L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament de la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra, acusats de rebentar l’ull dret a una noia, l'Àfrica, per un impacte d’una bala de foam, durant el primer dia de la protesta per l’empresonament de Pablo Hasél, el 16 de febrer de 2021 a Barcelona, segons la resolució coneguda aquest dimecres. La secció 21 d el'Audiència valida així la decisió del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que va assegurar que els agents dels Mossos van actuar “en legítima defensa”. En la resolució, el tribunal confirma que la noia va patir la greu lesió, que “lamenta”, però hi afegeix que els dos escopeters imputats van actuar correctament, ja que van obeir les ordres del sergent, també imputat, de disparar, i que van actuar “amb la finalitat de salvaguardar-se” dels objectes que els llançaven els manifestants, i per això no se’ls pot acusar, ni jutjar de cap delicte.
A més, el tribunal exposa que no s'aclareix quin dels dos agents va ferir-la i, que també seria difícil tirar endavant una acusació per lesions. L’Àfrica va fer pública una carta en què lamentava l’arxivament del seu cas en primera instància, i que ara és definitiu.
Reclamació d'indemnització a Interior
Xavier Muñoz, l’advocat de l’Àfrica, ha lamentat la resolució del tribunal perquè "aprova que per anar a qualsevol manifestació pots patir una greu lesió”. Amb tot, ha afegit que ara la noia presentarà una reclamació d’indemnització al Departament d’Interior perquè en la sentència el tribunal confirma que la noia va ser ferida per un projectil de foam, que la policia catalana, en la seva investigació va aposar en dubte.
Per la seva part, l’advocada Sònia Olivella, que ha exercit l’acusació popular en nom d’Irídia, també ha lamentat que a l’Àfrica “se li hagi negat el dret a justícia”, i ha insistit a demanar que es creï un mecanisme extern de control de l’actuació dels Mossos. Amb tot, ha recordat que el Parlament, amb l’impuls d’Irídia i altres entitats, ha fet retirar a la policia catalana el model del foam més lesiu.
Llançaments d’objectes dels manifestants
En la sentència, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona exposa que en els vídeos i testimonis aportats a la instrucció no es veu cap voluntat dolosa dels agents dels Mossos. La lesió es va produir entre la Via Augusta i el carrer Bosch, quan els manifestants llençaven objectes contra una comissaria de la policia espanyola, que la policia catalana protegia. Hi afegeix que en algun dels vídeos es veu l’Àfrica llençant ampolles de vidre, quan ella va declarar que no feia res, i que estava al costat d’un contenidor de vidre. També li rebat que hi hagués pocs manifestants i assegura que “hi havia un clima hostil”, com relaten els policies.
En aquest sentit, el tribunal també descarta que es pugui imputar als agents que incomplissin les recomanacions del fabricant anglès del projectil foma, que precisa que no es pot disparar més a prop de 20 metres, ja que sosté que els escopeters van actuar segons marca el protocol en vigor de la policia.
L’Audiència de Barcelona exposa que la “hipòtesi raonable” del que va passar és que la noia es va ajupir a agafar un objecte, moment en què va rebre l’impacte del projectil a l’ull dret, i no a una cama o a la part inferior del cos, com exigeix el protocol. “La lesió es va produir” afirma el tribunal, però no es pot imputar que fos una acció voluntària o imprudent dels escopeters, conclou.