Els casos i les denuncies per violència masclista es disparen a l’estiu. La situació dels jutjats especialitzats, però, està al límit. Un cas extrem és el jutjat de Violència sobre la Dona de l’Hospitalet de Llobregat, que triplica la mitjana de causes penals pendents de resoldre que van tenir els jutjats de Catalunya l'any 2023. En concret, el jutjat va tancar l’any passat amb 828 assumptes penals pendents de resoldre, quan la mitjana catalana és de 289 casos, i de 243 assumptes civils, quan la mitjana és de 109 assumptes, segons dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta elevada litispendència és deguda que el jutjat té una càrrega de treball que supera en un 50% el mòdul d'entrada d'assumptes, fixats pel Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que assenyala com a càrrega de treball recomanada 1.600 assumptes a l'any. El jutjat de l’Hospitalet va ingressar 297 assumptes civils i 2.130 assumptes penals l’any passat; és a dir un total de 2.427 assumptes, quan la mitjana a Catalunya és de 1.459 assumptes (197 civils i 1.262 penals).
La jutgessa substituta del jutjat de Violència sobre la Dona de l’Hospitalet de Llobregat i la lletrada de l’Administració de Justícia del jutjat fa mesos que han alertat a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que “la situació és insostenible”, a més que “la plantilla del jutjat no està coberta al 100%”, extrem que ha provocat una inspecció de l'òrgan de govern dels jutjats i que la Fiscalia Superior de Catalunya hagi demanat informació de certs expedients. La solució de la sala del govern del TSJC ha estat “l'adscripció d'un jutge en pràctiques durant el segon semestre de 2024”, per complir el pla d’actuació de reforç proposat per la jutgessa substituta. No hi ha més recursos, admet el TSJC.
Reclam de 110 unitats judicials
El col·lapse de gran part dels jutjats és endèmica a l’Estat espanyol. A Catalunya, la reclamació de més jutjats i jutges és compartida pel Departament de Justícia, dirigit per Gemma Ubasart, i del TSJC, presidit per Jesús María Barrientos, però el Ministeri de Justícia no cobreix les places demanades ni accepta abonar un complement econòmic al personal judicial davant l’elevada càrrega de treball i l’encariment per viure-hi, com tenen altres comunitats. El març passat, el ple de la sala de Govern del TSJ de Catalunya, va xifrar que falta a Catalunya un total de 110 unitats judicials, 17 places en òrgans col·legiats i 93 jutjats unipersonals. En un dels seus darrers acords, la sala de govern del TSJC ha reclamat mesures de suport al CGPJ “davant la greu situació en la qual es troba la jurisdicció civil a Catalunya”; és a dir, els jutjats de 1a Instància i els mixtos.
Polèmica per la unificació dels jutjats de violència masclista
En aquesta realitat de jutjats desbordats, ha tornat el debat sobre la possibilitat de la comarcalització dels jutjats de violència masclista a Catalunya, després que el Departament de Justícia va encarregar i presentar, recentment, l’estudi “Anàlisi i actualització de la demarcació i planta judicial a Catalunya: proposta de modificació de les demarcacions dels jutjats de violència sobre la dona” a l’Institut Metròpoli.
En l’estudi, es conclou que “els resultats de l’anàlisi mostren que, en general, la unificació de demarcacions suposa un increment de les càrregues de treball i de les distàncies i temps de desplaçament, mentre que la coherència territorial i la qualitat del servei es mantenen en la majoria d’escenaris”. A més, proposa que es facin estudis on es reculli “la veu directa de les víctimes”.
Els catorze Col·legis de l’Advocacia de Catalunya van mostrar el seu “rebuig unànime a la proposta del Departament de Justícia per impulsar un pla per centralitzar els casos de violència masclista en els jutjats especialitzats en violència contra la dona, fet -sostenen- que deixaria una desena de ciutats catalanes -de l’àrea de Barcelona i Tarragona- sense poder assumir els casos de violència de gènere”. L’Advocacia Catalana hi precisa que aquesta mesura, en cas que s’acabés desplegant i segons els diversos escenaris previstos, implicaria que els jutjats de ciutats com Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Martorell, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès o Valls deixarien d’assumir aquests casos, que passarien a estar centralitzats en els jutjats de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Granollers, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tarragona o el Vendrell.
Actualment, a Catalunya hi ha 49 partits judicials. D’aquest total, 15 partits judicials (el 30%) tenen 19 jutjats exclusius de Violència sobre la Dona, mentre la resta, on no hi ha jutjats especialitzats les denúncies de violència masclista les assumeixen un jutjat de Primera Instància i d’Instrucció. El partit judicial de Barcelona té 5 jutjats especialitzats, que conjuntament van atendre 4.253 dones el 2023 i acumulen 1.803 casos pendents, segons dades de la memòria del Deganat de Barcelona.