Nova dada negra als jutjats. El dret lingüístic de ser notificat en català s’incompleix en un 81,3% dels casos (376.627 demandes en els àmbits civil, social i contenciós), segons el Departament de Justícia. És a dir, del total de demandants que sol·liciten ser notificats en llengua catalana (des d’interlocutòries a sentències), amb prou feines un 20 % té garantit aquest dret. Per contra, quan el demandant especifica ser notificat en castellà, el percentatge de compliment i garantia del dret a opció lingüística ascendeix al 97%. Quan no s’informa de l’opció lingüística, les notificacions es fan per defecte en castellà, en un 91,8%.  No obstant això, el coneixement del català que tenen jutges, fiscals i operadors jurídics “no és un obstacle” per treballar en la llengua pròpia del país, segons Justícia.

Aquestes noves dades s’inclouen en l’informe de diagnosi sobre l’ús i la presència del català en els àmbits de Justícia, que inclou des dels jutjats, presons, notaries, afers religiosos i universitats entre d’altres, que ha presentat un equip del Departament de Justícia aquest dijous. Després, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró  ha exposat el primer paquet de mesures que posarà en marxa el Departament de Justícia. ”Calia fer un esforç per revertir aquesta realitat per garantir els drets lingüístics de tota la població. Que el català tingui el seu reconeixement. No volem que ningú canviï de llengua, sinó que se li respecti”, ha afirmat Ciuró.

Pacte Nacional

 “És molt greu no atendre la petició del ciutadà en els jutjats”, ha  assegurat Ciuró, que ha afegit que ja ho han exposat a la sala de govern del TSJC, i que  ho treballaran en les comissions bilaterals. Precisament, el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, va afirmar recentment al Parlament que només un 14% dels ciutadans demana ser atès en català.

“El català no és una llengua minoritària, és minoritzada i hem de complir el que dicta el Consell d’Europa”, ha declarat la consellera. Entre les mesures, Ciuró ha anunciat l’aprovació d’un Pacte Nacional per la Justícia, amb tots els agents, des d'advocats, notaris i universitats.

Queixes, codi QR

En el decàleg de mesures, la consellera també ha anunciat que es posa en funcionament un codi QR de queixa dels ciutadans  en els jutjats per tal de recollir-les i atendre. S'indica que a través d’aquest codi QR, els afectats podran posar en coneixement de l’administració la vulneració dels seus drets lingüístics, directament des del seu mòbil i en el mateix lloc i moment en què s’hagi produït la vulneració d’aquests drets. El podran usar ciutadans, advocats, procuradors per vulneració de drets lingüístics i  les dades serviran per corregir problemes.

 La tercera eina és el portal web justícia.gencat.cat/llengua per aglutinar tots els recursos com el Compendium.cat.  A més, s’està negociant amb el Poder Judicial perquè el nivell C1 de català (un nivell bàsic) sigui un mèrit, en lloc del B2. “No és una utopia”, ha assegurat la consellera. També ha recordat les 50 beques per a jutges i fiscals de Catalunya a principi del 2023. Igualment, es faran actuacions a les presons i a afers religiosos. I finalment, ha anunciat una nova campanya, amb el lema “Fer servir el català, no canvia la sentència”, ideat  i protagonitzada per treballadors del Departament de Justícia.

Encàrrec

La diagnosi  va començar a  realitzar-se a finals de l’any passat. L’octubre de 2021 es va constituir dins del Departament de Justícia un equip interdisciplinari de 27 persones representatives de tots els àmbits del departament per posar en comú i documentar tot el que ja s’està fent en el departament i, a partir de les conclusions i anàlisis dels resultats, poder definir i promoure un Pla de foment. Aquest mateix grup farà el seguiment de la implementació i impacte de les diferents mesures.

Xifres

Dels resultats, es constata el descens del total de sentències redactades en llengua catalana: l’any 2005 el total de sentències en català era del 20,1 %, xifra que ha descendit any rere any fins a situar-se el 2021 en un 6,9%. El total de les demandes presentades en català a través de l’aplicatiu e-justícia.cat ha estat, el 2021, de només un 6,2%.  S’hi detalla que aquestes xifres són força variables en funció de la demarcació: Girona registra millors percentatges, amb un 13% (7.441 demandes en català), mentre a Barcelona les demandes en català són el 4% (9.844) i les comarques de Barcelona registren el volum més elevat de demandes en català (15.130), tot i representar el 6%.

Jutges

D’altra banda, en la diagnosi  s’afirma que “són positives” les dades sobre el coneixement de la llengua catalana entre els professionals de l’Administració de justícia. Més de la meitat dels professionals dels cossos de gestors, tramitadors, auxili judicials i metges forenses (que sumen prop de 8.000 professionals) “tenen un nivell de llengua catalana suficient, i gairebé el 30 % disposa del certificat de llenguatge jurídic. Per això,  el grup d’expert conclou que “el nivell de coneixement del català entre els professionals és suficient per fer efectiu el dret a l’ús del català en tot el procediment i perquè les actuacions en català puguin ser molt superiors a les de la realitat actual”.

Del total de 866 jutges, es  detalla que un 18,4% té el nivell  B2 (el bàsic)  i un 5,4% el certificat del llenguatge judicial. Amb tot, no es té informació d'un 56%. En el cas dels fiscals (330),  no es té informació sobre els seus coneixements lingüístics en un 73% del total, mentre s'indica que un 3,3% té el certificat judicial i un 9,4%, el nivell bàsic (B2).

Notaries i universitats

En matèria de dret i entitats jurídiques, l’informe de Justícia indica que una de les xifres més rellevants és que només el 9,2 % de la documentació notarial es fa en català. Pel que fa a la documentació presentada als registres de la propietat, mercantil i de béns mobles, un 13,9 % és en llengua catalana. Pel que fa als estudis de Dret, les dades indiquen que a les universitats públiques les hores lectives són proporcionals en català i en castellà (un 48 % en cadascuna de les opcions lingüístiques), mentre que a les privades, les hores que es fan en llengua catalana disminueixen a un 6,2 %. També destaca que en el màster d’accés a l’advocacia, el català és menys utilitzat que en els graus en Dret.

Presons

Pel que fa als resultats en l’àmbit de les presons, s’afirma que el català és la llengua institucional majoritària (un 97 %), i que també és el català la llengua en què, de forma majoritària, es relacionen oralment els professionals entre ells (un 74 %). Per contra, quan els professionals es relacionen amb els interns, l’ús del català es redueix dràsticament a un 17 %. Aquest percentatge contrasta amb el fet que dos terços dels interns entén el català (un 65,7 % té algun coneixement de català, i un 61,9 % n’ha fet algun curs). A justícia juvenil, l’ús del català entre els professionals és del 88 % i, de nou, quan s’adrecen als joves, l’ús baixa fins al 28 %. “Hem de defensar el dret de poder trobar una feina millor i saber les dues llengües oficials ajuda a les persones que estan a les presons”, ha afirmat la consellera, que ha insistit que “cal revertir tendències", i que el català "sigui respectat arreu".