Si hi ha una cosa que fa anys que fem incansablement els catalans és defensar la llengua. És igual si rebobinem fins al segle XVIII quan Lluís XVI assegurava que “li repugnava el català” o si recordem el mític moment en què el ministre Wert assegurava que el seu objectiu era “espanyolitzar els alumnes catalans”. Les institucions espanyoles fa segles que s’encasten a perseguir la llengua del nostre país i, sens dubte, aquesta és una qüestió que es tornarà a posar sobre la taula en la cursa electoral de les eleccions generals d’aquest 23 de juliol.
De moment, l’humorista Joel Díaz no té cap mena d’esperança en què aquesta situació canviï. I, de fet, parla clar i català a “La culpa és de Madrid?”, la nova sèrie audiovisual d’ElNacional.cat: “Jo no em mamo el dit. Cap president d’Espanya, ni Sánchez ni Feijóo, ens ajudarà a preservar i potenciar el català. Confiar en això no funcionarà mai”. Aleshores, quina creu Díaz que és la solució?
Díaz afirma que el que haurien de fer els diputats catalans que vagin a Madrid és ser capaços de fer servir els seus vots com a moneda de canvi per aconseguir coses en favor del català: “Això vol dir no investir un president que saps que no t'ajudarà en aquest tema, no votar uns pressupostos i, en general, anar al Congrés amb una línia molt clara que és ‘o m'ajudes amb això o no et voto absolutament res’”.
“A Madrid mai se li ha tingut massa respecte real al català més enllà de considerar-lo una cosa folklòrica o regional. Per tant, no s’hi pot confiar gaire. Tot l’esforç que s’hagi de fer per preservar el català s’ha de fer des de Catalunya”, assegura el presentador.
“Anem clarament a pitjor”
Les perspectives del català no són bones. Segons les darreres dades de l’InformeCat de Plataforma per la llengua, mentre el 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, tan sols el 65,1% parlen correctament el català. L’humorista considera que aquestes xifres mostren que anem “clarament a pitjor” en pràcticament tots els àmbits d’usos del català —mitjans de comunicació, escola, etc.— i que, per tant, hem de començar per exigir “els mínims de nivell de normalització que fins ara més o menys ens han funcionat”. “O sigui, ja no estic demanant de conquerir nous espais, sinó com a mínim de preservar-los”, lamenta.
Per Díaz, el quid de la qüestió és clar: “Madrid té una cosa molt bona i és que és la capital d'un estat. El català és una llengua pròpia d'una nació sense estat. Per tant, jo diria que, anant a l'arrel del problema, és culpa de tothom qui ha contribuït a fer que Catalunya no tingui un estat propi”.
10 reflexions de 10 vips en format vídeo
Aquest vídeo forma part de la nova sèrie de 10 vídeos que es titula “La culpa és de Madrid?” en què 10 personalitats catalanes plantegen 10 qüestions de competència estatal de cara a les eleccions del 23-J: el preu dels aliments, la precarietat laboral, les pensions, el canvi climàtic, la desigualtat entre homes i dones, Rodalies, el col·lapse de la justícia, l’estat de la llengua catalana, l’accés a l’habitatge o les relacions Catalunya-Espanya.