Barcelona no té més delinqüència que altres ciutats turístiques; el que hi ha és un embús en els jutjats per resoldre furts i robatoris: falten recursos, materials i de personal, i almenys 6 jutjats penals més per jutjar i executar les condemnes, especialment als multireincidents. Ho ha afirmat la degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, davant les darreres notícies que, novament, han provocat alarma a la ciutadania, en una trobada amb periodistes, aquest dilluns. Ferrando sosté que el jutges estan treballant força, per sobre dels mòduls fixats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), com els Mossos d’Esquadra i el que cal -a parer seu- és ajustar l’engranatge judicial perquè sigui efectiva la reforma legislativa, amb la Llei Orgànica 9/2022, que ordena condemnar a presó lladres multireincidents, que va entrar en vigor l’agost de 2022, i que exigeix uns requisits, no només la seva detenció -a vegades, més de deu cops-, com alerten la policia catalana i polítics de la ciutat.
En concret, els delictes lleus són els que castiguen els furts i accions contra el patrimoni que no superin els 400 euros. La pena és una multa. Per aplicar la multireincidència, la reforma legal del 2022 exigeix que la persona tingui tres condemnes fermes i que el que ha furtat en la quarta ocasió superi els 400 euros de valor, i per això cal fer una taxació. Aquest peritatge ho fa una empresa contractada pel Departament de Justícia, i actualment aquestes pericials triguen 8 mesos a presentar-se al jutjat, segons Ferrando, i per tant va en contra de la rapidesa del procediment. Paral·lelament, per dictar una mesura cautelar de presó, Ferrando també recorda que calen proves i que el risc de reiteració delictiva no es pot mesurar amb detencions policials. Cal diferenciar el multidetingut del multireincident en l'àmbit jurídic, a parer de la degana dels jutjats de Barcelona.
Col·legi d’Advocats de Barcelona
Precisament, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab), Jesús M. García, presenten aquest dimarts una proposta de reforma legislativa perquè sigui més efectiva la lluita contra la multireincidència i l’okupació d’habitatges, que consideren essencial. En aquest sentit, el Parlament -amb l’impuls de Junts i l’abstenció d’ERC- va demanar, recentment, que es plantegi una modificació legislativa, tot i que és una competència del govern espanyol, per castigar de forma més eficient els delinqüents que roben rellotges i mòbils, així com reclamar un reforç als jutjats col·lapsats.
Creats per a les Olimpíades
La magistrada Cristina Ferrando explica que Barcelona és pionera en la tramitació ràpida dels delictes lleus. Va ser el 1992, coincidint amb les Olimpíades, que es van ampliar de 2 a 4 els jutjats de guàrdia. Els magistrats i magistrades dels 33 jutjats d'instrucció que hi ha a Barcelona fan rotació per assumir, a banda dels seus casos, el que s’anomena els judicis imminents per a delictes lleus, com els furts. Passada la pandèmia, amb la tornada dels turistes i l'augment dels fets delictius, va saltar l’alarma perquè els jutjats estaven col·lapsats i els delictes lleus quedaven impunes perquè prescriuen en passar l’any. El Poder Judicial va acordar de prorrogar el funcionament del segon jutjat de delictes lleus al partit judicial de Barcelona fins al 30 de juny de 2024.
Ara, la degana demana que per evitar disfuncions es creï de forma fixa aquest torn del segon jutjat delictes lleus. El CGPJ és l’encarregat de validar aquesta proposta, però la darrera paraula la té el Ministeri de Justícia, que és qui ha de posar els diners per sufragar-ho (sou de jutges i LAJ), i el Departament de Justícia, el dels funcionaris. Precisa que cada un dels dos jutjat celebra 24 judicis al dia. La majoria són furts al metro, on l’acusat pot no ser al judici, i la víctima tampoc si és en grau de temptativa. En aquests casos, l’agenda dels judicis es comparteix amb els Mossos, que poden citar la persona al judici. La sala de govern del TSJC ha permès obrir l’agenda d’aquests judicis ràpids a l’espera que s’ampliï la seva continuïtat. L’engranatge dels jutjats de guàrdia i els judicis imminents és compartit per tots els operadors jurídics, amb fiscals i advocats, però calen recursos perquè funcionin, insisteix Ferrando.
Més judicis que Madrid
A banda del delicte lleu, hi ha el delicte menys greu, que s'imputa a la persona que sostreu material amb un valor que supera els 400 euros, a més d’alcoholèmies, i agressions sexuals menors; i el delicte greu, que és ja amb violència. En aquests casos, el jutge ha de fer una mínima instrucció, unes diligències prèvies amb declaració de l’acusat, víctimes i testimonis, i es poden fer els anomenats judicis ràpids per part de jutjats Penal, amb penes que no superen els 5 anys de presó; i són diferents dels judicis immediats, que els fan els jutges d’instrucció. En aquests casos, es pot enregistrar la declaració de la persona (el que s’anomena la prova preconstituïda), si és turista i pot marxar al seu país.
La degana demostra amb xifres que la feina dels jutjats de Barcelona és intens i superior. Per exemple, detalla que l’any 2022 a Madrid es van tramitar 5.490 judicis ràpids i se’n van celebrar uns 5.600, mentre que Barcelona van tramitar 7.492 judicis, però els jutjats penals només en van celebrar uns 5.000 per la falta de jutges i funcionaris. Actualment, els jutjats penals també celebren judicis ràpids, hi ha 2 jutges que en fan 18 vistes al dia. S’hi ha aplicat un pla de reforç, amb jutges d’adscripció territorial (JAT), que l’any passat van fer uns 2.000 judicis i les respectives sentències.
Quan s'executa?
Un cop dictada la sentència, aquesta s’ha d’executar, i s’encarreguen de fer-ho altres jutjats, els quals ja superen la feina en un 50% del que fixa el Poder Judicial. Per això, Ferrando reclama 2 jutjats més d’executòries, sumats als 4 jutjats penals. I proposa un servei de guàrdia de jutjats penal, com tenen a instrucció.
Recursos de Justícia
Pel que fa als recursos, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha presentat, aquest dilluns al vespre, el pressupost del Departament de Justícia pel 2024, que s'eleva als 1.219 milions d'euros, uns 70 milions més que el 2023. Ha recordat que ha demanat al govern espanyol que aquest any són necessaris 25 jutjats nous a Catalunya, i que la dotació en personal seria d'uns 8 milions d'euros.
A més, Ubasart ha destacat "el reforç" a la justícia gratuïta, "amb una xifra rècord per segon any consecutiu", amb una dotació de 80 milions d'euros, i ha exposat que per exemple Madrid hi destinarà 56 milions d'euros. L'Advocacia Catalana, però, ja va anunciar que serà insuficient.
A la foto principal, la degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, en una imatge d'arxiu. /Foto: ACN