A la Plaza Mayor de Madrid s'hi ha celebrat una concentració per reclamar que l'Ajuntament de la ciutat mantingui el nom de "General Millán Astray" d'un dels carrers. El consistori dirigit per Manuela Carmena havia decidit el canvi d'aquest nom, i el de 26 més, en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Mig miler de persones han assistit a l'acte, convocat per la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios.
Discursos feixistes i ultracatòlics
Els assistents han cridat proclames contra Manuela Carmena ("Hija de puta"), i també contra Ada Colau ("Bruja"). Alguns dels convocants, en els seus discursos han fet una clara defensa de l'exèrcit franquista. Custodio Ballester, ex cura militar i rector de la parròquia de la Immaculada Concepció de l'Hospitalet, conegut per la seva defensa dels legionaris, ha beneït la concentració i ha pregat perquè España sigui "grande". La manifestació ha anat acompanyada del cant del "Novio de la muerte", l'himne dels legionaris. Com ja ve essent habitual en les manifestacions de la Hermandad, molts dels manifestants duien gorres, insígnies militars, banderes espanyoles amb l'ensenya de la Legió i altres distintius militars, en contra del que estableix la Llei del 2011 de drets i deures de membres de les Forces Armades, que estableix clarament que els militars no poden participar "uniformats o fent ús de la seva condició de militar" en manifestacions de caràcter polític, sindical o reivindicatiu.
Carrer General Millán-Astray. Fotografia: Discasto.
El PP, amb Millán
Els legionaris han rebut, a les xarxes socials, el suport de tot tipus de grups ultradretans. Simptomàticament, la cadena Intereconomía ha retransmès l'acte. Però alguns sectors del Partit Popular també s'han posicionat a favor seu. El PP del barri de La Latina havia intentat, in extremis, salvar el nom del carrer, però la seva moció va ser rebutjada pel plenari del Consell de Districte. El ple va comptar amb l'assistència de nombrosos membres de la Hermandad, que van cantar "El Novio de la muerte" en protesta per la decisió de l'òrgan municipal. Esperanza Aguirre s'ha solidaritzat amb la Hermandad tot afirmant que formava part dels espanyols que admiren "el espíritu de la Legión". Ha al·legat que la Llei de Memòria Històrica no se li podria aplicar en el moment del cop Millán-Astray no estava a Espanya i era retirat (a pesar que Millán va solidaritzar-se immediatament amb el cop i va ocupar alts càrrecs a l'Espanya rebel).
Un nom contra Millán
El nou nom del carrer és "Avenida de la Inteligencia", en referència a la disputa que va tenir Millán amb Miguel de Unamuno al Paranimf de la Universitat de Salamanca. En resposta a una intervenció d'Unamuno en defensa de catalans i bascos, Astray va cridar: "¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!" (hi ha qui argumenta que "tan sols" va cridar: "¡Mueran los intelectuales traidores! ¡Viva la muerte!"). Unamuno respondria amb el famós "Venceréis, pero no convenceréis". A desgrat del canvi de nomenclàtor a Madrid, encara queden carrers Millán-Astray a molts pobles d'Espanya: Mirueña de los Infanzones, Malpica de Tajo, Fuensalida, Gallegos de Sobrinos... A Coruña va canviar-lo l'any passat, 40 anys després de la mort del dictador.
Dubtes sobre el feixisme de Millán?
Millán-Astray (1879-1954) va ser un dels militars espanyols més pintorescos del segle XX. Hi ha mil anècdotes sobre la seva vida, com la que explica que la seva dona li va explicar que havia fet vot perpetu de castedat la nit de noces. Però les històries exòtiques sobre la seva vida no eliminen les seves tendències feixistes. Millán era un fervent colonialista. Va lluitar a les Filipines, i més tard va passar vint anys al Marroc. Va ser qui va crear la Legió Espanyola, un cos caracteritzat per la més absoluta brutalitat, que combatia usant de forma quotidiana les violacions, els segrestos, la crema de poblats i collites... El seu lloctinent, en la creació de la Legió, va ser Franco. I la Legió, o "Tercio de Extranjeros", es va convertir en el veritable viver del feixisme espanyol, com ho ha investigat l'historiador J.L. Rodríguez Jiménez. El 1936 la Legió es va sumar massivament a la rebel·lió militar. I les seves forces van ser determinants en l'avenç franquista durant els primers mesos de la guerra. Els legionaris van ser autors de nombroses brutalitats, al Marroc, a la revolta d'Astúries de 1934, i durant la guerra civil (per exemple, en la famosa matança de Badajoz). De fet, part de la seva estratègia era infondre por a l'enemic mitjançant la brutalitat indiscriminada. Millán va ser sempre un propagandista del franquisme. Durant algun temps, Franco li va encarregar les relacions amb la premsa: convocava als periodistes a cop de xiulet. La Legió es va crear amb un fort culte a la personalitat del seu fundador, i encara avui els legionaris veneren Millán.