Segona absolució. La magistrada del jutjat Penal 3 de Barcelona ha absolt l'expresident del Barça Sandro Rosell del delicte contra Hisenda pel qual la fiscalia li demanava 2 anys i 9 mesos de presó, segons ha informat aquest dijous la seva defensa, dirigida per Pau Molins. El judici es va celebrar el 12 de setembre passat i el fiscal l'acusava d'haver defraudat més de 230.000 euros a Hisenda el 2012, mentre dirigia el club blaugrana. L’estiu del 2019, Rosell va ingressar a les arques públiques la quota defrauda més els interessos, i per això la fiscalia li va rebaixar la petició de pena en apreciar l’atenuant de reparació del dany. La sentència absolutòria no es ferma i la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat podrien presentar recurs a l'Audiència de Barcelona.
L'abril del 2019, l’expresident blaugrana va ser absolt d’organització criminal i blanqueig de capitals per l’Audiència Nacional, després de passar prop de dos anys en presó preventiva, acusat d’ajudar a blanquejar comissions per la retransmissió de partits de la selecció brasilera de futbol i pel contracte d’esponsorització amb Nike.
En aquest segon judici, el fiscal Pedro Castro va insistir a dir que Rosell "va jugar per no pagar impostos", ni l'IRPF, ni l'impost de societat del 2012 de l'empresa TOC, on ell era administrador únic. "La seva actitud va ser espúria i va usar un artifici enganyós per no tributar. Amb TOC, Rosell va abusar de la persona jurídica quan havia de tributar per la seva activitat d'assessorament", va afirmar. La fiscalia assegurava que aquesta companyia en realitat "no tenia estructural empresarial" per prestar els serveis que oferia.
No hi ha cap simulació
Per contra, Pau Molins va centrar part de la seva defensa en assenyalar el seu client com algú perseguit per Hisenda des que va accedir a presidir el Barça, l'any 2010. "Mai havia tingut cap problema fins que va accedir al Barça. El que ha fet Rosell és perfectament legal sobre les societats unipersonals. No va ocultar, ni simular res. No hi ha dol". Per aquests motius va demanar que el seu client fos absolt.
En la sentència, la magistrada Teresa Ruano comparteix totalment la tesi i de la defensa i assegura que Sandro Rosell "no va simular" cap acció, per no tributar correctament a Hisenda, a més d'afirmar que en aquella època, l'any 2012, hi havia "inestabilitat interpretativa" jurídicament en l'àmbit tributari sobre les societats unipersonals, que eren valorades de forma negativa i considerades totes societats interposades.
Hi afegeix que en el cas de Rosell s'ha equiparat de forma errònia una infracció tributària amb un delicte fiscal. I sosté: "La conclusió és clara: si TOC és una persona jurídica vàlidament constituïda, amb personalitat pròpia, amb un únic soci administrador que pel seu coneixement en l'àmbit de la consultoria i de l'assessoria és reclamat per altres professionals (...), es pot dir que aporta els mitjans personals que són primordials en aquest tipus d'activitats, que a més són suficients per dur a terme l'activitat. En aquest context no pot existir la simulació en l'àmbit penal, Conclusió, a més, per la mateixa administració tributària en altres supòsits idèntics. "