L’Audiència de Barcelona ha reobert la investigació del cas de l’Antonio, un veí de Badalona mort per una aturada cardiorespiratòria després de rebre 6 descàrregues amb un Dispositiu Conductor d’Energia (DCE), conegut per pistola Taser, per part d’un agent dels Mossos d’Esquadra per controlar el seu estat d’agitació, el 2021. La reobertura del cas, que va tancar el jutjat d’instrucció 2 de Badalona, ha estat arran del recurs presentat pel centre Irídia, litigi que ha inclós en el seu Informe sobre Violència Institucional del 2023, que presenta aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, i altres professionals del centre per la defensa del drets humans donaran detalls de les causes que porten, la majoria contra agents policials però també contra una desena de funcionaris de presons per vulneració de drets.

En la resolució, del desembre de 2023, la secció 8a de l’Audiència de Barcelona sosté que cal aclarir els fets i destaca, segons Irídia, “greus mancances en els mecanismes interns de control de l’actuació policial, especialment pel que fa a l’informe d’auditoria fet per la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS) de la Direcció General de la Policia”, que va validar l’actuació dels mossos a Badalona. La coordinadora de litigis d’Irídia, Sònia Olivella, i Annoris, la germana de l’Antonio, explicaran el cas, que actualment continua obert al jutjat. La mort de l’Antonio és la primera des que el 2018 es va autoritzar a la policia catalana a usar la pistola Taser per a reduir persones alterades, que ara tenen també algunes policies locals de Catalunya.

Les advocades d'Iridia, Anaïs Franquesa i Sònia Olivella, en la roda de premsa, aquest dimarts. / Foto: Irídia

Agitat i amb ganivets

El cas va passar el 26 de novembre de 2021, quan la mare de l’Antonio va trucar al 112, atès que el seu fill es trobava en un greu estat d’agitació al seu domicili a Badalona. Era dins d’una habitació tancada, sol, i en possessió de 2 ganivets. Des d’emergències van activar un dispositiu del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i de Mossos d’Esquadra, i diferents agents es van personar al domicili. L’estat d’agitació responia a una problemàtica de salut mental prèvia, ja diagnosticada i coneguda pel sistema de salut i pels mateixos agents del dispositiu que es va activar aquell dia, atès que no era la primera vegada que s’havia activat el servei per un estat d’agitació de l’Antonio. Irídia lamenta que a l’interior del domicili “no hi van accedir els professionals mèdics per dialogar amb Antonio i procurar fer una contenció psicològica i desescalar la situació”, sinó només agents dels Mossos d’Esquadra. Després de l’actuació policial, l’home va morir.

Dues descàrregues més, ja desarmat

En concret, se li van aplicar 6 descàrregues elèctriques amb un Dispositiu Conductor d’Energia (DCE). Irídia detalla que l’agent que disposava del DCE va aplicar 2 descàrregues inicials com a mètode de reducció de l’Antonio., de 5 segons cadascuna, després de les quals l’Antonio va caure a terra. Després li va aplicar 2 descàrregues més, moment en què se li van treure els ganivets i se’l va reduir també físicament. Finalment, amb l’Antonio a terra amb diversos agents aplicant una contenció física, sense que aquest oposés resistència, se li van aplicar 2 descàrregues més. A partir d’aquests fets, i dins el domicili, l’home va entrar en aturada cardiorespiratòria i va ser traslladat a l’hospital on va morir l’endemà.

A l’atestat policial, els agents dels Mossos d’Esquadra van fer constar que tenien sospites que l’Antonio havia pres alguna substància estupefaent, ja que coneixien que era consumidor habitual de drogues tòxiques. L’autòpsia definitiva conclou que la mort de l’Antonio es va produir en un context en què la descàrrega amb el DCE va iniciar una sèrie de processos físics en una persona que es trobava amb un delirium agitat i havent consumit substàncies psicoactives.

La mare de l’Antonio va personar-se al procediment penal iniciat a conseqüència de la mort per aplicació de DCE per tal que es dugués a terme una investigació dels fets. La causa, però, es va sobreseure i arxivar un any després de la seva incoació, sense haver-se practicat les diligències necessàries per esclarir els fets i responsabilitats, segons Irídia, que va obtenir l’aprovació de l’Audiència per reobrir el cas.

S’informa que d’una banda, l’Audiència de Barcelona, assenyala que l’auditoria elaborada pels Mossos no analitza les circumstàncies en què es va procedir a accionar el DCE per avaluar l’oportunitat i necessitat de fer-ho. D’altra banda, el tribunal ressenya que l’auditoria no refereix les dades del registre d’aplicació del DCE, que és un mecanisme de traçabilitat de què disposen aquestes armes, tot i que al mateix atestat policial se n’esmentava l’existència. Finalment, s’assenyala que l’informe d’auditoria no analitza les imatges de les càmeres de gravació.

