La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha anunciat que el Govern ha aprovat la contractació d’un total de 111 professionals especialitzats, que a partir del març de 2024 s'incorporaran a les presons catalanes, en dos equips de tractament i de vigilància, per intentar reduir el nombre de suïcidis als centres, així com el nivell de conflictivitat, que provoca agressions entre interns i a funcionaris. “És un programa per millorar l’execució penal catalana, que sigui humanista i garantista; és un model propi des que la Generalitat, el desembre farà 40 anys, va obtenir el traspàs de les competències de Justícia”, ha declarat Ubasart, aquest dimarts a la tarda, acompanyada del secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó. La consellera ha destacat que aquest programa, que té un pressupost de 18 milions d'euros en tres anys, vol donar resposta a l’augment del nombre de suïcidis i de conflictes, que van constatar en assumir fa un any el departament, i després d'haver fet una anàlisi ara es reforça els centres “per treballar les causes i no les conseqüències d’aquestes accions”, en paraules de Calderó.
Actualment, hi ha 8.007 persones a les presons catalanes, de les quals 174 (132 per inadaptació i 42 per perillositat) en el departament de règim tancat (Dert), el més estricte, segons les dades setmanals dels Serveis Penitenciaris. Aquestes persones són un dels primers grups que tindran el reforç dels nous especialistes, segons ha detallat Calderó, que també ha insistit que els problemes de salut mental s'han agreujat entre els reclusos, a més de canviar el seu perfil, com ara no tenir suport familiar.
Psicòlegs i vigilància
Els dos equips de tractament i interior es coordinaran i n'hi haurà a les 9 presons catalanes. En concret, s’hi incorporaran: 18 professionals de la psicologia, 19 educadors socials, 8 caps d’unitat, 32 tècnics especialistes de vigilància i 32 tècnics especialistes de prestacions.
La consellera Ubasart ha detallat que amb aquest programa també es vol reforçar un dels pilars de l'execució penal catalana: "Prioritzar el medi obert perquè l'entrada a la presó ha de ser el darrer recurs."
Cinc suïcidis el 2023
Pel que fa a les dades sanitàries, s’ha informat que aquest any, fins al setembre, s’han suïcidat 5 persones (tres als centres penitenciaris i 2 fora). Una xifra que, per ara, s’aparta dels 14 suïcidis registrats l’any passat, que van encendre les alarmes perquè en pandèmia es van elevar a 11 casos, el 2020 i el 2021, quan la mitjana era de 9 a l’any. Calderó ha assegurat que "les presons són un reflex del qual passa a la societat (l'any passat es van superar els 600 suïcidis)", i tot i que l’índex de suïcidis era més alt en els centres penitenciaris, la covid-19, va trencar totes les estadístiques. "Només amb un suïcidi a la presó ja és un fracàs per a nosaltres", ha admès Calderó, que també ha recordat que Justícia treballa de forma coordinada amb el departament de Salut, i que s'havia implantat un programa de prevenció de suïcidis, però, els efectes de la pandèmia, amb l'aïllament social obligat, va desmuntar totes les previsions.
Unes 40 agressions greus
Les estadístiques penitenciàries també detallen que cada mes es registren unes 300 incidències als centres penitenciaris catalans, que poden ser agressions greus i lleus entre interns o a funcionaris. La plantilla actual dels penals catalans és de 5.691 professionals dels departaments d’educació, sanitat i interior o seguretat. El responsable de presons ha detallat que l’any passat va haver-hi unes 300 agressions lleus a funcionaris i unes 40 greus, que impliquen una baixa laboral.
A la foto principal, una imatge de la unitat psiquiàtrica a la presó Brians 1. /Foto: D. Justícia