí tenir una vida força semblant a la que teníem abans de la pandèmia, però tot això és avançar-se massa. No sabem si arribaran totes les vacunes ni si tota la gent es vacunarà.