L'Audiència Nacional ha resolt que el periodista Carlos Herrera va usar “un entramat empresarial” per deixar de pagar 2,1 milions a Hisenda. El tribunal, en una resolució avançada per El Confidencial aquest dimecres, confirma que el director del matinal de la COPE va usar fins a quatre empreses per canalitzar els seus ingressos entre el 2006 i el 2007, quan dirigia un programa a Onda Cero, amb la finalitat de tributar per l'impost de societats i així evitar pagar pels tipus més alts de l'IRPF a l'Agència Tributària. Aquesta resolució de l’Audiència Nacional no és ferma i el locutor pot presentar recurs al Tribunal Suprem.
Precisament, el Tribunal Suprem ja va resoldre que les empreses utilitzades per Carlos Herrera no feien una tributació correcta, i va validar la tesi de l’Agència Tributària. I, ara, l’Audiència Nacional ho aplica a les declaracions fiscals personals del periodista, sobre la mateixa inspecció tributària. Així, ja són dos tribunals contenciosos administratius que han rebutjat els recursos de Carlos Herrera en els seus litigis contra Hisenda.
Canalització d’empreses
En concret, l'Audiència Nacional explica que el Tribunal Suprem ja va establir el 2023 que Carlos Herrera feia servir quatre societats diferents per canalitzar ingressos. I afegeix que aquests ingressos bàsicament eren fruit del treball “personal” que només podia realitzar el periodista i al qual res aportaven les seves empreses. Les societats només servien per pagar menys impostos, reiteren ara els jutges per confirmar el criteri de la Hisenda pública.
En concret, l’any 2006 les empreses van pagar a Herrera 394.000 euros, i el 2007 aquesta quantitat va arribar als 402.000 euros, però el valor real de la seva feina era molt més alt, segons Hisenda i els jutges: més de 2 milions el primer any i 1,7 milions el segon. Tots els diners van circular entre les seves empreses i va tributar pels tipus més baixos de l'impost de societats.
A banda dels litigis amb Hisenda, Carlos Herrera va ser notícia fa un any quan va anunciar que seria un dels candidats a presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), en substitució de Luis Rubiales, forçat a dimitir per la denúncia, i condemna posterior, pel petó no consentit a Jenni Hermoso.
Al final va ser elegit president de la Federació de Futbol Rafael Louzán, que finalment ha pogut continuar al capdavant de la RFEF, després que el Tribunal Suprem l'absolgués de la condemna de prevaricació quan era el president de la Diputació de Pontevedra pel PP.