Manca de control

Irídia denuncia que l’Antonio va rebre 2 descàrregues quan ja estava desarmat, i assegura que “es constata que les actuals prohibicions d’ús de la pistola Taser previstes al protocol policial no són efectives i admeten un ús potencialment letal”. Per Irídía, el cas de l’Antonio “és una mostra de com, fins i tot en una actuació policial amb resultat de mort, es dona una manca de control per part dels superiors jeràrquics i una investigació policial interna deficient”. Hi afegeix que “aquestes mancances es tradueixen també en el fet que els familiars no tinguin respostes, acompanyament ni cap reparació per part dels responsables o l’administració, inclús després de més de 2 anys des de la mort de l’Antonio”.

Cossos policials amb Taser

Pel que fa a les pistoles Taser,  Irídia  indica que en el cas dels Mossos d’Esquadra, el seu ús està regulat a la Instrucció 4/2018 de la Direcció General de la Policia, publicada al web del Departament d’Interior. Això no obstant, hi afegeix que “es desconeixen els protocols emprats per part de les policies locals, si és que en tenen d’específics”. Per això, considera “urgent” que les policies locals que disposen d’aquestes armes publiquin els seus protocols. I, pel que fa als supòsits d’ús d’un DCE a la Instrucció 4/2018, Irídia demana que “la normativa sigui més restrictiva en quins casos es pot utilitzar i se n’ampliïn els supòsits d’exclusió”.

Més de cent denúncies

Irídia inclou el cas de l’Antonio en el seu informe, on desbrossa la tasca del Servei d’Atenció i Denúncia davant casos de Violència Institucional (SAIDAVI), que va néixer -segons el centre- “per donar una resposta integral a les vulneracions de drets produïdes per part de les institucions públiques “. En el seu informe, precisa que durant l’any 2023, 146 persones s’han dirigit al SAIDAVI per denunciar vulneracions de drets humans. D’aquest total, 55 persones i 2 col·lectius han patit violència institucional i els seus casos entraven dins l’àmbit d’actuació del servei; la resta, quan corresponia, s’han derivat a altres entitats o serveis que els podien donar suport. Es precisa que els casos emmarcats en el servei que ho requerien s’han atès amb una primera entrevista psicojurídica, duent a terme tasques d’assessorament jurídic i d’acompanyament psicosocial i accions comunicatives i d’incidència, quan ha correspost. En els casos de persones privades de llibertat, s’han fet visites a centres penitenciaris i al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.

Pel que fa al perfil de les 55 persones afectades, 20 eren dones, 34 eren homes i d’una de les persones no consta el gènere. En relació amb l’edat,  n’hi ha una que en el moment dels fets era menor d’edat; 24, d’entre 18 i 34 anys; 16, d’entre 35 i 64 anys i, 14 persones de les quals no consta l’edat, ja que se les ha atès telefònicament.

Finalment, dels 57 casos atesos, 35 han estat per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic; 5 per denúncies de vulneracions de drets a la presó; 5 en casos en què la persona es trobava sota custòdia policial, 4 en domicilis privats, 4 en context de protesta, 1 al CIE i 3 en contextos diversos diferents dels anteriors.

 

Litigis estratègics

De les denuncies que reben, Irídia les estudia i assumeix la representació jurídica de certes de vulneració de drets humans per aconseguir el que anomena litigi estratègic. És a dir, a partir d’un cas individual, “es busca provocar un canvi social més ampli, plantejant el litigi estratègic com una eina per prevenir i evitar la repetició, per establir mecanismes de control i de rendició de comptes, assegurar mecanismes per a la reparació efectiva i el compliment del deure de l’Estat de fer-se’n responsable”, recorda l’entitat de drets humans.

Durant el 2023, Irídia explica que s’han tancat 7 d’aquests 56 litigis, per tant, en acabar l’any 2023, es mantenen 49 litigis estratègics oberts d'altres anys; el més antic de 2016. Del total de litigis, 9 s’han assumit aquest 2023. Es tracta de 3 litigis per vulneracions de drets a l’espai públic; 3 litigis de defensa de l’espai de la societat civil; 2 de privació de llibertat i 1 de memòria històrica. 

Prop de cent agents  pendents de judici

Un any més, Irídia denuncia comportaments racistes en els cossos policials i de seguretat a Catalunya. Hi precisa que en 20 dels 49 casos denunciats hi ha un component de racisme. És a dir, que hi ha racisme en el 41% dels casos, xifra que implica un augment respecte de l’any passat, que s’hi van identificar en un 33,3% dels casos. Dels 49 litigis, 42 se segueixen per la via penal i 7 per via de la reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat de Catalunya o el govern espanyol, sigui per la via administrativa o contenciosa.

A més, hi ha un total de 156 agents o funcionaris encausats en un procediment penal. Concretament, hi ha 82 investigats, dels quals 34 pertanyen al cos de Mossos d’Esquadra; 12 al cos de Policia Nacional; 19 són agents de Policia Local; 10 són funcionaris de presons i 7 vigilants de seguretat privada.  

