Un total de 50 dones de l’Estat espanyol, Itàlia, Grècia i Polònia, que van lluitar contra règims totalitaris i injustícies, han sortit de l’oblit. Ha estat gràcies al treball transnacional i amb visió de gènere que han realitzat una quarantena d’universitaris de Catalunya i dels tres països durant dos anys, trepitjant espais i intercanviant experiències, que ara ha culminat. I ho ha fet possible el consorci WIRE, Women in Resistance. Reshaping the narratives on Female Antitotalitarian Resistance in Europe (Dones en resistència. Reestructurar les narratives sobre la Resistència Antitotalitària Femenina a Europa), finançat per la Comissió Europea, i impulsat a Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Memorial Democràtic, institució del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
En concret, universitaris d’Història Contemporània, Literatura i Sociologia han recuperat la vida d’aquestes lluitadores, la majoria, sense armes. Van amagar i ajudar maquis sense el consentiment familiar; van portar armes, amagades en les seves bicis, per als companys que s'enfrontaven als nazis, també va haver-hi dones guerrilleres, i dones que es van revelar contra el govern comunista a través de Solidarność, als anys 1970 i 1980. Moltes van viure vexacions pel fet de ser dones i la inhumanitat dels camps de concentració. L’objectiu és divulgar aquests coneixements a la societat amb una visió crítica i de no reduir la paraula resistència a la violència, ni al gènere masculí. Es reivindica que la resistència és una condició de vida. Pòdcasts, una obra de teatre (Caure, d’Helena Tornero) i un repositori en línia d’aquestes històries de vida és el que ara podran conèixer i treballar estudiants de Catalunya a través del servei pedagògic del Memorial Democràtic.
Una història amb perspectiva de gènere
“Són els alumnes el veritable resultat del projecte: crear una petita comunitat de futurs historiadors i historiadores, politòlegs, filòsofs, opinion makers, que entenguin aquesta nova dimensió i punt de vista, i que facin disseminació d’aquestes noves perspectives d’apropar-se als subjectes del passat amb una perspectiva de gènere, que ressituï i faci valdre les resistències femenines, que com tot el que és femení ha estat molt invisibilitzat des dels mitjans de comunicació a la historiografia. Tot el material serà per a les escoles i per al públic en general, i per a tot Europa. Hem intentat pensar formes alternatives de coneixement, de divulgació.” Explica el coordinador del projecte, el doctor en Història i investigador ICREA Acadèmia, Javier Rodrigo.
L’equip de la UAB de Rodrigo treballa braç a braç amb Gemma Simon Muntané i Eloi Torrents, tècnics del servei educatiu del Memorial Democràtic, que alhora són el vincle amb els professors dels centres educatius. Van ser els centres de secundària de tot el país que van proposar els noms d’aquestes dones lluitadores; són 12 de Catalunya i l’Estat. “Va haver-hi més de 12 noms proposats, i algun centre se’ns va enfadar perquè no vam escollir la seva proposta”, confessa Torrents, que afegeix que s'havia d'escollir diferents vessants i del territori. “Hi ha dones militants i amb consciència política, i d’altres que no, però s'enfronten a injustícies”, explica i cita el cas d’Elvireta (Elvira Ballesté), que va lluitar perquè constés que el seu pare no havia mort per causes naturals sinó que l’havien assassinat després de ser detingut per la Guàrdia Civil el 1938. “Treballar amb la universitat és molt enriquidor; ens mou a actualitzar-nos”, hi afegeix Simon.
Els futurs historiadors i divulgadors
Tots els alumnes del projecte WIRE (curiosament hi predominen les dones) han visitat aquesta setmana Catalunya. Torrents i Simon els van acompanyar en la visita del Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera, que precisament el juny passat es va adonar de la manca de referents femenines a la seva mostra i que s’ha començat a corregir. Fins i tot, alumnes del WIRE s’han ofert a completar una de les maletes del museu amb noms de dona.
Aquesta setmana, els estudiants de WIRE també van debatre amb membres de l’Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme, a la seu de CCOO. I dimecres, en una conferència amb expertes dels quatre països sobre dones antifeixistes i de dones en la resistència i la violència que van patir per la seva activitat i per la seva condició de dona.
Martí Grau Alemany, Laia Segura Maldonado i Mariona Ripoll Ocaña són tres de la desena d’universitaris de la UAB que han compartit la seva experiència en el projecte WIRE amb ElNacional.cat. Tots tres han treballat la història de Generosa Cortina Roig, de Lleida, que amb la família va haver d’emigrar a França. Allà, Generosa i el seu marit van ser agents de la xarxa d’evasió Françoise i de la xarxa d’informació belga De Jean.
Com valoreu el projecte WIRE?
