Els Testimonis Cristians de Jehovà és una confessió religiosa reconeguda legalment a l'estat espanyol des de 1971. Ara, la magistrada Raquel Chacón, titular del jutjat de Primera Instància número 6 de Torrejón de Ardoz, ha conclòs que també es tracta "d'una secta", ja que, s'imposa un "control excessiu" sobre els seus fidels, en especial, en "la insistència per conèixer" tots els detalls sobre les seves relacions, així com per la "supervisió insistent" de les vides privades dels seus seguidors, i també per forçar-los a no tenir "una relació fluida" amb totes aquelles persones que no comparteixin la seva fe, exercint així un "aïllament i segregació social" per aconseguir mantenir-los vinculats al culte. Així ho destapa aquest dijous El Mundo, que ha tingut accés a la sentència que declara la possibilitat de qualificar de "sectari" aquest culte que a Espanya reuneix prop de 120.000 fidels, i fins a 8 milions a tot el món.
Els extestimonis, considerats "víctimes"
La branca espanyola dels Testimonis de Jehovà —dirigits des de Nova York des de 1881—va denunciar l'Associació Espanyola de Víctimes dels Testimonis de Jehovà per una presumpta intromissió en el dret a l'honor per denominar-se així, una denúncia que va provocar ja fa un any un llarg judici a Torrejón de Ardoz —on se situa la seu central de la confessió a Espanya— on realment es va jutjar si les pràctiques exercides pel culte podien ser nocives per als seus adeptes, i per tant causar danys. En el judici, va haver-hi 12 declarants per la banda del culte i 12 de les víctimes, que formaven part dels Testimonis de Jehovà.
En una sentència de 74 pàgines, la jutgessa desmunta les presumptes pràctiques "sectàries" del culte, i recull tots els arguments exposats pels advocats de les víctimes, i fins i tot, experts sobre cultes sectaris a escala internacional. Amb tot, Chacón considera que la confessió "controla excessivament" els seus fidels en aspectes que són considerats com a positius per part de la societat espanyola, com estudis universitaris, la relació amb persones externes al culte o els matrimonis entre persones amb diferents ideals religiosos. Amb els arguments dona credibilitat a les víctimes, que asseguren que els Testimonis els insten a no estudiar a la universitat per així poder dedicar el màxim temps possible a treballar per a la confessió, o no relacionar-se lliurement amb persones alienes al culte.
La jutgessa apunta que alguna de les víctimes van declarar a la sala que no només havien patit "diferents danys" dins del culte, sinó diversos delictes, com "abusos sexuals o el seu encobriment". Chacón també considera provat que els declarants se senten víctimes de "la justícia paral·lela" dels Testimonis, que segons l'associació fan una crida als seus fidels a no acudir a la justícia ordinària en el cas que es doni un conflicte o un mal, i encomanar-ho tot als denominats "comitès judicials" interns de la congregació, on tres "ancians"—sacerdots dels Testimonis—jutgen i sentencien qualsevol situació i imposen penes en "nom de Jehovà".
Categoria de "secta"
La jutgessa dona llum verda per a la categorització de "secta" per als qui es consideren víctimes dels Testimonis, ho fa des de la definició de secta que indica que és "una comunitat tancada de caràcter espiritual, guiada per un líder que exerceix un poder carismàtic sobre els seus adeptes". A més, la sentència afirma que "el reconeixement de 'notori arrelament'—atorgat per l'Estat espanyol— no afebleix la veracitat de les declaracions de tots els exfidels i de l'Associació que la denomina com a 'secta', atribució que fan nombrosos exmembres segons les seves pròpies experiències perquè està íntimament relacionada amb els comportaments criticats. No existeix cap norma en el nostre ordenament jurídic que, una vegada reconeguda oficialment com a confessió religiosa, impedeixi criticar aquesta condició".
Els testimonis fan una crida als seus fidels a no acudir a la justícia ordinària, en considerar-la "de Satanàs", tanmateix, la denúncia a l'Associació es va fer juntament amb altres contra alguns dels seus membres. En tots els casos les víctimes denuncien la justícia paral·lela que exerceix la confessió i els impedeix anar als tribunals ordinaris, i a tots aquells que surten del culte els impedeixen relacionar-se amb tots aquells que es mantenen dins, provocant fins i tot, que famílies s'arribin a trencar. A més, les víctimes també assenyalen una pràctica generalitzada "d'aïllament de la societat", ja sigui per la prohibició de celebrar festes i aniversaris, així com la impossibilitat de rebre transfusions de sang, unes normes que tenen l'objectiu de cohesionar el grup. La jutge assumeix que l'"abús de consciència o psicològic produeix danys greus en la salut mental de les persones, del que no està exempta ni immunitzada cap confessió religiosa, doncs, per sagrat que sigui el dogma, estan aplicats per éssers humans". Totes les pràctiques denunciades porten la jutgessa a pensar que la confessió exerceix un "maltractament psicològic per coaccions i minvament de la llibertat individual". Chacón també considera "amenaça" el sistema d'acusacions denunciat per les víctimes.
Per la seva banda, els Testimonis de Jehovà van assenyalar que no existeix cap mena de coerció en la confessió. A més, el seu portaveu, Joan Comas va assegurar a El Mundo que es troben "tremendament disgustats", i que estudien accions legals per defensar-se de les acusacions.