En concret, hi ha 74 agents que es troben ja acusats i pendents de judici o en fase de presentar escrits d’acusació en contra seva. Es tracta de 14 agents de Mossos d’Esquadra; 51 agents de Policia Nacional (pel cas de l’1-O, que caldrà veure si són amnistiats), 4 agents de Policia Local i 5 agents de seguretat privada.

Manca d’investigació interna

A més de casos concrets, Irídia tanca els seus informes amb la detecció de mancances en els cossos policials i els de seguretat, i repassa la feina feta des de la Fiscalia, els tribunals,  i altres organismes, com forenses i el Col·legi d'Advocats de Barcelona. 

En el cas dels Mossos, Irídia manifesta que els mecanismes interns per identificar agents o el seu superior és "deficient". L’entitat qualifica de “preocupant que dels 37 litigis contra agents policials  en curs durant el 2023, només en 13 casos s’ha dut a terme algun tipus d’investigació a través de mecanismes interns d’investigació”. Es detalla que d’aquestes, només 4 s’han iniciat d’ofici, la resta només s’ha fet per requeriment judicial. En 12 de les investigacions s’ha conclòs que no es podia identificar l’autor o que no hi havia conducta delictiva i només 1 ha resultat complir amb els requisits mínims de suficiència i efectivitat identificant els fets i els autors.

Irídia també denuncia que “en 10 dels casos, la investigació interna s’ha centrat més en la conducta de la persona denunciant duent a terme valoracions pejoratives, que en la de l’agent denunciat”. Addicionalment, només en 1 dels casos consta que s’hagin pres mesures cautelars en el marc d’un procediment sancionador intern, mentre es du a terme la investigació. Per tot això, Irídia novament reclama un mecanisme independent de control de l’actuació dels Mossos i altres cossos policials, com existeix en altres països.

Agents sense identificar en manifestacions

Irídia també informa que entre setembre i desembre de 2023, almenys en 8 ocasions s’ha pogut constatar que, durant el transcurs d’un context de mobilització social, una majoria important dels agents del cos de Mossos d’Esquadra (PG-ME) desplegats a la via pública no anaven correctament identificats amb el Número d’Operatiu Policial (NOP) a la part posterior de l’armilla antitrauma, a l’esquena o bé, tractant-se d’unitats de seguretat ciutadana, tenien el número TIP ocult sota l’armilla antibala. L’entitat recorda que la Instrucció 8/2020, sobre l’establiment del número operatiu policial a l’Àrea de Brigada Mòbil i a les àrees regionals de recursos operatius, “va suposar un pas endavant respecte a la identificació dels agents de l’Àrea de Brigada Mòbil amb funcions d’ordre públic, fent la numeració visible 360°, i que aquesta ordre es va aprovar gràcies a l’impuls d’organitzacions de la societat civil i de defensa dels drets humans”.

Fiscalia, novament qüestionada

Un any més, Irídia és crítica amb el paper de la Fiscalia. Sosté que dels 42 litigis penals, només en 3 la Fiscalia ha tingut un paper proactiu de fomentar la investigació o acusació, mentre que en 21 casos el Ministeri Fiscal ha tingut un rol contrari a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats, s’ha oposat a la personació de l’acusació particular o ha demanat l’arxivament de les actuacions o l’absolució de l’acusat, tot i haver-hi indicis contundents. En la resta de casos, Irídia declara que “el rol del Ministeri Fiscal ha estat d’inactivitat”.

4 funcionaris de Brian 1 denunciats

Per exemple, Irídia precisa que la Fiscalia és “absolutament absent en una denúncia per tortures en el centre penitenciari Brians 1". Irídia detalla que el 21 de març de 2020, 4 funcionaris de la presó Brians 1 van participar, suposadament en colpejar, agredir i llançar a terra posant un genoll al coll d'un intern (M.K.) quan era a l’oficina d’instàncies per fer un tràmit. El van insultar, dir comentaris racistes i amenaçar com a represàlia per un incident que havia tingut lloc 2 dies abans a la presó. El van traslladar al DERT on el van fer despullar íntegrament i el van tornar a colpejar. Va estar 3 dies sense poder-se comunicar i allà va iniciar una vaga de fam durant 8 dies, durant els quals no va poder sortir al pati. Posteriorment, un dels funcionaris el va obligar a signar un paper on assumia la seva participació en l’incident que havia tingut lloc 2 dies abans a la presó, sota amenaces i agressions físiques. Finalment, l’intern va ser traslladat al centre penitenciari de Lledoners. El jutjat va arxivar la denúncia per tortures, i ara, tres anys després l’Audiència de Barcelona ha fet reobrir la investigació en no haver-se realitzat cap diligència per aclarir els fets, segons Irídia, que, com el cas de l'Antonio, ha presentat recursos per assolir la reobertura del cas.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!