La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dimarts el Premi Nobel de Física a John J. Hopfield i Geoffrey E. Hinton pels descobriments i invents fonamentals que permeten l'aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials, comunament anomenat machine learning. D'ençà que es va donar el primer premi de Física l'any 1901, fins a 117 científics l'havien rebut, ja que es poden guardonar fins a tres investigadors per categoria. És el cas de l'any 2023, quan tres físics, Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L’Huillier, van ser guardonats per explorar el món dels electrons dins dels àtoms i les molècules.

Per una banda, Hopfield, de la Universitat de Princeton (EUA), va crear una memòria associativa que permet emmagatzemar i reconstruir imatges i altres patrons continguts en dades.  Per altra banda, Hinton, de la Universitat de Toronto (Canadà), va inventar un mètode que pot descobrir de forma independent propietats en dades i que s'ha tornat important per a les grans xarxes neuronals artificials que es fan servir avui dia. 

Totes dues aportacions han estat de gran utilitat pel desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). És per això que l'acadèmia sueca ha assenyalat gràcies al treball dels dos científics, aquesta tecnologia  "revolucionant la ciència, l'enginyeria i la vida diària", tot i que també ha alertat dels riscos i de la necessitat de responsabilitat per usar aquestes tecnologies d'una manera "segura i ètica".

Setmana de premis

El passat dilluns ja es va entregar el Premi Nobel de Medicina i els anuncis dels guanyadors d'aquests prestigiosos reconeixement continuaran els pròxims dies amb Química, Literatura, de la Pau i finalment el d'Economia, dilluns que ve. A més del reconeixement, els guanyadors reben un premi en metàl·lic de gairebé un milió d'euros.

L'origen d'aquests guardons es troba en el penediment. El magnat suec Alfred Nobel (1833-1896), va fer una gran fortuna gràcies als seus invents, especialment, la dinamita. Tanmateix, el mateix que per a ell va ser una font de riquesa, va impactar negativament en la vida d'altres persones. Penedit per les conseqüències de l'ús d'aquest explosiu en contextos bèl·lics, en el seu testament, va disposar que la seva fortuna s'invertís en valors mobiliaris i segurs, i que els interessos es dividissin en cinc parts iguals, que haurien de destinar-se a premiar personalitats en altres camps, sense atendre la nacionalitat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!