Josep Pascual, tota una vida amb termòmetres sota el braç

Després d’unes setmanes intercanviant correus i trucades, trobem el dia en què els pronòstics meteorològics marítims són favorables per quedar amb en Josep Pascual (71 anys), qui ens espera un dimecres de bon matí davant l’estació meteorològica del Passeig de l’Estartit, al Baix Empordà, on resideix i on ha viscut tota la vida un dels observadors meteorològics més excepcionals que té Catalunya. “Bufarà vent de gregal, però tindrem bona mar”, alerta l’expert, que només de saludar-nos, mentre acabem d’esmorzar davant el bar de l’estació meteorològica, ja li preguntem pel temps que farà i per si caurà o no algun ruixat amb el cel gris que cobreix tot l’Empordà. De camí cap al port, Pascual ens explica que tota la vida s’ha dedicat a treballar pel seu compte, mesurant parcel·les, camps o calculant el nombre d’arbres que podien encabir en un terreny, una feina que li ha permès tenir certa flexibilitat per sortir a prendre la temperatura del mar amb la barca que li deixa en Pere, un amic pescador jubilat, després de fer servir la barca del seu pare que ja feia aigües després de 75 anys.   

La seva afició converteix en Josep en un cas excepcional, perquè no hi ha cap altre observador meteorològic en tot el territori català que surti de forma regular a alta mar a prendre dades meteorològiques, concretament de temperatura —superficial i en profunditat—, conductivitat, onatge i l’observació de la fauna amb què es pot creuar de camí al seu punt d’anàlisi. “Aquesta és una afició que has de portar dins. Sortint a prendre les mesures dos cops per setmana, he de controlar l’estat de la mar i la previsió del temps que farà”, explica Pascual, que recorda com aquest passat hivern va estar 17 dies seguits sense poder sortir pel mal temps. Els seus registres i mesures continus li han permès una citació a la NASA i observar en primera persona com des que surt a analitzar la temperatura del mar en superfície, aquesta ha pujat al voltant d’un grau, una evidència que el canvi climàtic ja s’està produint i que si no actuem al respecte, la situació serà irreversible.

Pascual fa més de 40 anys que surt a mesurar la temperatura del mar en superfície i en profunditat

En Josep, que sempre acostuma a sortir sol a prendre les mesures, ens confessa que al matí és el moment més idoni per fer-ho, “perquè l’oscil·lació de la temperatura del mar en superfície —que és on oscil·la més— és molt petita, i representa la mitjana del dia”. Això s’explica perquè després de la sortida del sol, s’obté la mínima i cap a les 15 o 16 hores del migdia, s’obtindria la màxima. Amb el motor en marxa, ens dirigim al seu punt d’observació o de mesura, passant de llarg les illes Medes, orientant-se per les muntanyes que ressegueixen la costa. “Fixa’t en la punta de Montgó, quan vegis cinc o sis cases blanques, pararem”, avisa mentre prepara els estris i les cordes, assegut a la coberta de la barca acompanyat sempre del seu full de registre, on s’apunta totes les dades i observacions que l’acompanyen en les seves sortides. 

Tota una vida observant i alertant del canvi climàtic

Però la temperatura marítima no és l'única mesura que en Josep porta anotant al llarg dels anys. També s’encarrega de prendre la temperatura, la pluviometria i el vent de l’estació meteorològica que hi ha al Passeig de l’Estartit, instal·lada i gestionada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), en paral·lel a les mesures que pren des de l’estació que hi ha dalt el cim de la Roca Maura —la muntanya que hi ha sobre el poble de l’Estartit—, on va portar diversos aparells que tenia instal·lats al terrat de casa, per determinar la temperatura per estudiar les inversions tèrmiques, així com la instal·lació d’un anemòmetre casolà que li permetia determinar la velocitat del vent degut a l’absència d’obstacles de l’entorn. Avui dia, a la Roca Maura s’hi troba una estació Davis, subvencionada per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i de l’Estartit, que recull dades que es poden consultar al web que gestiona el mateix observador meteorològic.

“En comptes d’estris de pesca, sempre he portat termòmetres”

Però l’afició d’en Josep no acabava aquí, a banda d’anotar les dades del temps de tots aquests punts, també mesura l’onatge mitjançant marques a la roca d’en Boni —visible des del mirador del cap de la Barra—; dades d’insolació, gràcies a un heliògraf casolà que té al terrat de casa; la marea, mitjançant un mareògraf que gestiona des del mateix port de l’Estartit i la temperatura o cabal d’altres indrets com del riu Ter, a l’estany de Banyoles, i d’algunes fonts de la zona que mesura un cop al mes.  

Col·laborador del Meteocat, de TV3, de RTVE o de l’AEMET, entre d’altres

L’afició del Josep no adquiriria la rellevància que l’ha portat a ser un personatge reconegut entre els aficionats de la meteorologia i la climatologia si totes les dades que recull, quedessin tancades a un calaix de casa seva. Per això, compromès sempre amb les institucions, mitjans de comunicació i organitzacions que vetllen per la informació meteorològica, des d’inicis del 2009 que col·labora diàriament anotant les dades que recull al web del Servei Meteorològic de Catalunya o a l’AEMET. Una feina que compagina i que comparteix amb altres mitjans de comunicació on, sovint, veureu el seu nom en pantalla, com en el cas de Televisió de Catalunya o Televisió Espanyola amb delegació a Catalunya, entre d’altres.   

Les tempestes, el temor més gran d’en Josep

Preguntant-li per anècdotes, l’apuntador meteorològic recorda que el que li ha fet més por i el que més l’ha espantat al llarg de les seves observacions són les tempestes: “Pocs cops les he trobat, perquè en veure la previsió ja no surto. Sí que fa 6 o 7 anys que, en arribar al punt d’observació, me’n va caure una que vaig acabar sota la coberta estirat, amb el motor apagat per prevenir els llamps, estant una hora a la deriva”. Pascual recorda amb por l’episodi, que en sortir de la coberta es va trobar dos dits de calamarsa, un capítol que no té ganes de repetir.

Una altra anècdota que recorda amb il·lusió és, quan a principis del 1971, anava a la seu del Servei Meteorològic Nacional a demanar material per fer observacions. Una de les vegades que hi va anar, va deixar sobre una taula una gràfica amb dades de temperatura del mar d’uns quants mesos que havia obtingut a peu de platja. “Dies més tard, em va trucar el doctor Ballester i em va fer anar a l’antiga seu de l’Institut de Ciències del Mar”. Ballester el va acompanyar al magatzem i li va deixar una ampolla Nansen —per obtenir mostres d’aigua en profunditat—, un termòmetre d’inversió —per prendre dades en profunditat— i li va explicar com fer-ho servir. Li va dir: “Tingues en compte que jo no t’he deixat res, aquest material segueix estant al magatzem”, recorda somrient Pascual, que va marxar content de l’ICM.

“Aquesta afició m’ajuda a viure, em fa feliç”, diu visiblement emocionat en Josep, preguntat per quant de temps més es veu observant dades meteorològiques. “Poder oferir aquestes dades a la gent que m’ho demana, sigui per un treball o pel motiu que calgui, és el més bonic que hi ha”, conclou l’observador, que sent així com se li agraeix la feina que fa i pren un sentit la seva dedicació. “Ho seguiré fent fins que pugui físicament i mentalment”, conclou.