Catalunya necessita 55 jutges més per poder aplicar amb èxit la llei d’eficiència del Servei Públic de Justícia. Ras i curt. Així de clar ho ha afirmat la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, en una recent trobada amb periodistes, i ha afegit que si no es corregeix aquest dèficit, Catalunya sortirà amb "desavantatge" respecte a la resta de territoris de l’Estat espanyol (ja que té una ràtio inferior de jutges i mòduls de feina superats), fet que pot dificultar la implantació dels Tribunals d’Instància i el conjunt de canvis, que progressivament s’han d’executar aquest any. Els Tribunals d’Instància són una nova figura organitzativa, que aglutinarà jutges i funcionaris per optimitzar recursos i que farà desaparèixer els jutjats unipersonals.
La reclamació de més jutges s'ha fet al govern espanyol, sense invalidar el compromís que “Catalunya vol ser la punta de llança” d’aquesta llei, en paraules del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en la presentació de la norma amb el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, a Barcelona. Tot i aquest dèficit, per Aguilar la llei d’eficiència és necessària perquè "millorarà el servei a la ciutadania, unifica criteris dels jutges i agilitza substitucions", tot i que admet que "els resultats no es veuran fins d’aquí a uns tres o quatre anys".
Reforma sense inversió
La reclamació del Departament de Justícia és compartida per la judicatura i, especialment pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que en els seus darrers discursos ha assegurat que a Catalunya faltaria crear un centenar de places de magistrat, que s’haurien de sumar a les 855 actuals, a banda de cobrir les vacants als jutjats, que poden arribar a ser una vuitantena. La judicatura ha criticat obertament que la llei orgànica 1/2025 no vagi acompanyada d’inversions concretes per aquesta transformació organitzativa global i on també es vol implantar les comunicacions telemàtiques als jutjats i potenciar la mediació per reduir el nombre de litigis. Actualment, hi ha jutges que porten un jutjat i mig. L'Advocacia de Catalunya ja fa mesos que va alertar d'aquest nou col·lapse excepcional als jutjats, i que la celebració de judicis es fixaven ja per al 2027.
Alba Larragay, una de les vuit noves jutgesses catalanes
Precisament, Catalunya tindrà ara 30 nous jutges titulars, en acabar la seva formació i rebre els despatxos en un acte presidit pel rei Felip VI, aquest dijous. A banda, hi haurà 18 jutges i jutgesses més que es quedaran de reforç als tribunals, la majoria (13) a Barcelona. La 73a promoció és formada per 137 nous jutges i jutgesses. Alba Larragay Fuentes, de 26 anys i nascuda a Sant Feliu de Guixols, és una de les 8 jutgesses catalanes de la promoció, xifra que evidencia que la vocació continua sent escassa a Catalunya.
En conversa amb ElNacional.cat, Larragay es mostra molt contenta de la fita assolida, que assegura que no l’hagués aconseguit si no hagués estat “amb el suport de la seva família” i també de tenir un excel·lent preparador. Larragay ha aprovat les difícils oposicions a jutge amb només 2 anys de preparació, amb una de dedicació d'unes deu hores diàries d'estudi; “em marcava els objectius”, afirma. La mitjana de preparació de la seva promoció ha estat de 5 anys i dos mesos.
Un camí “ple d’incerteses”
“Sempre he volgut dedicar-me a la judicatura, des que feia la carrera de Dret ho tenia clar”, explica Alba Larragay. Per què? “Poder fer justícia en una societat de la forma més imparcial i objectiva és la funció d’aplicar la llei”, contesta. La jutgessa també comparteix que el sistema actual d’oposicions a jutge és correcte: “És objectiu i es valoren capacitats, de forma oral i escrita. Hi ha companys que han tingut beques, i d’altres que han treballat, tot i que combinar-ho és difícil.” És el mateix posicionament que va afirmar la presidenta del Poder Judicial, Isabel Perelló, en l’acte judicial en assegurar que l’actual sistema “és democràtic”, enfront de la reforma que impulsa el govern espanyol, tot assegurant que no és prou transparent ni accessible a tothom.
De la falta de vocacions de jutges a Catalunya, Alba Larragay planteja que s’hauria d’oferir més aquest camí a les universitats, tot i que admet que la majoria de companys opta per la via privada, a despatxos d’advocats, ja que hi ha més oferta que altres comunitats. “Ha estat un camí llarg i ple d’incerteses perquè pots estudiar molt i no aprovar o no tenir una plaça. És un dia molt important i especial, ho hem aconseguit. La meva família també”, declara contenta. Alba Larragay ha pogut escollir destí i serà la titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de la Bisbal d’Empordà, on ja va fer substitucions. I preguntada per la reforma global que implica la llei d'eficiència, la jutgessa -que ara jurarà el càrrec en un acte al TSJC- és positiva: "Ens hi adaptarem."
La planta judicial, clau
El dèficit de jutges a Catalunya és estructural, segons la judicatura. És a dir, caldria ampliar la planta judicial, canvi que s'hauria de fer amb una reforma de la llei. La llei d’eficiència manté els actuals 49 partits judicials a Catalunya, i els seus edificis s’hauran de transformar en espais diàfans per acollir els 49 tribunals d’instància, amb seccions úniques dels àmbits civil, penal, violència sobre la dona i delictes sexuals. Els partits judicials més grans tindran més seccions especialitzades, com ara mercantil o violència contra la infància il'adolescència.
En aquest sentit, el Departament de Justícia ha creat cinc grups de treball amb els operadors jurídics i al febrer espera poder tenir una radiografia detallada de la distribució de jutges i dels diners que cal invertir-hi. El ministre Bolaños ja va admetre que la nova secció de violència contra la dona tindrà un 20% més de feina en assumir tots els casos de delictes sexuals. I és que els primers canvis s’han d’implantar al juliol.
Buscant jutges contra la multireincidència
La secretària per a l’Administració de Justícia també té en compte que haurà de seure a negociar amb els sindicats que representen els 5.000 funcionaris que treballen als jutjats, i a alguns dels quals hauran de tenir millor remuneració, en assumir més feina i responsabilitats. S'admet que un pal a la roda és tenir el pressupost de la Generalitat prorrogat, tot i que s'hi afegeix que hi ha marge perquè els canvis podrien no haver-se d’aplicar fins a l’any que ve. Els funcionaris treballaran en les noves oficines judicials, de les quals 28 ja estan modernitzades i en falten 21 per adaptar, segons les dades del Departament de Justícia. També caldrà invertir en les Oficines de justícia de municipis, que integraran els 898 jutjats de Pau de Catalunya i tindran més funcions.
Una mostra evident que falten jutges a Catalunya és el pla de xoc contra la multireincidència a Barcelona, consensuat pel govern espanyol i la Generalitat. La degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, està fent mans i mànigues per quadrar agendes i tenir la disponibilitat de dos jutges -que hauran de deixar el seu jutjat- per instruir i jutjar els detinguts per furts, i altres dos seran de reforç.
A la foto principal, Alba Larragay amb el despatx de jutgessa, a l'Auditoria del Fòrum, dijous. / Foto: Montse Giralt