La població de Catalunya ha arribat aquest mes de novembre a la fita històrica de 8 milions d’habitants. Concretament, som 8.005.784 segons les estimacions de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) publicades aquest divendres. D'aquests més de 8 milions, 4.065.088 són dones i 3.940.696 són homes segons la mateixa estadística. Pel que fa a la distribució en el territori, la gran majoria —el 73,4% de la població de Catalunya— resideix a la demarcació de Barcelona, mentre que el 10,7% a Tarragona, el 10,2% a Girona i el 5,6% a Lleida.
La població de Catalunya s'ha duplicat en els últims seixanta anys, passant de 4 milions el 1961 als 8 milions que s'han registrat enguany. Tot i l'estancament de la natalitat i que el creixement natural és negatiu des del 2018, l'arribada de població estrangera ha fet que la població catalana hagi continuat creixent fins a assolir la fita dels vuit milions d'enguany. Dins de la Unió Europea la població de Catalunya representa l’1,8% del total i, en relació amb la població mundial, els residents a Catalunya representen aproximadament una de cada mil persones que viuen al planeta.
Com era i com és la població de Catalunya?
L'Institut Català d'Estadística analitza també en l'actualització de dades d'aquest divendres com ha canviat la població catalana des del 1987, quan érem 6 milions, als 8 milions que s'han assolit aquest mes de novembre. Durant aquest temps, la demografia ha canviat en molts aspectes, però destaca el fet que la població ha evolucionat cap a un major envelliment, gràcies al creixement de l’esperança de vida. El 1987, l'esperança de vida en néixer era de 77,2 anys de mitjana entre homes i dones. Ara, els nascuts aquest 2023 es preveu que tinguin una mitjana de 83,6 anys de vida, sis anys més que 35 anys enrere.
La població de més de 65 anys també ha augmentat notablement a Catalunya, i s'ha duplicat, passant de representar el 12,6% el 1987 a ser el 19,3% enguany. Del milió i mig de persones majors de 65 anys, 2.538 són centenàries —la majoria dones.
La població estrangera també ha crescut amb escreix, passant de ser 1,1% de la població ara fa 35 anys, a ser el 16,3% aquest 2023. El pes del creixement demogràfic a Catalunya des del 2018 ha sigut, de fet, a causa d'aquest augment de la població estrangera, ja que des del 2018 el creixement natural és negatiu: cada any hi ha menys naixements que defuncions. L'edat de les dones catalanes en ser mares també s'ha endarrerit —de 26,3 anys el 1987 a 31,6 el 2023— així com la taxa de fills per mare. Segons les Projeccions de població de l’Idescat (escenari mitjà), es preveu que aquesta tendència continuï durant els pròxims decennis, situació que ja es registra des de fa molts anys en alguns països del nostre entorn i que fa preveure que els creixements futurs de la població seran més moderats que en dècades anteriors i que dependran bàsicament dels nivells de la migració.
La població catalana, concentrada a Barcelona
La distribució de la població del territori no està equilibrada, per la gran concentració de residents als municipis de l'Àrea metropolitana de Barcelona. De fet, el 73% de la població de Catalunya resideix a la demarcació de Barcelona, i només l’11% a la de Tarragona i el 10% a Girona. Lleida concentra el percentatge més petit de població, amb un 6% del total de residents de Catalunya. Així, la densitat de població ha augmentat notablement en els últims 35 anys, passant de 187 habitants per quilòmetre quadrat el 1987 a 243 habitants per quilòmetre quadrat aquest any.