Enguany, el Servei Català de Trànsit fa 25 anys. Des de la seva creació, aquest organisme ha treballat incansablement per millorar la mobilitat, reduir els accidents i fomentar una conducció responsable del nostre país, en una societat canviant i amb grans reptes de futur. Com ha evolucionat des dels seus inicis? Què és el que més preocupa ara mateix? Què ens depararà el futur de la mobilitat? De tot això en parlem amb Ramon Lamiel, l'actual director del Servei Català de Trànsit. 

Com van les dades de sinistralitat ara que estem a punt d'acabar aquest 2023 i com es valoren des del Servei Català de Trànsit? 

Mai podrem estar satisfets de les dades de sinistralitat mentre hi hagi una víctima mortal. Això sembla un eslògan, però és una realitat. Enguany, la dada més negativa és la de ferits perquè en tenim més que l’any passat. Però pel que fa a víctimes mortals hi ha una reducció pràcticament del 18% respecte a 2019 i un 4% respecte a l'any passat. Sempre parlo del 2019 perquè és l'any en què ens comparem en el Pla de seguretat viària. Per tant, podríem dir que la feina que es fa va en el bon camí, però mai n'hi ha prou i hauríem de fer encara un esforç superior.

Quins són els col·lectius que més preocupen?

Ens preocupen sobretot els motoristes. En aquest moment tenim 46 motoristes morts, quan l'any passat per aquestes dates en teníem 40. És un col·lectiu molt vulnerable. No aconseguim dominar aquesta sinistralitat, però això ja és una tònica de fa molts anys. Hem de fer un esforç molt més important com a autoritat de trànsit, però també com a sistema de mobilitat. Ho fem a través de tres línies estratègiques: la informació (informar bé del que està passant amb bones estratègies comunicatives), la formació (educar en conduir millor la moto) i el control (que vol dir prevenir i sancionar els incompliments). 

Un dels punts més calents ara mateix pel que fa a la situació viària és l’AP-7. D'ençà que va passar a ser gratuïta hi ha més embussos, sinistralitat…  Quines mesures hi ha previstes al respecte?

El problema és que no només s'allibera l'AP-7, sinó que també s'allibera la C-33 i la C-32. Són uns vasos comunicants molt importants. Els titulars de via només miren de manera molt focal les seves carreteres, però nosaltres gestionem aquest trànsit de manera general. 

I què s’està fent al respecte?

El que fem nosaltres és ordenar aquest trànsit, limitar la circulació i, en algunes ocasions, restringir-lo. Hem fet un estudi en 43 trams de l’AP-7 per estudiar les diferents mesures, perquè no tots es comporten de la mateixa manera. En general, hi ha un increment del 40% d'intensitat de vehicles respecte abans de l'alliberament de peatges i dins d'aquest 40%, els camions s'han incrementat un 30%. Però no a tot arreu, sinó en les zones on hi ha més intensitat d’indústria. Per això, una de les estratègies és, per exemple, limitar a circular per la dreta i ordenar el flux de trànsit de vehicles pesants. És a dir, no permetre l'avançament per donar també una certa capacitat als dos altres carrils en alguns trams.

D’altra banda, l’estudi també ens va revelar que al tram central (que va del Papiol fins a Portbou, fins i tot una mica més avall de Martorell fins a Montornès) calia reduir la velocitat als cent quilòmetres per hora. I una altra intervenció que hem fet és tenir un sistema de grues que activem de manera molt immediata i amb previsió quan veiem que s'està produint algun tipus d'incident que pot durar molt temps. Per tant, hi ha tota una sèrie de mesures reducció de velocitat, ordenar fluxos i sistemes de suport per resoldre l’accidentalitat i la congestió de l’AP-7. 

I, de moment, com estan anant aquestes mesures?

Doncs els accidents que hi havia avui dia el 2022, després de l'alliberament de peatges, eren de 24 víctimes mortals en aquesta via. Ara n'hi ha 12. Per tant, hem reduït la sinistralitat al 50%. Però no només això. És veritat que hi ha més intensitat i hi ha menys velocitat, però ens fa preveure que és un encert contenir velocitats i intensitats.

Ara parlàvem d’una gran via, però també els preocupa el trànsit urbà? 

