Que els nadons plorin és normal (ho fan una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia), però l’impacte en els pares pot arribar a desencadenar sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració, cosa que afecta de forma negativa el vincle afectiu amb el nadó. Això podria comprometre la seva cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic. Els nadons poden plorar per multitud de motius, quan tenen son, gana, gasos, còlics, estrès, irritabilitat, malestar, porten el bolquer brut o simplement volen cridar l’atenció. Poder saber quina d’aquestes causes provoca el plor del bebè pot ser una gran ajuda. I això ja és possible gràcies a un estudi que ha dut a terme el Servei de Neonatología de l’Hospital Clínic, conjuntament amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) en col·laboració amb la startup de tecnologia sanitària Zoundream AG especialitzada en anàlisi del plor, que té com a objectiu garantir la seva adequada cura i desenvolupament neurològic, a més de millorar la relació entre els pares i el seu fill.
Algoritme i software de Zoundream
La recerca va incloure a 38 nounats sans sense anomalies congènites ni malalties destacables, seleccionats a la Maternitat del Clínic Barcelona. Es van recopilar dades d’EEG, NIRS, àudios i vídeos de cada nounat mentre ploraven de manera espontània, que van servir per definir diferents tipus de plor generats per diferents situacions, com gana, son, inquietud, gasos i estrès. Aquest estudi ha permès crear un algoritme que interpreta de manera automàtica el perquè plora un nadó. La l'start-up suís-catalana Zoundream AG ha desenvolupat el software que s'introdueix en un dispositiu 'vigilanadons'.
Cada tipus de plor és diferent
La investigació ha permès classificar cada tipus de plor i atribuir-li unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre altres. Així doncs, han descobert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador. En canvi, el plor d'angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. Mentre que el plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals. El plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, tot i que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti.
Estudi pioner
Segons explica el Clínic, aquest és un estudi “pioner multimodal” que crea un precedent “en la recerca de l’anàlisi del plor i assegura que aquesta expressió desencadena un procés comunicatiu complex en el nadó que involucra patrons neurofisiològics i de comportament que ajuden a diferenciar els tipus de plor associats a diferents necessitats o estats d’ànim en el nounat. Aquestes conclusions serviran per a profunditzar en la interpretació del plor, i sobretot per a ressaltar el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el desenvolupament del nounat. Per part de l’hospital hi ha particiat Oscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia i investigador del grup Medicina Fetal Perinatal de l’IDIBAPS, i Anna Lucia Paltrinieri, pediatre del mateix Servei.
Nadons prematurs i amb patologies
Paltrinieri, en declaracions a l’ACN, explica que “l'objectiu és donar suport, no vol ser un substitut de les famílies, els pares són els que coneixen més els fills. El que volem fer és empoderar més a les famílies i ajudar sobretot en les primeres setmanes que tenir un nen a casa que plora pot generar molt d'estrès". El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. "L'objectiu final de l'estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més", ha dit Paltrinieri.