El judici contra Unió Democràtica de Catalunya per presumptament desviar fons a la fundació del partit Catalunya i Territori ha arrencat avui. La defensa d'Unió ha demanat que l'exculpin perquè que la Fiscalia no té legitimitat per acusar-la com a responsable civil perquè aquests pagaments irregulars no afectarien els interessos econòmics generals.

Al banc dels acusats hi ha tres responsables de la Fundació Catalunya i Territori que afronten penes de fins a quinze anys de presó acusats d'estafar bancs a través d'un conglomerat d'empreses amb el qual presumptament van desviar a UDC més de 200.000 euros.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia situa Unió com a responsable civil del presumpte desviament de fons i li reclama que torni a la seva fundació afí els gairebé 61.500 euros de la suma desviada que la formació democratacristiana -actualment en concurs de creditors- encara no ha abonat.

Però en les qüestions prèvies que s'han fet en la primera sessió del judici, el lletrat d'Unió ha demanat a la sala que l'exculpi del desviament, en entendre que la Fiscalia no té legitimitat per acusar-la per un delicte d'administració deslleial, atès que la seva fundació afí, que seria la presumptament perjudicada, mai va denunciar el partit per aquests fets.

Per a l'advocat d'Unió, Joan Segarra, el fet que la Fundació Catalunya i Territori pagués serveis i lloguers dels quals es va beneficiar Unió "no afecta els interessos econòmics generals", cosa que al seu parer impedeix a la Fiscalia exercir l'acusació per aquests fets.

La Fiscalia ha rebutjat la tesi d'Unió i, després de recordar que la imputació del partit va ser "beneïda" per un acte de l'Audiència de Barcelona, ha insistit que la Fundació no és una entitat privada i que en els seus propis estatuts reconeix que té fins generals, com "l'equilibri territorial i el foment del sentiment de nació i de la cultura nacional catalana".

El ministeri públic, a més, ha adduït que la Fundació Catalunya i Territori es nodreix amb aportacions de donants particulars que, d'aquesta forma, obtenen beneficis fiscals, cosa que en definitiva "acaba repercutint en l'erari públic" i justifica l'interès econòmic general del presumpte desviament.

El tribunal ha acordat que resoldrà aquesta qüestió quan dicti sentència. Per tant, de moment a Unió se la jutjarà com a responsable civil. Amb tot, la magistrada Àngels Vives ja ha dit que la sala aprecia que "hi pot haver interessos generals" en la qüestió a jutjar.

Rebaixa de penes

Les defenses dels principals acusats, els exvocals de la Fundació Catalunya i Territori Joan Albert López i Miguel Ángel Cortés, han demanat una rebaixa dels 17 anys de presó que la Fiscalia demana per a ells. I el fiscal Pedro Ariche ho ha acceptat al considerar que ha prescrit un dels delictes de falsedat documental pel qual els acusava. Això rebaixa fins als 15 anys la pena que es demana per a ells.

L'expresident de la Fundació, Josep Boqué, que va ser director general de Consum en els anys 90, s'exposa a una condemna de vuit anys de presó, mentre que l'administrador de la constructora Copisa José Cornado afronta uns altres tres anys i Xavier Soriano, vinculat a la fundació afí a UDC, un any i onze mesos.

La resta resta d'al·legacions entre les que hi ha l'arxiu de la causa per vulneració de drets que es basa en que l'entrada d'inspectors d'Hisenda a la seu de l'empresa dels imputats no va comptar amb el seu consentiment, s'ha decidit resoldre també quan es dicti sentència.

El cas té el seu origen en una querella de la Fiscalia de l'any 2010. Segons el Ministeri Públic, els acusats van utilitzar aquest grup empresarial, del qual depenien diverses empreses sense activitat real i gestionades per testaferros, per aconseguir crèdits amb els quals anar tapant els forats bancaris que deixaven unes i altres societats, en el que es coneix com a "pilota financera", entre el 2003 i el 2007.

A més, la Fiscalia acusa els responsables d'IMS de desviar fons a UDC en pagar, amb diners de la Fundació, mitja dotzena de factures que la formació devia a l'empresa Kontrast per l'organització d'esdeveniments, que ascendien a gairebé 116.500 euros.

En aquest presumpte desviament de fons, segons la Fiscalia, va resultar clau l'exgerent d'Unió Josep Maria Núñez, però va morir el 2014.

El fiscal també creu que es van desviar fons mitjançant la condonació del lloguer d'uns locals que Unió tenia arrendats a la Fundació a Tarragona, Lleida i Tàrrega (Urgell) i per la posterior venda d'aquests immobles a la formació a un preu inferior al del mercat.

Quan la instrucció del cas estava pròxima a la seva fi, UDC va pagar a la Fundació 160.000 euros per la compravenda dels locals i uns altres 35.700 pels lloguers deixats d'abonar des del 2005, encara que el fiscal creu que li'n falten uns altres 61.500 per eixugar el deute.