Rectificació. El Departament de Justícia, que encapçala Gemma Ubasart, ha anunciat que autoritzarà que recluses de la presó Wad Ras de Barcelona participin en un estudi sobre drets, que vol fer el centre Irídia. L’entitat va denunciar dijous que l’anterior equip de Justícia, dirigit per Lourdes Ciuró, “va denegar l’accés a la presó” a l’entitat de drets humans per fer un projecte subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona i desitjava poder-lo realitzar el 2023 amb el vistiplau de la nova direcció al departament. La resposta no ha trigat a arribar: es concedirà el permís, han informat fonts de Justícia, abans de finalitzar aquesta setmana. Actualment, a les presons catalanes hi ha 7.715 persones tancades, de les quals 549 són dones (6,6%), segons l’estadística de Serveis Penitenciaris. El vell edifici de Wad Ras concentra el nombre més elevat de dones recluses a Catalunya: hi ha 210 dones que compleixen condemna i 69 en llibertat condicional. La resta de preses estan al centre: Brians 1,amb 137 dones; Mas d’Enric (Tarragona), 42; Puig de les Basses (Figueres), 32; Ponent (Lleida), 25; en el centre obert de Girona, 17; al de Tarragona, 14, i a l’obert de Lleida, 12. La nova presó de dones de Barcelona, projectada a la Zona Franca i que ha de substituir la de Wad Ras, no té data d'inici de construcció.
Irídia explica que l’informe que volia desenvolupar a Wad Ras forma part del projecte Promoció de polítiques públiques interseccionals per a la protecció dels drets de les dones privades de llibertat a la ciutat de Barcelona, finançat amb una subvenció de la regidoria de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona. Hi afegeix que “el projecte va néixer amb l’objectiu de fomentar la participació política de les dones preses, canalitzant les seves vivències i necessitats per fer sentir la seva veu i promoure polítiques públiques garantistes dels seus drets”. La investigació contemplava “la intervenció directa de les dones preses, en tant que són les qui millor coneixen la seva realitat i les contingències que afronten”. Per això, es considera “imprescindible” l’entrada a la presó “per poder explicar el projecte a les internes, sol·licitar la seva cooperació i fer un treball qualitatiu amb el testimoniatge de les seves vivències”.
Irídia informa que l’agost passat Serveis Penitenciaris li va denegar l’entrada a Wad Ras, tot assegurant -segons l’entitat- que la seva investigació podria aportar evidències de forma “limitada”, ja que només es feia el centre penitenciari de Dones de Barcelona i que s’havia encarregat un estudi a la Universitat Autònoma de Barcelona amb un idèntic objectiu. Irídia esperava un canvi de parer amb la nova direcció del Departament de Justícia i l’ha obtinguda.
Traves a la llibertat d’expressió
L’entitat exposa que “davant d’aquests obstacles” es va modificar l’enfocament de la investigació i s’ha adaptat la metodologia: s’han realitzat entrevistes individuals amb dones en tercer grau penitenciari, advocats i membres d’entitats que col·laboren a presons. L’estudi precisa que ha entrevistat tres dones en semillibertat, dos advocats especialistes i representants de la Fundació Ared i l’associció Justícia i Pau, entitats de les quals es destaca la seva llarga trajectòria de vinculació i ajuda a reclusos i recluses. S’hi precisa que també s’ha entrevistat a la presidenta del Parlament, Carmen Forcadell, tancada als centres de Mas d’Enric i Wad-Ras, de forma preventiva i un cop condemnada per sedició per impulsar el procés independentista de Catalunya. Forcadell i també l’exconsellera Dolors Bassa, tancada a Puig de les Basses, van denunciar que la majoria de dones recluses estan en presons d’homes, pensades per a ells, i amb menys recursos formatius i de lleure.
L’informe exposa que el funcionament de les instàncies a presó “genera molts problemes a les persones privades de llibertat” i que les internes han d’utilitzar-les per vehicular tota mena de demandes, “com una sort de mecanisme universal per canalitzar-ho tot”: per sol·licitar permisos, visites amb el Servei d’Orientació Jurídica i vis-a-vis, però també per queixar-se sobre el funcionament del centre, pel tracte rebut o per les condicions de compliment de la pena. S’hi afegeix que les internes desconeixen el termini per obtenir resposta i que en moltes ocasions acaben per no obtenir-la. “Ara mateix, la dinàmica i el funcionament de la presó posen moltes traves a la llibertat d’expressió de les persones preses, a la possibilitat de fer una crítica necessària a la institució i a comunicar queixes, necessitats i disconformitats”, conclou Irídia, a més de les limitacions de comunicació amb l'exterior.
Grups de treball amb recluses
Per això, Irídia planteja tres recomanacions. La primera, que el Departament de Justícia, juntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, impulsin la creació d’un grup de treball que compti amb la participació de les persones preses, associacions i col·lectiu de familiars, així com organitzacions del tercer sector i de drets humans per tal de realitzar “un pla d’acció per a la garantia dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat a Catalunya, específicament pel que fa a la garantia de les comunicacions amb l’exterior així com per l’exercici dels drets de participació política”. La segona és que s’impulsi la creació de grups de participació de les dones privades de llibertat als diferents centres penitenciaris de Catalunya, amb l’objectiu que es tingui en compte la veu de les dones en la presa de decisions que afecten la seva quotidianitat i la seva vida a presó. I la tercera que Justícia garanteixi l’entrada d’entitats de drets humans a les presons, i que les persones empresonades puguin parlar amb elles.
La llei estatal que regula el funcionament de les presons precisa que s’ha de fomentar la participació dels reclusos. I darrerament, els centres penitenciaris catalans impulsen el Model de participació i convivència (MPiC), a través del qual s’assegura que “es fomenta la participació i la interacció de tots els agents de la institució i requereix la implicació de tots els professionals, entitats col·laboradores i de voluntariat, interns i famílies”, amb la finalitat que les persones privades de llibertat recuperin espais d’autonomia en el seu procés de rehabilitació.
A la foto principal, la consellera Gemma Ubasart, d'esquenes, en la seva visita a la presó de Wad Ras, el 2 de desembre passat. /Foto: Departament de Justícia