Martí Grau ho expressa amb claredat: “És un projecte que realment és una innovació positiva en l'àmbit universitari perquè es tracta de traslladar coneixement de l’acadèmia al públic, que és la funció última de la Història. És informació per a la formació democràtica de la ciutadania. Ho fa d’una manera única: amb visió de gènere i d’una manera transnacional. No només ens centren en la resistència que va haver-hi dels maquis a Catalunya i Espanya, sinó que ho fem fixant-nos en altres experiències com a Grècia i Polònia i veiem que és un fenomen global i els podem comparar i veure que la resistència femenina era important. Que aquestes noves recerques que surten comptin amb nosaltres, els joves que acabem de sortir de la carrera, és un honor molt gran.”
La seva companya Laia Segura ens explica com ho han treballat i l’objectiu: “A través de la informació que ens van donar vam haver de fer una remodelació per portar-ho al Pòdcast. És agafar el que podries trobar en un arxiu i fons base per poder-ho portar a la població, que sigui una història que enganxi. Vam agafar paraules de Neus Català, que és molt coneguda. També es portar els espais locals al context general, que a vegades ens quedem amb els grans noms. Podem parlar de La Pasionària o Federica Montseny, que són importants. Però també transcendir contextos locals, i persones civils, que et fan prendre molta més consciència com a persona. T’interpel·la molt més en l'àmbit personal perquè tenim familiars que van anar a l’exili, o a camps de concentració. La Història té les dues parts: l’acadèmica i la més social. La part social és la virtut que té la història perquè la societat agafi consciència.”
Mariona Ripoll interpreta aquest contrast en el salt temporal de dones en la resistència, i ens fa un tast dels enriquidors debats, no només a les sales de conferència, sinó també "al bar i de com ho viuen a casa” els companys dels altres països. “Hi ha un element molt comú que és la resistència contra règims totalitaris, d’històries petites i de gènere. A Itàlia ens apel·lava molt a casa, quan van anar a Monte Sole ens sentíem com a casa, i també a espais de Grècia. A Polònia sí que és diferent, el Solidarność, és un moviment catòlic contra el règim de l'URSS, són moments posteriors. És molt maco compartir i arribar del passat al present, com deia la Laia: És la història de les nostres àvies, però al final nosaltres som el vestigi de tot això.”
I ara què?
Acabat el projecte WIRE, el Martí i la Laia, que ara estudien un màster en Història Contemporània a la UAB, volen fer el doctorat, per convertir-se en divulgadors. “M’agrada divulgar coneixement. Noto aquesta necessitat que hi ha a la societat d’aquesta formació històrica”, confessa el Martí.
La Laia hi afegeix: “És important posar la Història en un lloc central, i més en el moment que estem ara socialment. No hi ha desconeixement; el coneixement es converteix en una arma de doble tall, el coneixement hi és, però no tothom el vol agafar. No perquè no torni a passar, com es diu, ja que és impossible en l'àmbit internacional ara amb tots els conflictes que hi ha, sinó de ser conscients de per què passa i ser conscients de com ens construïm com a societat i internacionalment.” I, la Mariona ho té clar també: “Vaig cap a la docència per trobar relleus perquè hi hagi gent que vulgui estudiar la Història i divulgar i adaptar-la.”
Els tècnics del servei educatiu del Memorial Democràtic seguiran buscant finançament sota les pedres per tirar endavant projectes com aquest, i que l’obra de teatre Caure, creat per Helena Tornero, amb l’intercanvi d’experiències amb els universitaris del WIRE, tingui continuïtat. Així, com poder oferir viatges de formació i enriquiment als mestres de secundària. Aquest estiu han anat a Arieja i a Toulouse, on han escoltat el relat de fills de resistents. I l’investigador Javier Rodrigo ja té nou projecte per a compartir experiències entre l'acadèmia i la comunitat educativa. Això sí, caldrà buscar fons europeus.
Les dones catalanes i espanyoles ara reconegudes són: Carme Casas Godessart (1921-2013), Carme Gardell García (1891-1945), Conxita Grangé i Beleta ( 1925-2019), Cristina Zalba Rodis (1909-2001), Elvira Ballésté Naval (1928-2009), Enriqueta Otero Blanco (1910-1988), Esperanza Martínez García (1927), Generosa Cortina Roig (1910-1987), Hermínia Puigsech Puig (1926-2013), Julia Hermosilla Sagredo (1916-2009), Manuela Díaz Cabezas (1920-2006) i María Castelló Ibarz (1914-1945). Les seves històries de vida, com la de les dones d’Itàlia, Grècia i Polònia es poden conèixer en aquest repositori, en català i en anglès.
Són un exemple enfront del totalitarisme i la injustícia.