Canvi amb polèmica. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró (Junts), ha comparegut avui a la comissió de Justícia del Parlament, on ha anunciat que la nova circular sobre mesures d’aïllament i contenció mecànica a les presons catalanes entrarà en vigor el pròxim 1 d’abril. La consellera ha defensat aquest canvi per atendre reclusos amb alternacions i que “no suposin un perill per a ells mateixos, per a la resta d’interns ni per als treballadors”. El text ha estat a disposició del síndic de Greuges, el Consell de l’Advocacia de Catalunya, les entitats de drets humans i els representants sindicals, entre d’altres. El resultat és “una circular garantista, respectuosa amb els drets dels interns i escrupolosa amb el respecte als drets humans”, ha afirmat Ciuró. Els sindicats de presons reclamaven aquest canvi, ja que la nova circular ordenava no lligar als interns al llit i deixar els que estaven alterats en innovadores cel·les acotxades. Tot i les modificacions, l’entitat Irídia ha denunciat que aquesta circular “suposa un pas enrere en la garantia de drets humans” perquè anul·la la circular anterior, la 2/21, aplicada només fa deu mesos (aprovada per l’anterior consellera, la republicana Ester Capella). Sosté que permet que els reclusos puguin continuar sent lligats al llit i que “no ha tingut en compte les consideracions de les organitzacions de drets humans" i que "s’ha aprovat de forma precipitada”.

Des del Departament de Justícia s’assegura que la circular afegeix més supervisió per part del personal mèdic en l’aplicació d’aquestes mesures i preveu la creació d’un grup de treball d’avaluació continuada i de recerca d’alternatives i “solucions encaminades a la contenció zero”. També acota un termini de 6 mesos per a la instal·lació de so en les cel·les de contenció que encara disposen només d’imatge, en les presons de Brians 2, Quatre Camins i Joves. “Això és importantíssim per donar garanties a interns i professionals”, ha valorat Ciuró. Per últim, la circular obliga a fer un esforç en la formació continuada dels professionals per fer front a les situacions més complexes i delicades, com ara la reconducció de situacions de crisi mitjançant la interacció comunicativa amb l’intern, l’actuació en casos d’incendi o la pràctica d’escorcolls. El desembre passat, més d’un centenar d’entitats de drets humans demanaven a la consellera que mantingués la circular 2/21, que va ser consensuada. I avui Irídia  ha assegurat que la circular “no estableix un temps màxim de les contencions mecàniques, consistents en lligar la persona de mans i peus al llit”.

En el debat parlamentari, la consellera ha contestat les crítiques del diputat de la CUP, Xavier Pellicer, per haver modificat la circular sobre les contencions, també qüestionat pels representants d'ERC i Comuns. Ciuró ha insistit que l'objectiu de contenció zero no es modifica, però que s'ha de ser realista. Ha detallat que la cel·la encoixinada que recollia la circular 2/21, era una prova pilot que s'hi havia d'habilitar a la presó Brians i que no s'havia adaptat encara, a més de i les dificultats per trobar una empresa que ho faci. "La circular no podia ordenar de dur una persona amb un brot a una cel·la encoixinada si no existeix", ha dit la consellera, que ha afegit que sí que volen fer proves pilot de cel·les encoixinades. I ha insistit que han implementat recomanacions, com la del síndic i incorporar personal mèdic, i que canviaran "tants cops com calgui la circular per garantir els drets humans". Ciuró ha reclamat a tots els grups parlamentaris "no fer demagògia fàcil" amb les presons i treballar per plegats perquè s'inverteixin més recursos. El diputat del PSC Rubén Viñuales ha defensat  que es doni un vot de confiança en els canvis introduïts per Justícia, i que es protegeixi i formi als funcionaris. Pellicer ha demanat el text de la circular per comprovar si es defensen els drets humans a les presons.

Suïcidis

La consellera ha defensat que el model d’execució penal català se sustenta en tres potes i que cap d’elles es pot desatendre si es vol “seguir aprofundint en la qualitat del sistema”. La primera és, segons ha dit la consellera Ciuró, “l’atenció, rehabilitació i reinserció de les persones amb mesures penals”; la segona, “la formació contínua i l’estabilització laboral dels servidors públics”, i, finalment, “l’adequació i manteniment d’uns equipaments dignes”.  “És cert que aquest model té un cost pressupostari elevat”, ha reconegut la titular de Justícia, “però es tracta d’una inversió perquè té un retorn social important, com demostren les baixes taxes de reincidència”. Ciuró ha advertit que “si alguna d’aquestes tres potes es desestabilitza”, això repercuteix en l’èxit de la rehabilitació, que és la finalitat última del sistema. Juntament amb la formació continuada, la consellera ha situat la necessària estabilització de les plantilles, per “dignificar i consolidar les condicions laborals dels professionals”, actualitzar els últims acords que són del 2009, després d’arribar a un consens amb els representants dels treballadors el desembre passat.

La consellera de Justícia també ha detallat les actuacions del Departament en la prevenció dels suïcidis als centres penitenciaris que ha qualificat de “qüestió prioritària que involucra tots els operadors que treballen en l’àmbit penitenciari” perquè la població de presons presenta més factors de risc, com ara els problemes de salut mental i addicions. Ciuró ha detallat que, durant l’any passat, 461 persones es van sotmetre al protocol de prevenció de suïcidis, i que els professionals dels serveis penitenciaris van intervenir en 152 temptatives. “Els treballadors de presons no només vigilen, salven moltes vides”, ha asseverat. L’any passat onze reclusos es van suïcidar a les presons catalanes, la mateixa xifra que l’any 2020, mentre el 2019 van ser-ne 7.

Ciuró

Inversió

Pel que fa a les instal·lacions, Ciuró ha explicat que la presó de dones de Barcelona (Wad-ras) “cal que sigui reemplaçada no més tard el 2027 per un centre “pensat i dissenyat per a dones, una instal·lació amb visió de gènere i amb capacitat per acollir al voltant de 600 internes”, que suposarà una inversió de 90 milions d’euros, que ja s’ha posat a concurs.  Pel que fa a la segona presó més antiga, la de Ponent a Lleida, la consellera ha explicat que el Departament de Justícia analitza en aquests moments “si és millor fer-la nova o és més eficient fer-ne una rehabilitació integral”. I mentrestant, per garantir-ne el manteniment, s’hi fan actuacions amb una inversió de 2,8 milions d’euros.

En medi obert, Justícia té previst iniciar les obres de construcció del nou Centre Obert de Barcelona, que suposaran una inversió de 36,6 milions d’euros, i acabar el Centre Obert de Tarragona. La segona fase d’aquest darrer projecte ja s’ha adjudicat i permetrà que el Centre es posi en funcionament al novembre d’aquest any.