Catalunya és aquell país on quan al matí ets a la dutxa i penses en com serà la teva jornada, no pots garantir que a la nit tornaràs a casa sense haver estat denunciat, querellat o imputat en vagi vostè a saber què.

Avui mateix tenim un exemple que seria com si Griezmann entrés a la mitja part per Suárez lesionat. Sí, surt un jugador del camp, però sempre n’acabem jugant 11 perquè el seu lloc és immediatament ocupat per un altre. Doncs això, que amb el número 1 entra al terreny de joc judicial el president Quim Torra per no haver retirat el llaç groc de la façana de Palau i amb el número 3 surten els mestres de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per una denúncia on se’ls acusava que després de l’1-O havien menyspreat uns alumnes que eren fills de guàrdies civils.

I potser d’aquí a un temps qui surti del terreny de joc sigui Quim Torra (després de judici, declaracions, sentències i recursos diversos), però el seu lloc serà ocupat per un altre. Qui? Doncs miri, potser vostè o jo. O la iaia del 5è 4a. Per què? Bé, potser hem mirat algú amb molt d’odi quan realment el miràvem estrany perquè som miops, tenim astigmatisme i vista cansada.

El problema, i greu, és que, mentrestant, has de passar per un tràngol, has de pagar advocats i procuradors, anar i venir del jutjat i, sobretot, et posen la diana perquè et disparin a discreció. Els mestres acusats en són un bon exemple.

Qui rescabala ara la seva honorabilitat? Qui els recompensarà moralment pel mal tràngol pel qual van haver de passar? Què passarà amb els 8 professors que van haver de demanar el trasllat i que mai més podran recuperar la situació anterior a tot plegat? El presentador Javier Negre es disculparà per la seva peça publicada a El Mundo i titulada “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, on mostrava les seves cares, revelava la seva identitat i oferia diversos detalls personals? Quan Albert Rivera acabi la dieta a base de Fortasec els demanarà perdó per haver-los assenyalat públicament?

Tots (i totes) els que van amenaçar-los, assetjar-los i insultar-los, pagaran la seva ignomínia? Passarà alguna cosa amb les pintades aparegudes a la façana de l’escola on al costat dels seus noms i cognoms els qualifiquen de nazis i rates?

I la resposta a totes aquestes preguntes es resumeix en dues paraules: “no” i “res”. Et destrossen la vida i l’opció que et queda és recollir els trossos amb una escombreta, posar-los en una bossa de plàstic i intentar recompondre la figura. I mentre, ells encantats de la vida. I tal dia fotrà un any.