La mort digna guanya una batalla legal en un moment en el qual ha tornat a veure's qüestionada arran d'uns casos recentment donats a Barcelona, en els quals els pares de dos pacients —sense relació entre ells— s'havien oposat a l'eutanàsia que demanaven els seus respectius fills i havien portat els casos als tribunals. Una jutgessa havia paralitzat cautelarment la mort assistida d'aquests dos pacients. En ambdós casos, havien rebut l'aval mèdic i també del Comitè d'Avaluació i Garanties de la Generalitat. Ara, el jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona desbloqueja un d'aquests casos, tal com a avançar aquest divendres la Cadena SER i ha pogut confirmar El Nacional, en considerar que la decisió del pacient, adult de 54 anys i en plenes facultats per decidir, no pot ser deslegitimada pel seu entorn.
El primer cas que va transcendir va ser el d'una noia de 23 anys afectada d'una lesió medul·lar que la manté amb una discapacitat de 74% i alhora pateix un trastorn límit de la personalitat i ha passat per diversos intents de suïcidi; el seu pare, representat per l'associació d'extrema dreta Abogados Cristianos, va portar el cas als tribunals i la jutgessa del Contenciós Administratiu de Barcelona va paralitzar l'eutanàsia a l'agost. Aquest cas segueix en espera després que la jutgessa l'elevés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aquest es declarés no competent i el retornés.
La mateixa jutgessa va paralitzar dies després un altre cas similar, el d'un home de 54 anys, Francesc A., que ha patit tres ictus i dos infarts des del 2020 i que, en conseqüència, presenta importants seqüeles. Aquest és el cas que ara el jutjat ha desbloquejat i permetrà que es realitzi la mort assistida. L'home pateix afàsia —que li dificulta la parla—, no pot escriure sense ajuda, li costa seguir el fil de frases llargues i, encara que comprèn el que se li explica, és incapaç de mantenir una conversa amb normalitat. A banda, tampoc pot conduir ni moure's sense ajuda d'un bastó. Per aquesta raó, i malgrat els tractaments, fa un any va expressar als metges que "arran de la seva discapacitat no li troba sentit a la vida". El pacient va relatar als sanitaris que "no vol arribar a tenir més discapacitat".
Un cop rebut l'aval mèdic, el pare va recórrer contra la decisió davant el jutjat contenciós. En aquest cas, va al·legar que el seu fill pateix problemes de salut mental i que, malgrat que és cert que tingui dolors, creu que amb un tractament adequat i pautes mèdiques el pot suportar. En canvi, els metges que van avaluar el cas, descarten qualsevol patologia mental. "Durant l'entrevista, el pacient no mostra cap alteració cognitiva, entenent que és completament apte per a prendre decisions", van assegurar. "Des del punt de vista de diagnòstic psiquiàtric, no presenta símptomes d'esfera anímica. No té criteris de diagnòstic de depressió o altres trastorns", van afegir.
Ara, en la seva interlocutòria, la magistrada dona la raó al pacient i al comitè de Garanties de la Generalitat, en considerar que la decisió no correspon al familiar, sinó al pacient, i que, d'altra forma, aquest dret estaria en joc perquè no tindria garanties ni seria efectiu. Un tercer, tot i ser el seu pare, tal com argumenta la jutgessa, no pot atribuir-se el dret sobre la vida d'un adult en plenes facultats mentals per prendre aquesta decisió.