L'Audiència Nacional ha obert la porta a declarar imprescriptibles atemptats com el de Miguel Ángel Blanco el 1997 i l'11-M a Madrid. La justícia ha posposat la seva decisió sobre si l'atemptat contra l'edil del PP a Ermua hauria prescrit per a algun excap d'ETA investigat, un assumpte de "transcendència" en el qual hi ha "dubtes" i "postures antagòniques i enfrontades", algunes de les quals apuntaria a una possible imprescriptibilitat dels delictes.
El tribunal creu que no és el moment processal per donar una resposta a la prescripció dels delictes invocada per un dels excaps de la banda terrorista investigats per aquest atemptat, Ignacio Miguel Gracia Arregui, Iñaki de Rentería, que va sol·licitar amb aquest argument que s'arxivés la causa contra ell. La Secció quarta del Penal rebutja la seva pretensió i el manté imputat juntament amb uns altres tres exdirigents de la banda per la seva presumpta responsabilitat en el crim del jove regidor, en sintonia amb la postura de la Fiscalia, en el si de la qual també hi va haver discrepàncies entorn de la prescripció, i acusacions com l'associació de víctimes Dignitat i Justícia.
L'associació de víctimes, personada com a acusació popular en el cas Miguel Ángel Blanco, afirma que el Conveni Europeu sobre Imprescriptibilitat i el Conveni Europeu de Drets Humans permetrien declarar imprescriptibles tots els atemptats terroristes i crims de lesa humanitat. La Sala, que fa un extens repàs en la jurisprudència sobre la prescripció, afirma que aquesta decisió l'ha de prendre el tribunal encarregat de jutjar en el seu cas els fets "en qualsevol de les decisions que sobre això pogués adoptar, fins i tot a instàncies superiors," bé a l'hora de pronunciar-se sobre la conclusió del sumari o fins i tot en sentència que al seu dia recaigui". Perquè en aquest moment "inicial", diu la Sala, la decisió sobre la prescripció "no només no és clara i diàfana" en els termes que exigeix el Tribunal Suprem, sinó tot el contrari, en existir postures antagòniques i enfrontades".
La reforma del Codi Penal de 2015
El tribunal al·ludeix, per exemple, a la "imprescriptibilitat dels delictes de terrorisme" reconeguda en la reforma del Codi Penal de 2015, impulsada per l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, "sempre que haguessin ocasionat la mort d'una persona" i sobre l'"eficàcia retroactiva" en supòsits com aquest. Els magistrats recorden en aquest sentit que quan va entrar en vigor l'esmentada reforma, el delicte imputat a Gracia Arregui encara no havia prescrit (el termini acabava el 2017) i "això sense comptar amb les recomanacions" que el Parlament Europeu va realitzar el març de 2022 en al·ludir a la consideració com a crims contra la humanitat, i per tant "imprescriptibles", els assassinats no resolts d'ETA.
La doctrina Miguel Ángel Blanco
La Sala precisa que "la premissa inicial amb què ens trobem és la relativa a la prescripció o no dels fets, sobre la base de l'aplicació o no al cas d'interlocutòries de la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de 1968, i en especial, del Conveni Europeu sobre la no-aplicabilitat de la prescripció als crims contra la Humanitat i els crims de guerra de 1974". Aquest conveni del Consell d'Europa va ser invocat per l'advocat de DyJ, Miguel Ángel Rodríguez Arias, per desplegar la denominada 'doctrina Miguel Ángel Blanco', que suposa aplicar la imprescriptibilitat dels delictes de lesa humanitat fixada per l'esmentat tractat als crims comesos per ETA i per altres grups terroristes a partir del 24 de desembre de 1990, un total de 430 assassinats, segons els seus comptes.
Els magistrats deixen la porta oberta a aplicar l'esmentada doctrina, la qual cosa afectaria aquests 430 assassinats terroristes, per tal com apunten que, "al marge dels dubtes processals exposats, també sorgeixen altres de caràcter normatiu relacionades amb la imprescriptibilitat dels delictes de terrorisme", a causa d'aquest conveni europeu. Així, incideixen que "existeixen posicions trobades tant en la doctrina penal com en la processal", exposant que, "si bé resulta evident el rebuig de la reobertura de terminis de prescripció ja vençuts (la qual cosa es denomina en la doctrina la gran retroactivitat) sobre la base de l'article 9.3 de la Constitució, no succeeix el mateix amb els supòsits en els quals aquella no s'havia assolit en el moment de l'entrada en vigor de la norma, com succeeix en el cas d'interlocutòries".