El Tribunal Suprem no vol que el judici per l'1 d'octubre "s'eternitzi" i vol que comenci "com més aviat millor". La idea és que comenci entre finals de novembre i principis de desembre i que es pugui tenir la sentència abans de la primavera.
La reflexió general és abordar el judici "com més aviat millor", perquè es tracta d'una causa amb presos i, a més, "el tribunal vol acabar ja amb això", fins al punt que es maneja una logística "intensa" perquè el judici "sigui ràpid i no s'eternitzi", segons fonts judicials.
Es preveu que es facin sessions de matí i tarda per accelerar la vista oral. Mentre les parts ultimen els seus escrits, es resolen els problemes organitzatius i logístics, ja que el Suprem "no està habilitat per a casos com aquest". Es treballa amb l'horitzó de tenir la sentència per a la primavera que ve.
A més, s'intenta encaixar el guió i l'agenda del judici al Govern de Puigdemont i a la Mesa del Parlament de Carme Forcadell, amb el del major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional i la resta de la ex-cúpula política d'Interior. La intenció és establir jurisprudència, que serveixi al tribunal de l'Audiència Nacional en el judici contra la cúpula policial a dictar una sentència en el mateix sentit.
El criteri de la fiscalia
Abans de convocar la vista oral, es presentaran els escrits d'acusació de la fiscalia que, segons fonts del ministeri públic, estaran llestos a final de setembre o principis d'octubre, encara que es desconeix si apuntaran cap a la rebel·lió o la sedició, ja que encara no s'ha arribat a aquest punt. La fiscal general de l'Estat, en el seu discurs de l'obertura de l'any judicial, ha deixat a entendre que el ministeri públic no cediria a les pressions ni pretensions del Govern davant cap negociació política. L'objectiu de la fiscalia és assolir la unanimitat en el criteri final de l'acusació, ja no només entre els quatre fiscals del Suprem sinó de manera coordinada amb la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que enjudiciarà a la cúpula dels Mossos.
Es busca una resposta coordinada entre les dues causes, per després abordar de manera individual la conducta delictiva de cadascun dels processats.
Hi ha judici sense exiliats?
Mentrestant, es continua sense resoldre com es jutjarà els presos i els processats que són a Catalunya mentre a l'exili hi ha part dels acusats, entre ells el president Carles Puigdemont, que hauria fet les funcions de líder en una organització criminal, que és el que es pretén jutjar.
Les autoritats judicials belgues i alemanyes no han cursat l'extradició i han denegat el delicte de rebel·lió, pel qual l'instructor Pablo Llarena, que avui ha saludat el Rei en l'acte d'obertura de l'any judicial, va retirar l'euroordre.
Fonts del Consell General del Poder Judicial han criticat durament les autoritats europees fins al punt d'assenyalar que els jutges d'aquests països "s'han extralimitat clarament".