El 2023 ha estat un any ple de fites històriques, com ja va sent habitual darrerament, algunes de les quals negatives: com la revifada de la guerra palestino-isrealiana d'enguany, que s'uneix a desgràcies recents com la pandèmia de la Covid-19 o la invasió russa d'Ucraïna. Cansats de viure "esdeveniments canònics", com clamen les xarxes habitualment. Aquest any que acomiadarem aviat per donar pas el 2024 també ha estat marcat per la mort de nombroses personalitats, famosos i referents en tots els àmbits de la vida pública. Dotze mesos que han estat plens d'obituaris il·lustres. Polítics, intel·lectuals, artistes, músics, actors, 'royals' i coneguts de tota mena, alguns arxiconeguts o directament icones, tant catalans com internacionals. A continuació fem repàs d'algunes de les personalitats que ens han deixat aquest 2023:
El 3 de gener mor el realitzador, director i creador de programes televisius Sergi Schaaff als 85 anys. Professor i mestre de generacions de professionals de RTVE Catalunya, va estar vinculat professionalment a TVE des dels anys 60 i va ser director i creador del concurs 'Saber i ganar', entre d'altres. Schaaff va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i el Premi Ondas el 1979.
El 4 de gener or l'històric sindicalista d'UGT Nicolás Redondo als 95 anys. Va ser secretari general del sindicat des del 1976 fins al 1994.
El 10 de gener mor als 82 anys Constantí II, ex rei de Grècia i germà de la reina Sofia d'Espanya. El monarca va governar el país hel·lè entre el 1964 i el 1973, quan es va abolir la monarquia.
El 12 de gener mor Lisa Marie Presley, cantant i filla d'Elvis, als 54 anys.
El 22 de gener mor el director de cinema Agustí Villaronga als 69 anys. El també guionista es va donar a conèixer popularment amb l'adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor 'Pa negre', pel·lícula per la qual va recollir reconeixements al Festival de Sant Sebastià, als Goya i als Gaudí. Nascut a Palma el 1953, Villaronga es va llicenciar en Història de l'Art.
El 28 de gener mor el filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós als 83 anys. Autor d'assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d'Or (1968) i l'Anagrama d'assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència, que va impartir com a professor de filosofia en diverses universitats catalanes i dels EUA. Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural. Implicat políticament, va ser diputat al Congrés pel PSC i al Parlament Europeu els anys vuitanta i, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.+
Paco Rabanne, Agustí Villaronga, Carlos Saura, Fèliz Millet o Raquel Welch
El 3 de febrer mor el dissenyador franco-espanyol Paco Rabanne, als 88 anys.
El 5 de febrer mor als 95 anys l'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, ja que amb 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell –actual premi Sant Jordi– per la novel·la 'Com ganivets o flames'.
El 10 de febrer mor el director de cinema Carlos Saura als 91 anys, qualificat per l'Acadèmia espanyola del Cinema com "un dels cineastes fonamentals de la història del cinema espanyol". Autor de pel·lícules com La caza, Cría cuervos, ¡Ay, Carmela! o Deprisa, deprisa.
El 13 de febrer mor als 87 anys l'expresident del Parlament Europeu José María Gil-Robles y Gil-Delgado. El polític i advocat, eurodiputat del PP i fill de l'històriic líder de la CEDA José Maria Gil-Robles, va liderar l'eurocambra entre el 1997 i el 1999.
El 15 de febrer mor l'actriu i cantant estatunidenca Raquel Welch, als 82 anys. Sex-simbol dels 60s i 70s.
El 16 de març mor als 87 anys Fèlix Millet. Condemnat pel saqueig del Palau de la Música, les últimes setmanes de vida les passar en una residència perquè estava en règim de tercer grau per malaltia incurable. Fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, va ser-ne president fins que va ser destituït el 2009, quan es va fer públic el 'cas Palau'. Millet va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat 23 milions d'euros de la institució.
