“La lava es va solidificant de forma constant”, explica el vulcanòleg Xavier de Bolós, que exposa com aquesta lava discorre per uns canals on es va solidificant i refredant, donant lloc a un nou relleu format per roques traquibasàltiques del tipus màfic, que modifiquen la topografia prèvia a l’erupció. De fet, no oblidem que totes les illes canàries són d’origen volcànic, per això, “tot i que en un primer moment el vulcanisme genera efectes molt destructius, sobretot si afecta edificacions o habitatges, amb el pas del temps i depenent de les condicions locals de cada indret, l’espai que ocupen els nous rius de lava donaran lloc a un terra amb una certa fertilitat i, on hi ha cendres, acabarà sent terra cultivable”.
L’expert en vulcanisme apunta com justament on hi ha les laves, la fertilitat del terreny serà menor, “justament per la duresa i per la forma més rugosa i pedregosa que presenta que complica que hi penetri la vegetació, malgrat que amb el temps, també s’acabarà poblant”. Però, quins organismes i espècies vegetals hi trobarem?
Els rius de lava avancen sense fre, arrasant amb tot el que es troben pel camí
Flora i fauna afectada
La lava ha arrasat amb tot el que ha trobat pel camí. Per això, científics del CSIC s’han desplaçat des del primer moment a La Palma per analitzar i fer un seguiment exhaustiu de les espècies que s’han vist afectades per l’erupció. Moltes de les espècies endèmiques, són les que han patit un dany més important pel volcà, així com l’efecte del núvol volcànic que ha danyat especialment a plantes, fongs i animals que s’alimenten d’aquests.
Què n’és, de la flora i la fauna marina de La Palma?
Tot i que en un inici els experts van poder observar com totes les espècies marines, sobretot peixos, fugien de la zona on la lava queia al mar, ara, la situació s’està revertint. Filmacions recents dutes a terme pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) davant del delta de lava a la platja de Los Guirres, a Tazacorte, revelen la presència al fons marí d'anguiles jardineres, així com de peixos galls i viejas, un peix típic de les Canàries, conegut també com a loro viejo.
Imatges del CSIC que capten l’ecosistema marí que viu a tocar del delta de lava
Noves cales i noves platges
Ja portem més d’un mes veient com el Cumbre Vieja expulsa lava sense parar. Des que va entrar en erupció el passat 19 de setembre, el volcà de La Palma ha provocat rius de lava que han cobert per complet infraestructures i habitatges, obligant a evacuar a més de 6.000 persones. El passat 29 de setembre, deu dies després de l’inici de l’erupció, la lava arribava al mar caient per un penya-segat a la zona de la Playa Nueva, a prop del poble de Tazacorte. Això ha causat la creació d’un nou delta que s’amplia dia rere dia amb l’arribada de la lava provinent dels cons i les fractures que presenta el volcà.
El Cumbre Vieja es troba en el seu moment més explosiu i actiu
A banda de les poblacions d’organismes que guanyaran un nou espai on habitar, centrant-nos amb la morfologia del territori, el nou paisatge produït per la lava en la zona marina format pel nou delta, produeix nous espais on l’humà, en un futur, hi podrà estendre la tovallola. Això sí, caldrà passar un temps perquè la lava es refredi i se solidifiqui del tot, així com per l’humà, perquè hi creï els camins i recorregut per on poder-hi arribar, però el relleu que deixa la lava, ja ha generat petits racons, caletes i platges, que es poden veure en alguns dels espais d’aquest delta que creix per l’erupció del Cumbre Vieja.
Imatges del CSIC que mostren com la lava reacciona amb l’aigua del mar creant el nou delta
Quan acabarà l’erupció del Cumbre Vieja?
Xavier de Bolós, l’expert en vulcanologia, explica que no hi ha una certesa sobre el dia i l’hora que finalitzarà aquesta erupció. “No tenim prou dades ni informació com per poder posar una data específica, el que podem veure basant-nos en erupcions geològicament recents, és que han durat d’unes setmanes a uns pocs mesos”.
D’unes setmanes a uns pocs mesos, perquè finalitzi l’erupció a La Palma
La darrera erupció prèvia a l’actual a les Canàries va ser a finals del 2011, amb l’erupció submarina de El Hierro —que va durar entre 5 i 6 mesos—, un procés similar al que veiem amb el Cumbre Vieja, però dins l’aigua. “Predir la durabilitat de l’erupció és molt complex perquè depèn de molts factors que desconeixem, per exemple, de si es produeix una nova entrada de magma més profund al reservori que alimenti l’erupció”, un fet, segons diu l’expert, que canviaria el volum de magma disponible i n’allargaria la seva erupció i els danys produïts al territori.