La nova llei educativa, la LOMLOE, coneguda popularment com la 'Llei Celaá', entra en vigor aquest dimarts 19 de gener. No obstant això, la mateixa Llei precisa quan s'implantaran cada una de les mesures i la majoria d'elles no s'imposaran fins a l'inici del nou curs.

Així, a partir d'avui només s'aplicaran les modificacions relatives a: la participació i competències del Consell Escolar, el Claustre i dels directors de centre; l'autonomia dels centres docents; la selecció del director en els centres públics; i l'admissió d'alumnes. Si bé, els processos relatius a la selecció del director en els centres públics i l'admissió d'alumnes que s'haguessin iniciat anteriorment a l'entrada en vigor de la Llei, es regiran per la normativa vigent en el moment d'iniciar-se, és a dir, per la LOMCE o 'Llei Wert'.

Imatge: La ministra Isabel Celaá, en el Congrés / Moncola

Precisament, el president del Partit Popular, Pablo Casado, va anunciar que les comunitats on governa el seu partit (Galícia, Múrcia, Madrid, Castella i Lleó i Andalusia) "avançarien" aquest procés per a així esquivar la Llei. De moment, aquestes cinc regions ja han publicat les seves respectives resolucions sobre aquest tema.

La nova llei

La nova Llei recull les següents modificacions: l'augment de places públiques en l'educació de 0 a 3 anys; l'oferta "suficient" de places públiques; que l'assignatura de Religió no compti per a les nota mitjana; la prohibició que les escoles concertades segreguin per sexe; o la cessió de sòl públic exclusivament a la construcció de centres de titularitat pública.

La LOMLOE també inclou la fixació de l'"excepcionalitat" de la repetició de curs; la inclusió d'una quarta modalitat de batxillerat més general; o la derivació d'alumnes de centres d'Educació Especial a centres ordinaris en el termini de 10 anys.

Un ferm opositor a la Llei ha estat el sector de la concertada, representada per la Plataforma Más Plurales, que ha encapçalat les sis concentracions de protesta contra la Llei durant els mesos de novembre i desembre.

La veritat de la llei Celaá i el català

Un altre canvi, molt criticat per bona part de l'oposició ha estat el paper del castellà en la nova llei. El principal canvi de l'esmena  proposada per ERC, aprovada amb el PSOE i Unides Podemos, és que s'elimina la referència a les llengües vehiculars, però això no significa que el català s'imposarà per sobre del castellà a les escoles. El cert és que en el redactat queda reconegut el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials a parts iguals.

Segons l'article 18 del projecte de llei, el castellà i el català, el gallec o el basc són al mateix nivell des de primer de primària fins a segon de batxillerat i, a més, els centres hauran de posar a disposició dels alumnes "mesures necessàries per compensar la falta que pugui existir en la competència en comunicació lingüística, en llengua castellana i, en cas que hi hagi, en les llengües cooficials".