El Parlament Europeu va organitzar aquest dijous un acte sobre l'extremisme de dretes, que va comptar amb la participació de l'Aliança Lliure Europea –que inclou ERC, entre altres partits d'esquerra minoritaris–. En aquest acte hi va participar el periodista i fotògraf Jordi Borràs, que va patir tota mena d'amenaces el dimecres per part de diversos sectors de l'extrema dreta.
Aquest periodista, que ha treballat per diversos mitjans digitals va aprofitar la seva assistència a l'acte de Brussel·les, juntament amb diversos eurodiputats, per exigir que es retirés el premi Ciutadà Europeu a Societat Civil Catalana (SCC) pels seus vincles amb la ultradreta. El Nacional s'ha posat en contacte amb Borràs per conèixer les claus de l'assetjament que ha viscut i la situació de l'extrema dreta a l'Estat espanyol.
(Sergi Alcàzar)
Amenaces de mort
El passat dimecres, el hashtag #DesmuntantJordiBorras es va fer popular a les xarxes gràcies a la seva proliferació entre individus i partits d'extrema dreta. Els partidaris del feixisme espanyol van injuriar i calumniar Borràs amb tot tipus d'amenaces.
Però no només la dreta reaccionària va increpar-lo a través de les xarxes, ahir també ho va fer l'exdirigent de SCC, Sixto Cadenas, i la mateixa associació proespanyolista va denunciar les "difamacions" de Borràs al Parlament Europeu. És més, Societat Civil Catalana va arribar a vincular el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'extrema dreta.
"Un dia et trobarem", "Et cremarem viu" i "La teva vida val menys que un cartró de tabac" són alguns exemples de les expressions que ha dedicat la ultradreta a Borràs. Aquest no és el primer cop que el fotoperiodista se sent increpat per la ultradreta.
¿Tendrá también el President @krls vínculos ocultos con la extrema derecha? (2)
— Soc. Civil Catalana (@Societatcc) 2 de junio de 2016
L'origen de les amenaces
Tot va començar el 12 d'octubre del 2013 quan, després de cobrir un acte de la ultradreta a Montjuïc, va rebre una trucada d'un amic que el va alertar de la presència d'un grup neonazi al barri barceloní de Sants. Borràs va decidir avisar a tothom a través de Twitter perquè ningú prengués mal. Poc després, es va produir un episodi violent entre els neonazis i uns antifeixistes. "Em van acusar d'instigar aquella baralla. Des de llavors, partits com Democracia Nacional em van començar a amenaçar", ha explicat Borràs a aquest diari.
Des d'aleshores, assegura que té molts problemes per anar a manifestacions de l'extrema dreta. Però tampoc, i això és el més alarmant, no pot anar a cap manifestació espanyolista. Segons el periodista, en aquestes concentracions "fan córrer fotografies meves". Borràs denuncia que fins i tot l'associació Somatemps, que té vincles amb SCC, ha arribat a penjar a la seva pàgina web una foto seva. L'objectiu és evident: increpar-lo.
El periodista i fotògraf ha denunciat l'assetjament a la policia en diverses ocasions. Les primeres amenaces van ser desestimades pels jutjats. Ara bé, l'última denúncia contra el líder de Democracia Nacional per les amenaces del passat 12 d'octubre sí que han prosperat i ara espera que el procediment judicial s'iniciï.
L'essència de l'extrema dreta
Borràs no té por i es manté en la defensa de la llibertat d'expressió. "Es queixen que jo menteixo i manipulo, però jo mai he dit que espanyolisme és sinònim d'extrema dreta", assegura.
Ara bé, apunta que les forces polítiques democràtiques –com PP i C's– han consentit la presència d'organitzacions d'extrema dreta en les manifestacions a favor de la unitat d'Espanya: "L'extrema dreta no està present a les institucions, part del seu discurs està present en partits com PP i Ciutadans", exposa i recorda que Alianza Popular, el precedent del PP, va ser fundat per exministres franquistes.
No posa en dubte que la ultradreta compti amb organitzacions que la representin perquè "en democràcia, hi ha llibertat de pensament". El que no s'ha de permetre, segons el fotoperiodista, és "l'apologia a l'odi i la violència, que s'hauria de perseguir penalment", explica amb lògica preocupació.