Nova iniciativa de reparació històrica. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat aquest divendres un nou programa de memòria democràtica dedicat a la recerca, localització i identificació dels aproximadament 2.000 brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil. El programa porta el nom Alvah Bessie (Nova York, 1904 - Califòrnia, 1985), un reconegut escriptor nord-americà que es va fer brigadista internacional per lluitar contra els feixistes liderats per Francisco Franco. “L’objectiu és localitzar-los, identificar-los i retornar-los a les seves famílies”, ha afirmat la consellera.
L’acte s’ha fet al cementiri dels Caputxins de Mataró, on hi ha inhumats diversos brigadistes que van morir a l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar a la capital del Maresme el 1938. La consellera ha estat acompanyada per Dan Bessie, fill del conegut brigadista internacional que dona nom al programa; Sebastiaan Faber, president del consell de l’entitat Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units; l’alcalde de Mataró, David Bate, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.
L’impacte de Guernica
Dan Bessie ha explicat com el seu pare va agafar “consciència política” amb els productors afectats per les grans empreses, i que el bombardeig de l'aviació alemanya i la italiana a la població Guernika el 1937 “el va impactar molt i va decidir que no s’havia de centrar en si mateix i que havia d'ajudar a altres persones”. Per això, es va unir als brigades internacionals, va arribar a Catalunya per França “i recordava el bell paisatge dels Pirineus i com tres pageses li van dir: ‘salut!’” Escrivia cartes a la família i els detallava la situació, “res de la guerra”, tot i que “patia pels joves de 14 i 15 anys que estaven al front”. També els contava anècdotes, de les quals ha recordat alguna de divertida, avui a Mataró. “És un honor per mi, per la meva germana i per al meu germà que hagin triat el nom del meu pare per aquest programa”, ha afirmat Bessie, que ha detallat que el seu pare va tornar a Espanya l’any 1967 per participar en la pel·lícula España otra vez, de Jaime Camino, i per buscar on va ser enterrat el seu amic Aaron Lopoff, inscrit com ell al batalló Lincoln-Washington de la XV Brigada Internacional, caigut a la Batalla de l’Ebre i que no va localitzar. Per Sebastiaan Faber el programa “serà un impuls per a la investigació històrica sobre els brigadistes internacionals i el seu pas per Espanya”, que van protagonitzar el que considera “un capítol excepcional en la història d’Occident, ja que més de 35.000 voluntaris van arriscar la seva vida per un compromís polític desinteressat i exemplar”.
Difusió internacional
En aquest sentit, la consellera ha explicat que el programa vol donar a conèixer als familiars d’aquests brigadistes que a Catalunya hi ha eines i instruments per identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, com el cens de persones desaparegudes i el programa d’identificació genètica, a la Vall d’Hebron. “No volem que caigui en l’oblit la memòria de tots aquells que van lluitar per la igualtat, la democràcia i la llibertat”, ha remarcat Ciuró. Per aconseguir-ho es contactarà amb les associacions internacionals de brigadistes de França, Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Cuba, i en paral·lel es reforçaran els contactes ja iniciats amb l’associació Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units d’Amèrica; Canada and the Spanish Civil War, del Canadà; The International Brigade Memorial Trust, del Regne Unit; Friends of the International Brigades of Ireland, d’Irlanda, i l'Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna - Istituto Nazionale Ferruccio Parri, d’Itàlia.
Milers de brigadistes desapareguts
Segons els estudis històrics, entre 35.000 i 40.000 persones de més de 50 països es van unir al bàndol republicà durant la Guerra Civil. La majoria es van integrar en les Brigades Internacionals, mentre que d’altres ho van fer en les Milícies Antifeixistes -durant els primers mesos de la guerra-, en altres unitats de l’exèrcit republicà o en serveis sanitaris. S’indica que aproximadament una quarta part d’aquestes persones van morir durant el conflicte. Van participar en les principals batalles de la Guerra Civil i, pel que fa a Catalunya, van intervenir en el front de l’Ebre el 1938 i alguns, també, cobrint la retirada cap a França el gener i el febrer de 1939. El Departament de Justícia detalla que en una primera hipòtesi, s’estima que com a mínim 2.000 voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer a Catalunya, per bé que la recerca en els pròxims anys pot acotar la xifra i la pot fer augmentar.
Més de 670 fosses
La Direcció General de Memòria Democràtica precisa que ha localitzat més de 670 fosses del període de la Guerra Civil i el franquisme a Catalunya. Al voltant de 200 són a l’àrea del front de l’Ebre, on els brigadistes van actuar, i en poblacions d’altres comarques on hi havia hospitals que rebien ferits d’aquest front. Tanmateix, afirma que de les sol·licituds de recerca de persones desaparegudes que rep Justícia, hi ha molt poques que es refereixen a voluntaris internacionals, possiblement a causa d’una manca de coneixement sobre aquesta tasca fora de Catalunya, que ara es vol revertir.
En l’acte, la consellera ha explicat que s’ha escollit el nom d'Alvah Bessie per aquest programa internacional “per la seva vessant humana i la seva voluntat d’explicar a la societat el què va passar”. Després de la Guerra Civil, Bessie de tornada als Estats Units, va ser guionista cinematogràfic, i en tornar del conflicte va escriure Men in battle, una de les obres testimonials més eloqüents de la Guerra Civil, de la qual es lloa que mostren el conflicte des d’un vessant humà que s’allunya del mite. El 1947 va ser inclòs en la llista de sospitosos de pertànyer al partit comunista, en el grup conegut com Els Deu de Hollywood, i va ser condemnat a un any de presó. La seva figura és també el fil conductor del documental Hollywood contra Franco (Oriol Porta, 2009).