El 18 de març mor l'exvicepresident espanyol Pedro Solbes, als 80 anys. Nascut al Pinós (Alacant) i membre del PSOE, Solbes va ser a la cúpula de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2009, quan era ministre d'Economia i Hisenda. Prèviament havia ocupat la cartera d'Afers Econòmics i Monetaris a la Comissió Europea i també havia estat ministre d'Economia i d'Agricultura, Pesca i Alimentació durant el mandat de Felipe González.
El 2 d'abril mor als 71 anys el compositor japonès Ryuichi Sakamoto, autor de la música d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona. Va guanyar l'Oscar per la banda sonora de 'L'últim emperador'.
El 6 d'abril mor l'exministre i exlíder del PPC, Josep Piqué, als 68 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú, va ser president de Vueling i conseller delegat de l'empresa OHL. El 1996 va ser nomenat ministre d'Indústria i dos anys després compaginava el càrrec amb el de portaveu del govern espanyol. En la següent legislatura va ocupar les carteres de ministre d'Assumptes Exteriors entre el 2000 i el 2002, quan va esclatar la guerra de l'Iraq, i la de ministre de Ciència i Tecnologia del 2002 al 2003. Des de l'octubre del 2002 fins al 2007 va ser president del PPC. El doctor en Ciències Econòmiques i llicenciat en Dret per la UB va militar, en la seva joventut, a organitzacions d'esquerres com el PSUC.
El 7 d'abril mor el pintor Josep Navarro Vives als 91 anys.
El 10 d'abril mor l'escriptor i presentador de televisió Fernando Sánchez Dragó, als 86 anys.
Sánchez Dragó, Tina Turner, Josep Piqué, Berlusconi o Pedro Solbes
L'11 d'abril Mor als 88 anys Joan Bayén, el mític propietari del bar Pinotxo del mercat de la Boqueria. En Juanito, com el coneixia tothom, es va jubilar la tardor de l'any passat després de dedicar tota la vida a servir la clientela vestit amb la peculiar armilla i corbata de llacet.
El 13 de maig mor Remei Oliva i Berenger, l'última mare supervivent de la Maternitat d'Elna, als 104 anys.
El 24 de maig mor la cantant nord-americana Tina Turner, la reina del rock. Ho va fer a Suïssa als 83 anys, després de lluitar amb una llarga malaltia. Autora de cançons icòniques com "The best", "We don't need another hero" o "What's love got to do with it".
El 28 de maig mor a Còrdova als 92 anys l'escriptor Antonio Gala. Nascut a Brazatortas (Ciudad Real) el 1930 i apartat de la vida pública des de fa uns anys per motius de salut, Gala ha estat considerat un escriptor precoç ja que als cinc anys ja va escriure un relat curt i als set la primera obra teatral. Entre les obres més conegudes hi ha 'El manuscrito carmesí' (1990), reconeguda amb el Premi Planeta, i 'La pasión turca' (1994).
El 29 de maig mor el perruquer Lluís Llongueras als 87 anys. Nascut a Esparreguera el 1936, va tenir un perfil mediàtic marcat per haver pentinat famosos i per les nombroses aparicions televisives durant les dècades dels 80 i dels 90. Va esdevenir un empresari de la perruqueria d'èxit amb una cadena de franquícies amb més de 50 establiments arreu de l'Estat i més de 120 salons de bellesa arreu del món.
El 12 de juny mor el polític i empresari italià Silvio Berlusconi als 86 anys. Polèmic, influent, ric i poderós, va ser tres vegades primer ministre, la primera entre 1994 i 1995, la segona entre els anys 2001 i 2006 i la tercera entre el 2008 i 2011. També va exercir el 2002 com a ministre d'Exteriors del seu executiu. Fins l'actualitat era president del partit conservador Forza Italia i des de l'octubre del 2022 senador. Abans, va ser eurodiputat tres anys, però va deixar l'escó per ser senador a Itàlia. En l'àmbit empresarial, Berlusconi era propietari i president de la corporació de telecomunicacions Mediaset.
