Cap termini. Els magistrats de les seccions penals de l’Audiència de Barcelona han unificat criteri sobre els delictes d’usurpació de pisos i de violació de domicili sense fixar un termini de temps perquè la policia faci fora els okupes sense aval judicial. Aquest extrem no es va tractar en el debat jurídic en no haver-hi unanimitat. Així, per ara, els magistrats de Barcelona no segueixen el recent acord dels jutges de Girona que van decidir que la policia podria fer un desallotjament exprés sense la prèvia autorització judicial en les primeres 24 hores. El Codi Penal permet una actuació policial si els ocupants il·legals són enganxats en cas flagrant, però no delimita un termini de temps, fet que obre la porta a la disparitat de criteris.
La cinquantena de magistrats de Barcelona sí que ha acordat que no es considerarà delicte de coaccions, si el titular de l’habitatge talla els subministraments de la llum i l’aigua del seu pis ocupat, com es feia fins ara, segons l'acord, difós aquest divendres pel gabinet de premsa del TSJC. En aquest cas, és el mateix criteri que els de Girona. Les seccions penals de Barcelona també han acordat que en el delicte lleu d'usurpació contra persones desconegudes, no es podrà tancar la investigació fins a oficiar a la policia que intenti identificar als ocupants de la finca.
Expulsió en 48 hores
Arran de la polèmica de les ocupacions, el grup de Junts va registrar en el Congrés dels Diputats una proposició de llei per endurir la resposta contra les usurpacions d’immobles. La principal mesura és que la policia tingui fins a 48 hores per fer fora els okupes, si no acrediten que tenen un permís per viure-hi, i sense necessitat d'aval judicial. També ho demana el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, conjuntament amb els de Madrid i Màlaga, amb una proposta gairebé idèntica.
Actualment, el delicte d'usurpació de domicili és castigat amb pena de multa, mentre la violació de domicili (on viu la persona) és sancionat amb penes de sis mesos a dos anys de presó, i fins a quatre anys de presó si hi ha violència. La majoria d'ocupacions d'habitatges on no viu el seu titular es deriven a la via civil, amb un procediment més lent. Un altre canvi important, acordat pels jutges de Barcelona, és que el delicte de violació de domicili deixi de ser competència dels Tribunals de Jurat i ho facin els Penals, com ja recull la llei d'Eficiència.
Catalunya, líder en desocupacions
Paral·lelament, el problema de l’accés a l’habitatge va en augment sense cap solució per part de les administracions. Catalunya continua sent líder en desocupacions, malgrat que el govern espanyol manté la seva suspensió per a col·lectius vulnerables.
Precisament, el Consell General del Poder Judicial ha difós aquest dijous dades sobre la crisi social i econòmica que es van recollir en els òrgans judicials el 2024, com ara el nombre d'acomiadaments. En concret, Catalunya –amb 7.381, el 26,8% del total estatal- va ser la comunitat en la qual es van practicar més llançaments l'any passat, seguida per Andalusia, amb 4.027; El País Valencià, amb 3.610; i Madrid, amb 2.375.
A més, es detalla que a Catalunya els judicis per ocupació il·legal d'habitatges van ser 463 casos (el 20,05% del total estatal) l'any 2024; a Andalusia, 449 i al País Valencià, 391. Els judicis per ocupacions il·legals va sumar 2.309 casos l'any passat a tot l'Estat espanyol.