L'exdirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, àlies Josu Ternera, ha demanat que s'arxivi la seva acusació per l'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa de l'11 de setembre del 1987 on van morir onze persones, entre les quals cinc menors. El seu advocat argumenta en un escrit que s'ha presentat avui a l'Audiència Nacional que durant els anys que va durar tot el procediment, on es van "determinar una sèrie de fets i responsabilitats i, a més, es van celebrar diversos judicis dels quals van sorgir les diverses sentències que obren unides a les actuacions", mai es va fer cap menció de Ternera ni se li van imputar cap dels fets investigats ni relacionats amb la causa.

"Cap dels múltiples testimonis dels fets, cap dels investigadors d'aquests, cap dels processats ni dels després condemnats han esmentat mai el meu representat ni l'han vinculat amb res del que és objecte del present sumari ordinari; una altra cosa diferent és, com es veurà ut infra, que es pretengui concloure que per la seva suposada posició al comitè executiu d'ETA és responsable d’aquest atemptat", diu l'escrit de la defensa. Conclou que això és perquè "no ha comès cap fet que tingui relació amb l'objecte del present sumari" i qualifica de "sorprenent imputació en els fets objecte del present procediment que sorgeixen a partir d'un buscat informe de la Guàrdia Civil de data 20 de juny del 2021, és a dir, 14 anys després dels fets succeïts l'11 de desembre del 1987". Segons l'advocat, els fets que s'imputen a Josu Ternera "en aquest informe de la Guàrdia Civil no són constitutius dels delictes que es persegueixen en el present procediment". I per això demana l'arxivament.

L'advocat posa en dubte els informes i indicis que han provocat la imputació de Josu Ternera: "Si en 14 anys no hi va haver cap prova que vinculés el meu representat amb els fets, si després de prolixes investigacions i de diversos judicis i altres tantes sentències, cap menció existeix al meu mandant, potser hem de plantejar-nos el perquè es requereix i després s'elabora un informe característic, amb escassa rigorositat i absolutament plagat de conjectures que ha pogut servir per imputar-lo, fins i tot processar-lo, però que no pot ni ha de passar el filtre propi del judici de ponderació que s'ha de fer, sobre els fets a ell atribuïts, a mesura que estableixen doctrina i jurisprudència en relació amb el previst a l’article 637.2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal". 

 

 

 

En l'escrit de defensa, es reitera que "34 anys després d'aquests atemptats segueix sense haver-hi cap indici i els fets que se li atribueixen no són constitutius de cap dels delictes investigats en aquest sumari" i es qüestiona l'informe de la Guàrdia Civil que l'imputa argumentant que "ser membre del Comitè Executiu, si és que voldríem assumir aquesta hipòtesi, d’acord amb allò establert al propi informe, NO IMPLICARIA CAP PARTICIPACIÓ DIRECTA EN L'ATEMPTAT OBJECTE DEL PRESENT PROCEDIMENT i això és així perquè, evidentment, [es refereix als membres del Comitè Executiu] no estan personalment a cadascun dels moviments, accions, atemptats, etc. que realitzen els membres de la banda terrorista”.

El cas contra Ternera

El 2 de setembre passat el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno va tancar el sumari de la investigació contra l'excap d'ETA per l'atemptat comès el 1987 contra la casa caserna de Saragossa, que va deixar onze morts, inclosos cinc nens. Al juliol, la secció tercera d'aquesta mateixa sala va confirmar el processament de Josu Ternera per aquest cas en rebutjar un recurs on aquest va al·legar que en sentències anteriors s'estableix que qui va ordenar l'atemptat va ser l'etarra històric Francisco Mújica Garmendia, Pakito; que l'informe signat per la Guàrdia Civil que obra a la causa va contra el principi d'imparcialitat perquè l'atac es va dirigir contra aquest cos; i que no hi ha indicis suficients en contra. 

El processament de l'excap d'ETA per part de la justícia espanyola va arribar després que la Cort de Cassació de París autoritzés el novembre del 2020 el lliurament definitiu a Espanya per aquest atemptat. El tribunal gal va rebutjar així un altre recurs presentat per la defensa de Josu Tenera contra una sentència de la Cambra d'Instrucció del Tribunal d'Apel·lacions de París que ordenava repatriar-lo. La Cort de Cassació també va acordar el lliurament definitiu d'Urrutikoetxea a Espanya per la causa sobre el finançament de l'organització terrorista a través de les herriko tabernas, mentre que el Tribunal d'Apel·lacions va donar llum verda a l'extradició per l'assassinat del llavors directiu de Michelin Luis María Hergueta el 25 de juny de 1980 a Vitòria.

Sobre l'assassinat d'Hergueta, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va anul·lar el maig el seu processament, amb el suport de la Fiscalia, en comprovar que en aquesta data Josu Ternera no formava part d'ETA politicomilitar, que va reivindicar aquest atemptat. A més, l'Audiència Nacional li reclamava per una causa sobre delictes de lesa humanitat en què hi ha processats altres exdirigents de l'organització terrorista, però en aquest cas les autoritats franceses van denegar la devolució a Espanya.

Urrutikoetxea, de 70 anys, va ser detingut el maig del 2019 a Sallanches, als Alps francesos, després d'estar gairebé 17 anys a la clandestinitat. El juny d'aquell any, el Tribunal d'Apel·lacions el va posar en llibertat provisional per motius de salut, però quan abandonava la presó de La Santé va ser retingut després que les autoritats franceses se cercioressin que l'Audiència Nacional el requereix per diverses causes. Des del mes de juliol passat, Josu Ternera està en llibertat a França a l'espera que es resolguin els processos pendents en aquest país. El Tribunal Correccional de París el va absoldre d'un delicte de pertinença a organització terrorista pel qual la Fiscalia demanava que fos condemnat a cinc anys de presó. La justícia francesa no considera acreditat que exercís un paper actiu a ETA entre el 2011 i el 2013. Urrutikoetxea encara està esperant que se celebri un últim judici davant els tribunals francesos pel mateix delicte però referit als anys 2002 i 2005.