El 14 de juny mor als 86 anys l'expresident d'Òmnium Jordi Porta. El filòsof i activista va dedicar la vida a la promoció de la llengua i la cultura del país i al foment de la democràcia i de l'educació en valors.
El 23 de juny mor el pianista Lucky Guri als 73 anys.
El 27 de junt mor la cantant, actriu i presentadora de televisió andalusa, Carmen Sevilla, als 92 anys.
L'1 de juliol mor la historiadora i expresidenta de l'Amical de Mauthausen Rosa Toran als 75 anys.
L'11 de juliol mor als 94 anys l'escriptor i intel·lectual txec Milan Kundera, autor d'obres com "La insuportable lleugeresa de l'ésser" o "El llibre dels amors ridículs".
El 14 de juliol mor el naturalista i divulgador Jaume Sañé, als 61 anys. Conegut per programes de televisió com "Bèsties" o "Natura sàvia".
El 15 de juliol mor als 87 anys Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. El dibuixant i historietitsta va deixar un llegat de més de 50.000 pàgines. També va crear altres sèries populars com '13 Rue del Percebe' , 'Rompetechos' o 'El botones Sacarino'.
El 21 de juliol mor el crooner estatunidenc Tony Bennet, als 96 anys. Clàssic americà, tot un referent de les balades i el jazz.
El 26 de juliol mor la cantant irlandesa Sinéad O'Connor, als 56 anys. Coneguda per la seva versió de "Nothing compares 2 U" de 1990 i pel seu activisme.
El 30 de juliol mor Manolo Miralles, cantant i fundador del grup Al Tall. L'artista de Xàtiva era un dels referents de la música popular del País Valencià.
Tony Bennet, Milan Kundera, Carmen Sevilla, Francisco Ibáñez, Carme Junyent o Ievgueni Prigojin
El 5 d'agost mor el viticultor Xavier Gramona, membre fundador i primer president de Corpinnat.
També mor el pallasso Jango Edwards als 73 anys. El clown nord-americà establert a Barcelona va anunciar a finals del 2022 que tenia un càncer terminal i que deixava el Festival of Fools com a llegat artístic a la capital catalana. Stanley Ted Edwards (Detroit, 1950) era un dels màxims referents del món del clown, el mim i les 'performances' provocadores. Feia prop de 20 anys que residia a Barcelona, una de les seus del Nouveau Clown Institute, i l'any 2020 va rebre el Premi Zirkòlika de Circ a la millor trajectòria.
I el mateix dia també mor el propietari i fundador de l'administració La Bruixa d'Or de Sort, Xavier Gabriel. Va ser pioner en la venda de dècims per internet i va aconseguir guanyar més de 60 milions d'euros per sorteig. També va introduir el ràfting a la comarca del Pallars Sobirà ajudant, així, a la recuperació econòmica del territori. Amb 27 anys va deixar la banca pel món dels negocis i durant la seva trajectòria com a empresari havia rebut 32 premis.
El 23 d'agost mor el líder del grup paramilitar Wagner Ievgueni Prigojin, en un accident d'avió a Rússia i després d'haver desafiat obertament al president Vladimir Putin amb una incursió armada cap a Moscou per desavinences sobre la invasió a Ucraïna que finalment va ser abortada mitjançant un pacte amb el Kremlin.
El 30 d'agost mor el magnat egipci Mohamed al-Fayed, antic propietari de Harrods i de l'Hotel Ritz de París. Pare de Dodi al-Fayed, parella de Lady Di.
El 3 de setembre mor la lingüista i professora Carme Junyent als 68 anys. Nascuda el 1955 a Masquefa (Anoia), era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) –especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya- i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Autora d'una vasta obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística, Junyent va ser també presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019.
El 5 de setembre mor la periodista, locutora i presentadora de televisió Maria Teresa Campos, tot un referent de la televisió a Espanya durant dècades.
El 7 de setembre mor la cantant i actriu andalusa María Jiménez, coneguda per cançons com "Se acabó" i reconeguda com tot un referent pel moviment feminista durant els darrers anys.
