Evitar la seva fugida. Uns 40 jutges i jutgesses i fiscals de les noves promocions amb destí a Catalunya han participat aquest dilluns en la primera jornada d’acollida, organitzada pel Departament de Justícia a la seva seu a Barcelona. La majoria de juristes són de fora de Catalunya i l’objectiu de la trobada és explicar-los els serveis judicials per evitar que la majoria marxin a les seves comunitats, en només complir el primer any en jutjats i fiscalies catalanes. La mobilitat de jutges, fiscals i també de funcionaris és un dels greus problemes a Catalunya, que provoca més endarreriment de les causes, segons admeten els responsables de Justícia. Un exemple clar són els 7 jutjats de Martorell, que ara es renoven gairebé al complet. “És un honor comptar amb el vostre talent, sou una peça clau en la societat democràtica”, ha afirmat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha afegit que “el català és una de les dues llengües cooficials i han de ser ponts, no barreres”. El fiscal Superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha agraït que es compti amb la Fiscalia, que ha qualificat de “nou” i ha convidat als nous jutges i fiscals “a arrelar a Catalunya” i que la Justícia “és un servei públic, on cal tractar amb consideració al justiciable”. La jornada s’ha realitzat en català i quatre assistents han usat el servei de traducció.
En concret, del total de 171 jutges de la 71 promoció, uns 76 exerciran en jutjats catalans. I d’aquest total, només 8 viuen a Catalunya. També s’hi incorporaran 16 jutges del quart total, els quals ja van recollir el despatx en l'acte presidit pel rei Felip VI, i aquest dimecres assumiran l’acte al Palau de Justícia, presidit pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. Pel que fa als nous fiscals s’incorporen 10 a Catalunya. Jorge Jiménez, director de l’Escola Judicial, amb seu a Collserola, ha destacat que durant els dos anys que els jutges s’han format, alguns d’ells s’han tret el curs de català, i també s’ha estudiat el Dret Civil Català, que és un mèrit per accedir a jutjats. Per la seva part, el secretari general per a la Innovació i Qualitat del Servei Pública del Ministeri de Justícia, Manuel Olmedo, ha explicat en català la seva experiència com a jutge de Vic, i també les novetats per acabar de completar les oficines judicials, així com la llei que s’ultima sobre eficiència processal.
Catalunya, massa cara
El complement econòmic per exercir a Catalunya per compensar l’excés de feina i l’encariment de viure al país, especialment a Barcelona -que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reclama, amb el suport del CGPJ- ha estat preguntada a la jornada per una jutgessa, amb destí a Martorell i ha assegurat que preocupa als companys de la promoció. “Els preus a Barcelona són prohibitius”, asseguraven després jutgesses i fiscals, en la pausa. Una d’elles afirmava que tot i cobrar el mateix sou, el destí a Barcelona implica invertir-hi uns 800 euros més. Olmedo ha admès aquest problema, però no ha detallat cap compromís per part del ministeri. Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia, ha afirmat que els recursos són limitats i que es poden impulsar altres mesures “com la promoció del quart torn”, on hi ha més persones que viuen a Catalunya. També ha avançat que es torna a debatre la comarcalització dels jutjats de violència masclista, projecte que el 2017 va causar força rebuig de l’Advocacia Catalana.
De la memòria a la justícia restaurativa
En la jornada, també ha intervingut Alfons Aragoneses, director general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, el qual ha apostat perquè la nova llei espanyola de Memòria permeti que “les víctimes puguin exercir el seu dret a la veritat, a través de jutges espanyols, i no necessitar la querella Argentina”, tot i que ha afegit que "l’objectiu de la llei no és dur ara persones a la presó".
Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, i Encarna Bodelón, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), han exposat la importància de suspendre l’execució de condemnes inferiors a dos anys de presó i derivar les persones a mesures penals alternatives perquè afavoreix la reducció de la reincidència, així com les llibertats condicionals. Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia, i Carme Guil, magistrada de la secció 3 de l’Audiència de Barcelona i membre del grup GEMME, han defensat que els jutges apostin per derivar certs casos, com els de Família amb menors, a mediació i a la justícia restaurativa, que hi ha a tot el territori català. “Fins i tot en un cas de jurat s’ha promogut un intent de justícia restaurativa”, ha afirmat Gil. Jutges i fiscals han estat actius en les preguntes.
En la cloenda, la secretària general amb l'Administració de Justícia ho ha deixat clar: "A Catalunya, no podem ser eficients si es manté l'alta mobilitat de jutges i fiscals, per molts recursos que invertim." Una de les actuals iniciatives és becar a opositors que viuen al país.