Tornen els fantasmes del passat enmig de la crisi per la tragèdia a Melilla. Espanya va vulnerar els drets dels 55 infants marroquins expulsats ara fa un any de Ceuta després de travessar la frontera nadant. En la sentència de primera instància dictada pel Tribunal contenciós administratiu número 1 de Ceuta, el magistrat va ordenar a la Delegació del govern espanyol a la ciutat autònoma que "adopti les mesures necessàries per al retorn dels menors d'edat repatriats" després de determinar que s'havien infringit els drets fonamentals dels infants a l'acollida. Aquest dijous, la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha rebutjat un dels dos recursos interposats per la Delegació del govern i l'Executiu regional, avança elDiario.es. Segons la decisió a la qual ha tingut accés el diari esmentat, l'actuació del govern espanyol i les autoritats de Ceuta durant la crisi migratòria de l'any passat, que va estar "exempta de les mínimes garanties procedimentals exigibles, va conjurar una situació objectiva de risc rellevant per a la integritat física o moral dels menors afectats per les mesures de devolució”. Després d'aquesta decisió, els òrgans condemnats encara poden recórrer al Tribunal Suprem.

L'Estat va ometre tots els tràmits que protegeixen els menors

En el seu recurs, la Delegació del govern espanyol i l'Executiu de Ceuta al·legaven que l'onada migratòria que va tenir lloc durant aquells dies constituïa una "emergència humanitària", i que els acords entre Espanya i Marroc per a la devolució de migrants garantien els drets dels infants migrats. Això és el que ha rebutjat rotundament el TSJA, que ha recordat que la delegació del govern espanyol a la ciutat autònoma es va saltar tots els tràmits que es requereixen per complir amb els drets dels infants: "A més de no individualitzar els expedients de retorn per cada menor afectat, va ometre tots els tràmits essencials i les cauteles procedimentals de compliment obligatori per a la repatriació".

Les ONG confien en el retorn dels menors

En fer-se pública la notícia, les organitzacions no governamentals que van prestar ajuda als menors migrats esperen ara que es "restauri" el mal causat en el transcurs de la deportació il·legal, tal com va ordenar el jutge de Ceuta. Les entitats demandants i els menors als qui representen queden ara a l'espera de rebre la sentència relativa a un altre recurs encara pendent, presentat pels mateixos òrgans condemnats, i confien que serà resolt en termes similars, han informat en un comunicat. Segons Javier Baeza, president de la Coordinadora de Barris, “la sentència recorda a les autoritats que no pot haver-hi retallades en els drets de la infància. Ara queda restaurar el mal causat als nens afectats, reconstruir la seva confiança i assegurar que una cosa així no torni a passar". Per la seva banda, Patricia Fernández, advocada de la Coordinadora de Barris, ha opinat que “el pronunciament de la Justícia és clar, el control de la frontera no pot ser una excusa per exceptuar l'aplicació del Dret. Ni a Ceuta l'agost de 2021 ni a Melilla el juny de 2022. Urgeix una política de migracions que respecti els drets humans i protegeixi els més vulnerables, especialment quan són nens, nenes, i estan sols”.

En els mateixos termes s'ha expressat Lorda Reyzábal, presidenta de la Fundació Arrels, qui ha argumentat que “resulta frustrant comprovar que les administracions públiques continuen vulnerant els drets fonamentals de les persones migrants i especialment dels nens i nenes que arriben sols a Espanya. I ens omple d'impotència que això continuï passant, malgrat els múltiples pronunciaments judicials sobre aquest assumpte que vam obtenir fa més de 12 anys i el contingut dels quals es neguen a assumir els nostres diferents Governs”. Finalment, Paloma García de Viedma, advocada de la Fundació Arrels, ha dit que “ni les situacions d'excepcionalitat, ni les entrades suposadament massives, ni els acords amb el Marroc per al control fronterer, autoritzen les administracions públiques a prescindir de les garanties necessàries per a la protecció dels drets fonamentals. És lamentable que, com comprovem a Ceuta i s'ha demostrat dolorosament a Melilla, sigui necessari que els Tribunals li recordin això a les autoritats”.