Sí, al llarg d'aquests vint-i-cinc anys de vida del Servei Català de Trànsit ens ha preocupat, però ara li hem donat també una mica la volta i hem aprofundit en alguna política de suport al trànsit urbà. Hem ajudat els municipis a fer el que se'n diu “Plans locals de seguretat viària”. Sempre havíem treballat a pacificar el trànsit, però ara hem tret una línia de subvencions de 10 milions d'euros que aquest any que ve repetirem. El que pretén és finançar aquelles actuacions que deien els plans, però que a vegades els ajuntaments no tenien capacitat per finançar i especialment per a aquells municipis de menys de 50.000 habitants.

La gestió del trànsit és una de les vostres tasques principals, però en teniu més. Una de destacada és l’acompanyament de les famílies i les víctimes de trànsit.

Sí. L'any 2012 vam posar en marxa un servei d'atenció a les víctimes de trànsit que és pioner a l’Estat i a Europa. Fins ara, el servei consistia en informació i assessorament en uns moments molt difícils en què les famílies poden anar molt perdudes. Els ajudem en el que és la informació, la gestió de tràmits, etcètera. Però, sobretot, els donem un cert suport psicològic que pot durar fins a un any i els derivem cap a recursos que els poden ajudar.

Aquest servei ja era exemplar. Però el 2022 vam posar en marxa un altre servei que novament és innovador, que novament és exemplar i que novament ens han sol·licitat que expliquem en diferents fòrums i a diferents autoritats de trànsit perquè volen saber com poder-ho incorporar ells en el seu àmbit. I és un servei d'atenció a les víctimes ferides greus, a la seva família i el seu entorn social. Aquest servei que es diu INVICTES i preten la inclusió de la persona en el seu entorn, ja sigui el seu entorn personal familiar, ja sigui en el seu entorn més immediat, comunitari, ja sigui en el seu entorn més social, el seu entorn laboral, el seu entorn de lleure, etcètera.

I com ho feu això?

Ho fem amb entitats del territori. Són entitats que ja han atès aquestes persones o que tenen expertesa suficient. S'ofereix arreu de Catalunyai i en aquests moments tenim cinc punts de cobertura: Tarragona, Catalunya Central, Girona, Lleida i Barcelona. A més, hi ha una entitat coordinadora, que és la Federació ECOM de persones amb discapacitat física i persones amb discapacitats vinculades al traumatisme cranioencefàlic. Dóna homogeneïtat a aquest servei a escala del territori i els hi ensenya com s'han de fer les orientacions, les formacions a les famílies, els diagnòstics d'accessibilitat, etcètera. 

Ara parlàvem d'aquesta trajectòria dels 25 anys del Servei Català de Trànsit, de com ha evolucionat i com ha anat millorant l'experiència amb tot. Fem una mirada endavant.  Quin és el futur de la mobilitat a casa nostra? 

Sempre partirem de la base de saviesa dels vint-i-cinc anys del Servei Català de Trànsit. No hi ha ningú que sàpiga més de trànsit que nosaltres perquè congreguen moltes disciplines: des del factor humà i com atendre les persones, fins a les tecnologies, les vies o la gestió de fluxos. Dit tot això, partint d'aquí i d'aquest coneixement, estem encaminant el futur. Posaré alguns exemples. Nosaltres tenim un centre de vigilància d'informació i vigilància del trànsit. Ara, hem aconseguit convertir la informació en intervenció, perquè l’estem dotant de possibilitats d'intervenir sobre la via des del mateix centre. També hem posat en marxen avisador de ciclistes que avisa els conductors i fa reduir velocitats. O estem construint un sistema que indicarà si hi ha una irrupció d'animals a la via. Fins i tot estem pensant a poder intervenir quan es produeixin fenòmens meteorològics determinats perquè no hem d’oblidar que estem immersos en una crisi climàtica. D’altra banda, també pensem a fer un sistema d'autopistes interconnectat, on puguem dosificar les entrades o construir carrils addicionals i carrils opcionals permanents. I hem de fer una gestió intel·ligent de la velocitat. 

Molta feina feta des del Servei Català de Trànsit, però també molta feina per endavant. Gràcies per venir i per vint-i-cinc anys més! 

Gràcies a vosaltres!