Francesc Homs ha seguit la mateixa línia de la declaració de l'expresident Artur Mas. I ha posat sobre la taula el gran abast de la prohibició del TC i la inconcreció. També en "el terreny d'abús de poder" en què va entrar el Govern espanyol. Homs només ha respost als advocats de Mas, Ortega i Rigau perquè el fiscal i l'acusació popular han declinat fer-li preguntes.
Segons l'exconseller de la Presidència, "fa copy paste el TC" del text que envia el govern espanyol per aturar el N-9. "Va buscar un camí en el terreny de l’abús de poder", ha dit Homs, que ha recordat els seus coneixements de dret per explicar que l'actuació del TC és una "prerrogativa a disposició de l'Estat per buscar un efecte a través d’un mecanisme jurídic". L'exconseller remarca així el fet que el govern espanyol va buscar una sortida judicial imposada per aturar un procés de participació.
Homs ha explicat que va rebre la providència "sorprenentment" per correu electrònic i no amb un funcionari judicial com havia estat el cas de la suspensió de la llei de consultes. Un cop el dia 4 té coneixement de la providència, s'assessora amb l'equip jurídic i informa el Govern que no s'està fent res d'il·legal: "Jo vaig donar compte al govern que encara menys estàvem incorrent en un tipus penal".
L'exconseller de la Presidència ha remarcat que la providència "no la genera un Tribunal Constitucional autònomament, sinó que és un acte degut", una imposició que ve de l'Estat espanyol. Francesc Homs ha exposat que si el govern espanyol, el 31 d'octubre quan va demanar la prohibició al TC de la consulta, no hagués invocat l'article 161.2 de la Constitució, el TC hauria hagut d'acceptar a tràmit i començar un procés com és l'habitual. Però amb l'article 161.2 que preveu la suspensió de lleis, obligava el Constitucional a suspendre-ho tot i a enviar una providència informant-ne.
Però el concepte era tan ampli que, segons Homs, es va prohibir "llibertat expressió, expressió política i llibertat ideològica" i va lligar de mans el TC que no va poder decidir quina estratègia processal calia fer servir segons uns criteris jurídics, no polítics.
"En la mesura que és inconcreta aquesta providència, ens situava en l'absurditat de no fer absolutament res de res de res", ha dit Homs. I per això la decisió va ser: "El govern de Catalunya mantenia el procés participatiu i després vaig informar de quines decisions preníem".
"On començava i on acabava aquesta voluntat de suspendre-ho absolutament tot? Perquè el Govern no va ser més precís a l'hora de presentar el recurs, en la mesura que sabia que era un automatisme?", ha rubricat Homs al final de la seva declaració, que ha durat tot just mitja hora.
El testimoni imputat
Homs ha comparegut amb la seva advocada perquè està investigat, també, per la consulta i pendent de judici al Tribunal Suprem.
L'advocada d'Homs no l'ha deixat respondre sobre el correu electrònic que va enviar l'exconseller a T-Systems que pregunta, un cop rebuda la providència del TC, si continua amb els treballs per acabar de dissenyar els programes informàtics per a la web de resultats de la consulta o no. Homs va donar instruccions clares de seguir endavant. "No entrarà en detalls de cartes a proveïdors i a empreses", ha dit Marta Labarta, durant la declaració per evitar que respongui justament sobre el fet pel qual està investigat pel Tribunal Suprem.
Com la resta d'acusats, Homs ha dit que el 9-N "no hagués estat possible sense els voluntaris". "La majoria dels punts de votació no són centres educatius", ha volgut recordar Homs, minimitzant la línia de la Fiscalia en les presumptes pressions que van rebre els directors dels instituts per deixar els edificis.
"Quina llàstima"
El fiscal ha decidit no fer preguntes a Homs per la seva condició d'imputat en la causa oberta pel Tribunal Suprem. El mateix ha decidit l'acusació popular. Per la qual cosa Homs ha etzibat al mig de la sala de vistes: "Quina llàstima!".
Tot sota la mirada de la fiscal en cap de Barcelona, que per tercer dia consecutiu s'ha assegut a primera fila sense parar de fer comentaris i ganyotes al llarg de la declaració.