Les matinades del 7 d'abril i del 19 de maig de 2019 un grup de persones, autoanomenats 'Justicieros nocturnos', suposadament, van deixar, davant de casa del portaveu de Mossos per la Independència, a Sarrià de Ter, vàters acompanyats de missatges intimidatoris. A més de dues tasses de vàters amb aquests escrits contra aquest agent de la policia catalana que, públicament, s'havia posicionat a favor de la independència, també van abocar llaços grocs que, anteriorment, havien arrencat de places i d'altres punts de la zona d'aquest municipi i de la comarca del Gironès.
Els Mossos van investigar els fets i avui ha arribat a judici, al jutjat penal 2 de Girona. Els investigadors dels Mossos van poder relacionar set homes amb els fets i els acusen d'haver assetjat l'agent dels Mossos independentista deixant-li a la porta els missatges en tasses de vàter i els llaços grocs que havien retirat. Cap dels set acusats, que avui han declarat, han acceptat els fets i asseguren que si bé sí que van participar en la retirada de llaços grocs —símbol que va assumir el moviment independentista durant l'època del Procés, amb presos polítics—, asseguren que no van participar en l'acció davant de la casa on el portaveu de Mossos per la Independència, Albert Donaire, vivia amb la seva parella. Aquest divendres s'ha celebrat la segona jornada del judici i ja ha quedat vist per sentència.
Delicte d'odi per missatges homòfobs
La Fiscalia demana fins a dos anys de presó als set acusats si es prova que van ser els autors d'aquestes accions que emmarquen com un delicte d'odi, contra la dignitat de les persones mitjançant accions d'humiliació, menyspreu o descrèdit. En els missatges que els investigats, suposadament, van deixar davant de casa del portaveu independentista també hi havia insults homòfobs, fent referència a la condició sexual de l'agent dels Mossos.
No ha estat fàcil arribar a la vista que s'ha celebrat aquesta setmana a Girona. La causa, en un primer moment, es va arxivar, però la defensa del portaveu va aconseguir que tornés a reobrir-se i jutjar, ara, com un delicte d'odi. Es creu que un dels acusats, que també és agent dels Mossos d'Esquadra, va aconseguir l'adreça d'on vivia el portaveu de Mossos per la Independència fent ús de les bases de dades policials. Ara serà el jutge qui decideixi si els acusats han de ser condemnats a presó —si són culpables, per la baixa pena sol·licitada, no entrarien a la presó— si es pot provar el delicte pel qual han acabat asseguts davant un tribunal.