El Govern de la Generalitat i el Ministeri de l'Interior han reunit, després d'anys d'espera, la Junta de Seguretat. Amb el president Salvador Illa i el ministre Fernando Grande-Marlaska al capdavant, i amb tota la plana major del departament d'Interior i també dels cossos espanyols que operen a Catalunya, s'han trobat al Palau de la Generalitat després de, com a mínim, dos ajornaments els darrers anys. El primer va ser per la convocatòria d'eleccions espanyoles després de les municipals, i el segon per l'avançament electoral d'Aragonès de l'any passat, al mes de març. La situació, a Catalunya i a l'Estat, ha girat com un mitjó.

 

La reunió, que havia de servir per rubricar els pactes que el govern d'Esquerra i el conseller Joan Ignasi Elena havien tancat amb el Ministeri de l'Interior per transferir les competències de la seguretat ciutadana als ports i aeroports als Mossos, i que ja s'ha signat amb el govern basc, ha tingut poc contingut, i els acords han desaparegut completament del mapa. A la roda de premsa que han ofert la consellera Núria Parlon i el ministre espanyol al Palau de la Generalitat, no s'ha fet referència a aquest acord, que ja estava enllestit i que, ara per ara, s'ha deixat en un calaix.

La consellera Parlon defensa no assumir les competències a ports i aeroports per manca d'agents / ACN

El que sí que han anunciat —malgrat que encara no està tancat i s'haurà d'estudiar— és un increment del sostre de plantilla de 25.000 agents dels Mossos per al 2030 i també la incorporació de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil al telèfon d'emergències 112. Fins ara, només els cossos operatius catalans hi estaven relacionats i els dos cossos policials espanyols no rebien els avisos generats per les sales de coordinació de manera directa, sinó que havien de passar pels Mossos. El ministre ho ha presentat com una "normalització" i un reforç de la col·laboració entre totes les forces de seguretat de l'Estat dins del model autonòmic. Aquesta inclusió de les policies espanyoles al servei CAT112 era una reivindicació dels sindicats i associacions de la Policia i la Guàrdia Civil, que ara, amb governs socialistes a Barcelona i Madrid, ha trobat el moment idoni per fer-se realitat. Des de l'inici de la legislatura, Parlon reivindica la cooperació amb les policies espanyoles a Catalunya. Amb aquesta integració, les policies espanyoles, de facto, podran assumir serveis i incidents que abans només gestionaven els Mossos, segons han explicat fonts policials.

"No trauré agents del carrer per posar-los en altres llocs"

La consellera d'Interior i el ministre han comparegut conjuntament per anunciar aquestes novetats: la inclusió de les policies espanyoles al 112 i altres acords. Tanmateix, no han pogut amagar que ha estat una Junta de Seguretat de Catalunya descafeïnada, sense poder tancar l'acord per incloure els Mossos a l'Europol o anunciant un acord que ja està en marxa d'ençà del 2022, com és la competència dels Mossos en el control de precursors d'explosius. Tots els altres acords que el govern espanyol i el Departament d'Interior havien pactat, sobretot en la transferència de la seguretat ciutadana i l'ordre públic als aeroports estatals i de la Generalitat a Catalunya —reservant a la Guàrdia Civil el paper de control fiscal i de fronteres, i a la Policia Nacional la immigració—, així com la possibilitat dels Mossos d'Esquadra d'investigar delictes i tenir la responsabilitat de seguretat ciutadana als ports i també a les aigües continentals, han desaparegut de l'ordre del dia. El ministre ha dit que "encara no hi ha acord", sense entrar en detalls. Aquesta cessió tenia el vistiplau d'un informe redactat pel ministeri sobre la competència de les policies autonòmiques, segons ha pogut saber ElNacional.cat.

La consellera Parlon i el president Illa han liderat la part catalana de la reunió a Palau / EFE

Preguntada sobre què ha motivat no aprovar aquesta cessió de competències als Mossos, la consellera Parlon ha assegurat que el govern de Catalunya "no vol fer bombo i plateret" i només acceptarà les competències quan les pugui executar en condicions. "No trauré agents del carrer per posar-los en altres llocs", ha afirmat a preguntes d'ElNacional.cat. Tot i això, la titular d'Interior i Seguretat Pública no ha descartat que es puguin acabar assumint aquestes competències, recordant que ella i el president Illa entenen els Mossos com una policia integral, però només quan es pugui dur a terme amb garanties. L'acord, tot i això, ja estava preparat per ser signat amb l'anterior cúpula d'Interior i ja està signat amb el govern basc. A Catalunya, però, ara per ara, caldrà esperar.

Un altre punt que s'ha posat sobre la taula de la reunió d'aquest dijous al Palau de la Generalitat és el paper del SEPRONA, el servei de medi ambient de la Guàrdia Civil. Les competències dels Mossos i dels Agents Rurals s'havien de blindar amb un acord que desplacés la Guàrdia Civil, però aquest també s'ha deixat en un calaix. Sí que s'ha pactat que siguin els Mossos els que investiguin els delictes contra el medi ambient, però en cap cas es retirarà el SEPRONA, que continuarà desplegat a Catalunya, especialment per delictes que impliquin diverses zones de l'Estat. Marlaska necessitava picar l'ullet a l'Institut Armat després de mesos de turbulències.

El PSOE vol poc soroll

La renúncia de les competències que l'Estat volia cedir a la Generalitat, justificades per la consellera Parlon assegurant que només les voldria assumir quan tingui prou agents per fer-ho, ha posat de manifest el nou relat oficial que permet el trigovern socialista, a Barcelona, a la Generalitat i a la Moncloa. Sense necessitat, des de Madrid, de fer concessions al Palau de la Generalitat, Marlaska ha pogut retirar una proposta que Parlon no vol i que amb els sindicats de la Guàrdia Civil li hauria suposat, de nou, un incendi al ministre. A la Moncloa, la premissa és clara: poc soroll. La bona sintonia entre tots dos governs és evident. Illa, Marlaska i Parlon s'han reunit acompanyats dels caps dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, així com de les dues cúpules d'Interior. Caldrà veure si els artífexs del preacord, Esquerra —immersos en el congrés per decidir el seu líder—, el reivindiquen i critiquen el Govern, un Govern que van fer possible amb els seus vots al Parlament de Catalunya amb la investidura del president Illa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!