El titular del jutjat social número 8 de Barcelona ha dictat la primera sentència que atribueix la mort d’un extreballador del Metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant en el lloc de treball. La resolució estableix que l’origen del mesotelioma que li va causar la mort l’any 2019 va ser "estar en contacte amb l’amiant durant més de 20 anys" mentre desenvolupava les seves tasques professionals, entre els anys 1988 i 2008. L'home era auxiliar tècnic de manteniment i reparació de sistemes elèctrics i estava adscrit a la unitat del sistema digital de dades i veu tant als combois de transport com a les instal·lacions ferroviàries, especialment als túnels. Per això, la sentència reconeix que la mort va ser per malaltia professional i concedeix la pensió de viudetat del 100% a la seva dona. La companyia TMB ja ha anunciat que recorrerà la resolución, segons informa l’ACN.
La sentència acull l’argument de la demanda presentada per Col·lectiu Ronda en representació de la família, que assenyala que el difunt "va estar en contacte amb l’amiant durant més de 20 anys, sense cap protecció ni control mèdic, sent la causa de la defunció un mesotelioma pleural maligne, malaltia que consta com a professional en el llistat de malalties professionals".
Raonaments del contacte amb l’amiant
En la sentència, el titular del jutjat social número 8 de Barcelona assenyala amb contundència que el contacte continuat amb l’amiant és "amb gairebé absoluta certesa" l’origen del mesotelioma pleural que l’any 2019 va posar fi a la vida del treballador, que entre els anys 1988 i 2008 va treballar al Metro, primer com a auxiliar tècnic en instal·lacions elèctriques i posteriorment com a especialista del servei digital de veu i dades, "en contacte directe amb els combois i amb el sistema elèctric del Metro de Barcelona".
Sobre la presència d’amiant als combois i les instal·lacions del suburbà barceloní, el magistrat recorda que un informe d’Inspecció de Treball "conclou que l’empresa demandada reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels del Metro, motiu pel qual des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant", i que aquests materials "han estat presents als combois sigui als motors o a les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels". De fet, l’any 1990, una avaluació higiènica per determinar els nivells de contaminació ambiental per pols i gasos als túnels del Metro de la capital catalana va establir la presència a l’aire "d’amiant aportat pel desgast en el decurs del temps de les antigues sabates de fre i per l’ambient exterior a través de la ventilació" i també "consta la presència d’amiant en diferents aïllants de components elèctrics".
Deixar de negar l’evidència
Àlex Tisminetzky forma part de l’equip d’advocats de Col·lectiu Ronda juntament amb Mireia Garcia, responsable de la demanda pel reconeixement del caràcter professional del mesotelioma causant de la mort de l’extreballador del Metro. Pel lletrat, aquesta primera sentència "esdevé una fita històrica en la lluita dels treballadors del Metro de Barcelona per obtenir el reconeixement que mereixen les patologies causades per l’amiant que els afecten i que els poden afectar en el futur, atesos els llargs períodes de latència de les malalties que tenen origen a l’exposició a l’asbest". Malauradament, tot i haver aconseguit una sentència favorable pionera, l’advocat considera que "és vergonyós que només en temps molt recents Metro de Barcelona hagi començat a admetre no pas la seva responsabilitat sinó la mera presència d’amiant als combois i les instal·lacions, al contrari del que han fet durant dècades negant la seva existència".
"És inversemblant que es continuï negant que els treballadors del Metro han estat exposats a les fibres d’amiant, sovint sense formació, protecció adequada ni revisions mèdiques. I estem segurs que aquesta sentència és només la primera de moltes que estan per arribar", afirma l’advocat de Col·lectiu Ronda.
Per la seva banda, en un comunicat, TMB ha recordat que la sentència no fa cap retret a les mesures de seguretat de l'empresa, que ha anunciat que pensa recórrer. La companyia recorda que fa més de 30 anys que té un pla per retirar tot l'amiant, del qual ja ha retirat el 75% del material a les instal·lacions. Pel que fa als trens, a la tardor es posaran en servei els nous trens de la sèrie 7.000 i això eliminarà tot l'amiant del material mòbil. A més, té un pla de salut laboral que fa controls exhaustius a tots els treballadors i reubica els casos necessaris.
TMB ha afirmat que la sentència no ha tingut en compte els anys que el treballador va ser empleat d'altres empreses, del 1959 fins que va entrar al Metro. A més, recorda que un informe d'Inspecció de Treball no va poder determinar una exposició del treballador a l'amiant superior a la reglamentària. El lloc de treball de l'empleat no va ser considerat de possible exposició a l'amiant.