Si el segon dia de judici el fiscal va intentar per tots els mitjans provar que el Govern havia seguit preparant el 9-N tot i la prohibició del TC i va intentar demostrar que hi havia documents escrits que així ho revelaven, avui s'han anat desgranant alguns dels detalls de com es va fer la consulta.

Les paraules de Francesc Homs dins i fora la sala de vistes han centrat un dia que ha acabat sent més curt del que s'havia previst. L'exconseller ha llançant el missatge al tribunal que el Govern va tirar endavant la consulta perquè no hi havia cap il·legalitat. I així ho van apuntar els serveis jurídics i l'equip legal que assessorava Homs com a conseller de la Presidència.

Però en la seva obsessió per documentar la intencionalitat del Govern a prosseguir amb la consulta, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha collat el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, per fer-li admetre que es va enviar una carta als ajuntaments perquè posessin a disposició del govern diversos locals municipals per a la votació.

Buch no ha confirmat que s'enviés res. Només que l'ACM va trucar als municipis dient que "si volien podien oferir un espai per poder votar". I ha exposat que dels 947 Ajuntaments de Catalunya, només 5 no van cedir els espais. 

La gestió es va fer, segons Buch, perquè no tots els municipis tenien institut i alguns s'havien queixat perquè els seus veïns s'haurien de desplaçar fora de la localitat per poder votar.

No va passar això a Barcelona perquè l'alcalde Xavier Trias es va posar al servei de la Generalitat per cedir les escoles municipals però no només, perquè segons ha declarat en el judici, van quedar sorpresos de la quantitat d'escoles privades que es van oferir. "El president va dir que faria un procés participatiu. Jo com a alcalde de Barcelona vaig creure evident que havíem de posar-nos-hi a disposició i oferir màxima col·laboració", ha dit.

L'ACM va buscar locals, i Joan Rigol voluntaris. Així ho ha explicat a preguntes de la Fiscalia: "Em va indicar que es proposés als voluntaris que es fessin càrrec de tot el que s'havia de fer aquells últims dies", ha assegurat Rigol, que ha remarcat que, d'aquesta forma, els voluntaris van ser els que van acabar executant el procés participatiu del 9-N. 

Buscant la il·legalitat

A primera hora del matí, però, les preguntes encara cuejaven dels testimonis d'ahir. La Fiscalia perseguia saber si es va seguir preparant la consulta després de la prohibició.

Una directiva de l'empresa Sertrans ha certificat avui en el judici pel 9-N que van lliurar les urnes i paperetes als punts de votació entre el 7 i el 8 de novembre del 2014, sense que la Generalitat els donés cap instrucció per paralitzar el transport després del veto del Constitucional (TC).

En el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arrencat avui la tercera sessió del judici a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que s'enfronten a una pena d'inhabilitació per mantenir la consulta sobiranista del 9-N malgrat que el Tribunal Constitucional la va suspendre el 4 de novembre.

La testimoni, que ha comparegut a proposta de l'acusació popular -exercida per dos sindicats policials i per Manos Limpias-, ha precisat que després de la suspensió de la consulta, el 4 de novembre, ningú del CIRE o de la Generalitat no els va donar cap indicació perquè no procedissin al lliurament.

"Senzillament, vam complir el contracte de lliurament", ha indicat la responsable de Sertrans, que ha detallat que van recollir les urnes i paperetes majoritàriament a partir del dia 30 d'octubre i que les van portar en dos tràilers als seus magatzems de Barcelona, Tremp (Pallars Jussà) i Girona (Gironès), des d'on les van distribuir posteriorment als punts de votació.

Davant el tribunal també ha comparegut avui un apoderat de la companyia Fujitsu, a qui la Generalitat va contractar per introduir en els ordinadors comprats per al 9-N el programa informàtic per facilitar la votació, que ha afirmat que no li constava que s'hagués modificat el projecte arran de la suspensió acordada pel TC el 4 de novembre.

Buscant la prohibició

Les declaracions dels càrrecs de confiança polítics i dels expresidents del Parlament així com de Francesc Homs, s'han presentat com un bloc on s'ha negat la il·legalitat i s'ha posat damunt la taula la prohibició genèrica del TC i els dubtes que va generar.

L'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, ha subratllat avui que la suspensió del Tribunal Constitucional sobre el 9-N era "genèrica", per la qual cosa ha dit que va insistir al Govern que demanés una clarificació i que no avortés el procés participatiu. Pi-Sunyer liderava el 2014 el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un òrgan d'experts en diferents matèries que assessorava el Govern en el procés sobiranista.

El jurista ha explicat que es va celebrar una trobada, que "havia de ser el dia 4" de novembre, encara que no o recorda amb precisió, que va reunir professors de diverses disciplines, de les quals tampoc no ha precisat noms, i en què va demanar al Govern que reclamés una clarificació sobre la suspensió que el TC acabava d'acordar. "Vaig insistir molt en la idea que era un acte del qual calia demanar una clarificació perquè no estava gens clar què era el que suspenia i el que es podia fer, era molt genèrica", ha subratllat.

Un procés atípic

Pi-Sunyer ha remarcat que el 9-N era un procés participatiu "atípic", davant el que el TC va aplicar una suspensió en la qual "no estava gens clar què es podia fer" davant un cas que era "inèdit".

Ha afegit, així, que no quedava clar com es podia gestionar la seguretat pública, si es podien usar els Mossos d'Esquadra, si s'havia de desconvocar la convocatòria informal o què fer amb la pàgina web de la consulta. Pi-Sunyer ha afirmat que, malgrat que va tenir constància de la suspensió del TC, va desaconsellar al Govern que anul·lés la consulta, en considerar que no hi havia cap "risc penal".