Pas endavant per a la lluita contra l'ocupació il·legal. Els jutges de l'Audiència de Girona han avalat el desallotjament exprés sense la prèvia autorització judicial de les ocupacions il·legals si s'actua en les primeres 24 hores, fruit d'un nou acord dels magistrats de les seccions penals de l'Audiència, segons avança El Periódico. La policia que intervingui als desallotjaments haurà d'aixecar una acta de comprovació dels danys que s'incorporarà a l'atestat policial, el qual posteriorment serà enviat al jutjat de guàrdia amb la citació a judici dels ocupants. Els magistrats busquen així agilitzar no només l'expulsió de les persones que ocupen el domicili, sinó també la tramitació del procés judicial i que la sentència es dicti com més aviat millor.
Els col·legis d'advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga, també han impulsat una proposta legislativa, impulsada per Junts, perquè la policia tingui autoritat per poder desallotjar de forma immediata l'ocupació il·legal d'un habitatge sense que calgui la intervenció del jutge si es considera un delicte flagrant. La proposta de Junts ja ha estat admesa pel Congrés dels Diputats i publicada al Butlletí Oficial de les Corts Generals.
Judicis immediats
L'acord al qual han arribat els jutges de Girona busca unificar els criteris sobre l'actuació davant les ocupacions il·legals. En concret, es recullen una sèrie d'indicacions sobre la manera com s'ha d'actuar des d'un punt de vista judicial quan es produeixen aquesta mena d'ocupacions, les quals es poden qualificar de delicte lleu d'usurpació de béns immobles i que estan penades amb una multa a qui ocupi "sense autorització deguda" cases o edificis aliens que no estiguin habitats (residència continuada) o s'hi mantinguin contra la voluntat del seu titular.
Així doncs, en aquest tipus d'ocupacions els magistrats aconsellen que el procediment judicial sigui per via judicial immediata, que se celebrin pocs dies després de la comissió del delicte. Precisament, per aquesta raó és que reclamen que els agents puguin identificar els ocupants en el moment del desallotjament i se'ls informi de comparèixer. A més, en el mateix moment, se'ls avisaria que el judici es podria celebrar de forma immediata, fins i tot si no s'hi presenten. Un cop prestin declaració al jutjat de guàrdia, ha de ser el mateix titular qui decideix si s'inicia o no un procediment per un delicte lleu i es fixa un judici, el qual s'hauria de celebrar en un termini no superior als 7 dies.
Identificació dels ocupants
A l'acord de l'Audiència de Girona també s'assenyala que, en cas de denúncies contra persones d'identitat desconeguda, no es pot acordar l'arxivament provisional de la causa, sinó que abans els agents policials hauran d'identificar els ocupants de l'immoble. En cas de no poder ser identificats se'n produiria el sobreseïment. Els magistrats també apunten que el titular de l'habitatge que ha estat ocupat de forma il·legal "no té obligació de mantenir l'alta de subministraments d'aquest immoble" i el tall dels mateixos "no poden considerar-se delicte de coaccions".
El Tribunal Suprem assenyala que perquè l'ocupació sense violència o intimidació sigui delictiva ha d'haver-hi una "certa vocació de permanència" i que l'autor no tingui cap "títol jurídic" que el legitimi a estar en aquest habitatge, però també ha de constar la negativa del propietari de l'immoble. En aquest sentit, els magistrats defensen que "en aquesta lògica, no pot negar-se la voluntat contrària, encara presumpta, en relació amb aquells immobles que estan tancats i protegits fins al punt que l'accés a dins en requereix el forçament".