Els perits experts en enginyeria i magatzems subterranis que han declarat en el judici del projecte Castor a petició de la defensa dels dos acusats asseguren que la sismicitat que va haver-hi després de la injecció de gas "s'esperava que es produís" encara que l'eixam sísmic produït el 2013 va ser "molt petit" i només de magnitud 3. Així ho han explicat aquest dimarts, en la novena jornada del judici que se segueix per aquests fets a l'Audiència de Castelló, diversos dels enginyers citats a declarar en la seva condició de perits per la defensa dels dos acusats, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, expresident d'Escal UGS i exconseller delegat de l'empresa concessionària, i per la mateixa empresa.

Un dels perits, Isaac Álvarez, enginyer expert en jaciments d'hidrocarburs, ha relatat del fets ocorreguts entorn de Castor el 2013 i ha explicat, segons consta al seu informe, que el projecte complia amb els estàndards més exigents, pel que fa a les instal·lacions del Mar del Nord, i estava certificat "per empreses de primer nivell". Álvarez ha relatat que els sismes van arribar amb el tercer període d'injecció, i aquests van ser notificats per l'Observatori de l'Ebre, davant la qual cosa "Escal va actuar amb total transparència", comunicant-ho a les autoritats.

Uns moviments tectònics, ha dit, que "s'esperaven" i "se sabien" a causa de la naturalesa de l'activitat -cosa que ha passat en altres magatzems de gas- i per això "es van instal·lar els sismògrafs, per controlar-los". Per a aquest expert la zona -davant de les costes de Vinaròs (Castelló)- era de "baixíssima perillositat sísmica", el magatzem "va tenir una bona reacció a les proves" i "es tenia present en tot moment no sobrepassar la pressió de 49 bars marcada per l'Institut Francès del Petroli". I ha afegit, "no hi havia sensació de risc", i quan van començar a registrar-se sismes -a partir del 10 de setembre de 2013- "es va acordar reduir el cabal nominal d'injecció a la meitat", la qual cosa "va reduir la sismicitat". També ha dit que el dia 24 (després d'haver parat la injecció el dia 17) es van produir nous sismes i "va començar l'alarma en la premsa", malgrat que "els especialistes de l'IGN (Institut Geogràfic Nacional) i de l'Observatori de l'Ebre deien que la sismicitat no estava fora de la normalitat".

Els dos perits de l'Institut Francès del Petroli que també han comparegut en qualitat d'experts a petició de la defensa han dit que van situar en 49 bars el topall de pressió que podia exercir-se sense perillositat, mentre que un altre perit ha indicat que el valor màxim que es va exercir va ser 2,3 bars.

El professor Julián Bommer, expert en regs sísmics, ha explicat que l'entorn del Castor presentava "molt baixa amenaça sísmica" i quan van tenir lloc els terratrèmols, que van ser "molt petits", la resposta d'Escal va ser "molt responsable". L'expert ha dit que la intensitat no va superar els 3 graus, fet "lluny de causar danys, encara que pugui ser percebuts per la població", i ha dit que, malgrat això, "la reacció immediata va ser reduir substancialment el cabal".

L'eixam sísmic produït a partir del 24 de setembre, ha dit, era "congruent" amb la sismicitat natural de la zona i ha indicat, quant a l'origen d'aquests sismes, que ara com ara "no hi ha consens a la comunitat científica sobre quina falla els va causar" encara que "hi ha consens que van ser petits i no es van produir a la falla d'Amposta", sinó en altres falles més petites i més profundes.

En aquest sentit no ha negat la correlació temporal i espacial de la injecció i els sismes, però ha aclarit que l'activació de la falla d'Amposta "era molt improbable per la seva geometria i perquè el canvi de pressió necessari per activar-la era molt menor a l'establert". A més, ha afegit, les falles més profundes que els estudis apunten que van ser on es van originar els sismes "estaven en estat crític" i l'alliberament d'energia i la posterior generació de sismes "s'hauria produït de manera natural, encara que es van disparar per efecte de la injecció de gas". 

L'informe clau de la defensa

L'informe francès per establir la pressió màxima de seguretat al Castor es va basar en dades de la promotora Escal UGS. És el document que, amb diferència, més cops s'ha esmentat durant el judici que segueix a l'Audiència de Castelló pels terratrèmols del projecte Castor. La defensa ha utilitzat l'informe que l'any 2011 va elaborar l'Institut Francès del Petroli (IFP Energies Nouvelles) per definir les pressions màximes d'injecció que podia acceptar de forma segura el magatzem com el més rellevant aval tècnic del projecte. Aquest dimarts, coautors de l'estudi de l'IFP han admès en la vista oral que no van controlar tot el procés: les dades geològiques per elaborar el "model de simulació" no les van aconseguir, ni validar en origen els tècnics de la institució, sinó que van ser facilitades per Geostock, empresa subcontractada per la promotora Escal UGS.

Ja des de la primera jornada de la vista oral s'han multiplicat, per part de la defensa dels acusats –l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro; l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i la mateixa societat mercantil- les al·lusions a l'estudi de l'IFP i el prestigi de la institució. Un argument que el mateix del Potro havia utilitzat de forma recurrent des que va esclatar la crisi sísmica arran de les injeccions de gas el setembre de 2013.

L'estudi de 2011 de l'IFP, titulat 'Estudi geomecànic del magatzem Castor', prenia com a base un primer elaborat el 2009. Segons han declarat a l'Audiència de Castelló en qualitat de perits dos dels coautors, Nicholas Guy i Axelle Baroni –el coordinador, Jean François Nauroy, no ha assistit-, no es van haver de refer els càlculs previs. L'objectiu era, han explicat, determinar la màxima pressió que podien suportar les roques del magatzem sense risc de fractura i mobilitzar les falles pròximes.

L'excés de pressió màxim que recomanaven era de 49 bars: durant tota la vista, la defensa dels acusats no ha perdut l'ocasió de repetir i preguntar als seus perits sobre la qüestió, remarcant que en cap moment es van sobrepassar els 8 bars durant la injecció. La xifra, han recordat de forma insistent, estava avalada per l'estudi de l'organisme francès.

A preguntes de Fiscalia, però, els tècnics de l'IFP han revelat que les dades geològiques per arribar a aquesta conclusió no les van obtenir ells mateixos sinó que van ser facilitades per Geostock, subcontracta de la promotora. "Teníem dades sobre pous, dades sísmiques i sobre la propietat de les roques per efectuar els models de simulació", han reconegut. També van rebre les dades sobre la geografia de les falles submarines per part d'aquesta empresa.