Des de final de 2020 que diversos funcionaris de la presó de Lledoners, al Bages, estaven sota sospita per, presumptament, haver agredit un pres molt perillós de nacionalitat georgiana que estava intern en aquest centre durant una immobilització. Arran d’unes lesions que presentava l’home, que havia protagonitzat diversos capítols molt violents i que fins i tot liderava una facció georgiana a l’interior de presó, que havia instat a amotinar-se, es va iniciar un procediment intern i judicial per aclarir si l’actuació, durant un traslladat, va ser correcte.
El pres estava ingressat al DERT, la zona d’alta seguretat i de càstig de les presons, i va intentar agredir funcionaris i instar els interns a rebel·lar-se. Després d’aquest fet, on va haver de ser immobilitzat, va ser traslladat, emmanillat i amb funcionaris amb equips antiavalots, a la presó de Tarragona. Els quatre funcionaris que van participar en aquesta immobilització i trasllat van ser apartats pel departament de Justícia i Serveis Penitenciaris, que va enviar tota la informació del cas a la Fiscalia, que va seguir amb el cas. De manera paral·lela, però, el departament també va aplicar mesures cautelars als funcionaris i va suspendre de sou i feina dos dels caps de servei de Lledoners durant sis mesos; fins i tot anunciant la mesura en una nota de premsa, tal com van denunciar en el seu moment les associacions de treballadors com Marea Blava.
El jutjat de Manresa ja no va veure cap delicte
El cas, però, quan arriba al jutjat de Manresa es desestima, ja que el magistrat no veu cap comissió de delicte per part dels funcionaris. Tot i això, però, si bé Justícia va arxivar l’expedient a dos dels funcionaris, va mantenir una sanció contra els dos caps de servei de Lledoners que van participar en la intervenció per una falta greu per incompliment de deures i obligacions en ordenar la immobilització de l’intern i mantenir-la més enllà del temps necessari, si bé el jutge no havia vist cap irregularitat. En comptes de sis mesos de sou i feina apliquen una sanció de 16 i 18 per aquestes faltes. De l’expedient sí que van desaparèixer les faltes que s’havien fet constar en un primer moment i que no van poder ser provades.
La defensa dels dos caps de servei va portar aquesta sanció del departament al contenciós administratiu que, finalment, la setmana passada, va notificar a les parts que anul·lava la sanció que havia imposat el departament un dels dos caps de servei. La interlocutòria signada pel jutge del jutjat número 17 del contenciós administratiu de Barcelona declara nul·la la sanció i també que la Generalitat pagui el sou dels 16 dies que va estar sancionat sense feina i sou més els interessos. També ha condemnat a Justícia a pagar 500 euros de despeses processals. Caldrà ara també que se celebri el judici per revocar la sanció al segon cap de serveis expedientat. El bufet d’advocats Fuster i Fabra, qui ha portat la defensa d’aquest primer cap de serveis, confia que la justícia segueixi el mateix dictamen i anul·li també la sentencia contra el segon cap de serveis sancionat.
Marea Blava demana que les conselleres Capella, Ciuró i Ubasart es disculpin
L’associació de personal de presons Marea Blava felicita el funcionari a qui judicialment li han retirat la sanció de Justícia i apunta que aquesta sanció, que fins i tot un jutge havia considerat l’actuació com a correcta, era una “ofensiva ideològica perpetrada per l’administració penitenciària amb la finalitat d’atemorir la plantilla i imposar, mesos després, la circular sobre mitjans de contenció en els centres penitenciaris”.
Tot i que la condemna és contra la Generalitat, des de Marea Blava recorden que aquesta sanció es va fer sota la direcció del departament de les conselleres Capella, Ciuró i Ubasart i dels secretaris generals Armand Calderó, Quim Claveguera –qui signa la sanció- i Sergi Blàzquez. Des d’aquesta associació demanen que totes aquestes persones demanin disculpes als funcionaris expedientats i sancionats ara que s’ha demostrat que van errar; tot i això, però, asseguren que no esperen cap mostra de rectificació pública ni de dimissió, com també els hi han demanat.