Al llarg de la història, les fronteres polítiques han canviat per una llarga llista de motius a la que se'n suma un de nou: la crisi climàtica. Segons informa la BBC, Suïssa i Itàlia han redibuixat part de la seva frontera als Alps a causa del desglaç de les glaceres. Grans seccions de la frontera entre Suïssa i Itàlia són determinats per les carenes de les glaceres o zones de neu perpètua, però el desglaç provocat pel canvi climàtic està generant que aquests límits naturals canviïn.
Davant aquests canvis provocats per l'escalfament global, els governs suís i italià troben necessari redefinir les fronteres. Per ara, només Suïssa ha aprovat oficialment l'acord sobre aquest canvi. Per la seva banda, Itàlia encara no ha aprovat l'esborrany que es va acordar a la comissió suïssa-italiana el maig de 2023. Els canvis de frontera exactes s'implementaran i l'acord es publicarà un cop els dos països l'hagin signat.
La zona més afectada
Part de la zona afectada estarà sota el Cerví, una de les muntanyes més altes d'Europa, i a prop d'una sèrie de populars estacions d'esquí. Els límits suís-italians es canviaran a la regió de Plateau Rosa, el refugi de Carrel i Gobba di Rollin. Els dos països sostenen que aclarir les fronteres ajudarà a tots dos estats a determinar quin és el responsable del manteniment d'espais naturals concrets. A més, les noves fronteres també s'han fet per tal que els interessos econòmics dels dos països no es vegin afectats. Tanmateix, aquesta zona popular pels esports d'hivern tindran molt a oferir si l'escalfament global continua com fins ara?
Les glaceres, amb els dies comptats
Cada any s'emet un informe anual per la Swiss Glacier Monitoring Network (Glamos), que atribueix les pèrdues rècord a estius molt càlids consecutius i a les nevades molt baixes de l'hivern de 2022. A més, Glamos ha advertit que algunes glaceres suïsses s'estan reduint tan ràpidament que és poc probable que es puguin salvar, fins i tot si les temperatures globals es mantenen dins de l'objectiu d'augment d'1,5 °C de l'acord climàtic de París.
Els experts diuen que sense una reducció dels gasos d'efecte hivernacle vinculada a l'alerta global, glaceres més grans com l'Aletsch (que no es troba a la frontera) podrien desaparèixer en una generació.
Escalfament sense precedents en 500 milions d'anys
Un nou estudi publicat a la revista Science mostra com l'emissió de gasos d'efecte hivernacle generats per l'acció humana estan escalfant actualment el planeta a un ritme molt més accelerat que els esdeveniments d'escalfament més ràpids de l'Eó Fanerozoic. És a dir, el planeta s'escalfa a una velocitat sense precedents en els darrers 500 milions d'anys. L'estudi també mostra com en els darreres 485 milions d'anys la concentració diòxid de carboni (CO₂) a l'atmosfera ha modificat la temperatura de la terra.