Els experts sostenen que la salut mental de la ciutadania ha empitjorat o han aflorat problemes latents després del confinament per la pandèmia de la Covid-19. Precisament, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un recent acord ha expressat la seva "preocupació" quan es detecta que un jutge, magistrat o jutge substitut "presenta un problema de salut mental o d’addiccions que impedeix el normal funcionament dels òrgans als quals està inscrit” i no agafa la baixa mèdica. Per això, ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) què s’hauria de fer, i si s’hauria d’enviar-hi a la secció de Prevenció de Riscos Laborals de la carrera judicial del CGPJ, amb la finalitat que faci un seguiment de la situació i evitar els “riscos existents pels procediments judicials i per als usuaris” de l’Administració de Justícia, o -hi afegeix- si no és possible legalment iniciar cap actuació. El TSJC també li ha comunicat la seva preocupació perquè "no hi ha mecanismes de control de certes baixes mèdiques", de les quals se sospita que no són reals perquè s’assegura que el jutge de baixa, per exemple "està actiu a les xarxes socials”. L’òrgan de govern dels jutges ja ha assumit les dues consultes i les ha derivat al gabinet tècnic del CGPJ.
Actualment, a Catalunya hi ha una plantilla de 855 jutges i magistrats, 418 fiscals, 671 lletrats de l’Administració de Justícia i uns 7.626 funcionaris (incloent-hi els 2.374 jutges de Pau), segons l’estadística del Departament de Justícia de l’abril passat. Catalunya arrossega un dèficit de jutges fa anys, i el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va denunciar que 32 jutjats estaven sense jutges titulars ni substituts, en l’acte de rebuda als 92 nous jutges i jutgesses, el febrer passat. Hi afegia que el Ministeri de Justícia no dona solucions per evitar la marxa de jutges constant del territori català, ja que la majoria són d’altres comunitats i tornen a les seves ciutats. A l’elevada mobilitat de jutges s’hi afegeix ara baixes mèdiques sense control o simulades? I, d’una part de la plantilla amb problemes de salut, que afecta el funcionament dels jutjats fa temps col·lapsats? No ha transcendit cap cas de gravetat a Catalunya, però els jutges prenen decisions molt importants, com ara decretar la presó provisional o no d’una persona o decidir la custòdia de fills menors, segons la seva especialització. Hi ha hagut casos d’ansietat o de depressió per l’elevada càrrega de treball, indiquen alguns professionals.
Les llicències per malaltia, sense control
La sala de govern del TSJC ha fet una segona consulta al CGPJ, a més de com actuar amb jutges i magistrats en actiu a qui se’ls detecta un problema de salut mental. També ha plantejat si es pot “protocol·litzar per a tots els tribunals superiors de justícia de l’Estat un sistema per comprovar de forma excepcional les llicències per incapacitat temporal sol·licitades per jutges, magistrats i jutges substituts, dins i fora dels respectius tribunals superiors” quan s’estimi oportú. En aquest sentit, es demana que es detallin els organismes o entitats que hauries de realitzar les comprovacions: el cos nacional de metges forenses, facultatius del servei mèdic concertat per la Mutualitat General Judicial a la qual pertanyi el jutge, o els serveis de la Seguretat Social. A més, de comprovar si el reglament de la carrera judicial que detalla que les llicències s’han d’acompanyar d’informe mèdic, tenint en compte la llei de protecció de dades, és o no conforme a la normativa europea.
Assistència mèdica adequada
La presidència del TSJC justifica aquesta consulta perquè, a parer seu, “no existeixen mitjans eficaços per esbrinar o comprovar algunes baixes mèdiques” perquè per tal de preservar la informació sobre la salut dels afectats no s’indica la causa en els atestats mèdics que es reben. Hi deixa clar que “la immensa majoria dels jutges i jutgesses compleixen amb les seves labors de forma abnegada i eficient, malgrat l’ingent nombre de procediments incoats”, però la sala de govern del TSJC hi afegeix que “no pot deixar de mostrar la seva preocupació” amb certes situacions, tot i -matisa- no freqüents.
El TSJC hi detalla: “S’ha comprovat que grans endarreriments en la resolució dels assumptes que es produeix en alguns jutjats són, alguns cops, anteriors a baixes mèdiques; en concret per algun problema de salut mental que els impedeix decidir sobre els assumptes que es troben a càrrec seu, no sent conscients a voltes de la situació”. Hi afegeix que “això no s’ha de resoldre amb actuacions disciplinàries, com es fa en altres supòsits, sinó a la comprovació i en el seu cas control per l’organització judicial de l’assistència mèdica adequada perquè els professionals afectats puguin sortir d’aquests escenaris i a l’hora el servei públic no es vegi perjudicat”.
Actius a les xarxes socials
En un segon supòsit, el TSJC, exposa que les baixes venen precedides “de problemes personals” entre els magistrats de l’òrgan col·legiat o amb altres funcionaris; o també amb l’adjudicació de destins allunyats dels desitjats o bé amb l’obertura d’expedients disciplinaris", situacions -afegeix- que “fan sospitar de la inexistència de raons mèdiques que les ocasionin, i més quan es comprova que els jutges afectats estan actius a les xarxes socials i en altres activitats a les quals donen publicitat”. A criteri del TSJC, tampoc hi ha mesures eficaces per comprovar aquestes baixes que “causen greus disfuncions en el normal funcionament dels tribunals”. No es donen xifres d’aquestes situacions, tot i que el TSJC hi afegeix que “desaparegut el deure de residència, no és infreqüent que el jutge no estigui ni en el partit judicial on exerceix, sinó ni tan sols en la comunitat autònoma”. Per tot això, el TSJC demana que es detallin com actuar en aquestes situacions que no desenvolupa el reglament de la carrera judicial, aprovat pel ple del CGPJ el 2011.
A més de problemes de salut derivats de la feina, com tenen totes les professions, també falta ampliar la plantilla jutges, segons reivindica la judicatura, a més de les millores salarials aconseguides recentment. L’Estat espanyol està a la cua d’Europa en nombre de jutges per ciutadans (11,3 jutges per 100.000 habitants enfront dels 17,60 europeus), i Catalunya té el nombre més baix de l’Estat: 9,3 jutges. Només Castella-la Manxa (9 jutges) està igual de desequilibrada, segons dades del CGPJ d’aquest any. Segons aquest informe del Poder Judicial, la mitjana d’edat de les jutgesses i magistrades (que són majoria) que exerceixen a Catalunya és de 48 anys i la seva antiguitat de 15,6 anys, mentre l’edat mitjana dels jutges i magistrats és de 52 anys i 18, 3 anys d’antiguitat. I de permisos i llicències, Catalunya és la que menys en té.