El 15 de setembre mor l'artista Fernando Botero als 91 anys. Les figures del cavall a l'Aeroport i el gat de la Rambla del Raval són exemples de les creacions de l'artista colombià.
El 23 de setembre mor als 98 anys l'expresident italià Giorgio Napolitano. Va ser president durant dos mandats, gairebé 10 anys, entre el 2006 i el 2015, i va afrontar períodes convulsos com el de la crisi del deute i el perill de fallida econòmica. Vinculat en els seus inicis a la política al partit comunista, Napolitano va presidir durant els mandats dels governs de Romano Prodi, Silvio Berlusconi, Mario Monti, Enrico Letta i Matteo Lenzi.
El 30 de setembre mor Demetrio Carceller Coll, principal accionista de Damm, als 93 anys. El patriarca de la família propietària de Damm va acceptar l'any 2016 pagar una multa milionària per 13 delictes contra la Hisenda Pública. No havia abonat l'IRPF entre els anys 2003 i 2007 ni tampoc l'Impost de Successions el 2006. El seu fill i ell i dos assessors van acceptar pagar 92,3 milions de multa. Carceller Coll era fill del ministre franquista Demetrio Carceller Segura. A més de Damm també era propietari de la petrolera Disa, dels restaurants Rodilla i accionista de Sacyr, entre altres.
El 13 d'octubre mor la cantautora catalana Remei Margarit. Va ser una de les fundadores del grup musical 'Els Setze Jutges' i també pionera de la Nova Cançó.
El 28 d'octubre mor l'actor americà Matthew Perry, conegut per interpretar a Chandler Bing a la sèrie 'Friends'. Va morir al seu domicili de L.A. per consum de ketamina, als 54 anys.
El 29 d'octubre mor Jordi Vila, cantant i actor de veu de 'Bola de drac', 'Musculman' o 'Les tres bessones'.
Mathew Perry, María Jiménez, Joan B.Culla, Itziar Castro i Jacques Delors
El 3 de novembre mor el periodista, escriptor i presentador de televisió José María Carrascal als 92 anys.
El 6 de novembre mor l'ex cap de govern d'Andorra Toni Martí. Des de l'octubre liderava les negociacions amb la Unió Europea per tancar l'acord d'associació.
El 29 de novembre mor l'historiador Joan B. Culla als 71 anys després de més d'un any de lluita contra un càncer. Llicenciat i doctor en història contemporània per la UB, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977. Nascut a Barcelona l'any 1952, va destacar per una obra extensa dedicada a la política catalana i els seus partits i per la presència als mitjans de comunicació, com a analista, tertulià i comentarista polític.
També mor als 100 anys l'exsecretari d'Estat dels Estats Units i influent personalitat de la política internacional Henry Kissinger, conegut per l'Operació Còndor per establir dictadures militars afins arreu de Llatinoamèrica.
El 30 de novembre mor el frare caputxí Joan Botam als 97 anys. Va tenir un paper destacat en la 'caputxinada' del 1966.
El 2 de desembre mor l'actriu, cantant i artista Concha Velasco, referent del cinema i la televisió a Espanya, en haver aparegut en més de 80 pel·lícules i sèries. Fa tres anys es va retirar per motius de salut i ha mort enguany als 84.
El 8 de desembre mor l'actriu barcelonina Itziar Castro als 46 anys. Coneguda pels seus papers a sèries com "Vis a vis" o "El cor de la ciutat" i pel seu activisme d'esquerres.
També mor als 95 anys Pius-Ramon Tragan, el monjo més ancià del monestir de Montserrat.
El 9 de desembre mor el bisbe emèrit de Girona, Carles Soler, als 91 anys.
L'11 de desembre mor Eduard Rius, conseller de Sanitat durant l'època de Jordi Pujol.
El 27 de desembre mor als 98 anys Jacques Delors, pare de l'euro i una de les grans figures polítiques de França i de la socialdemocràcia europea. Va presidir la Comissió Europea entre 1985 i 1995.